Tres quarts d’hora. És el que ha durat l’interrogatori de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha contestat a les preguntes del fiscal i de la seva defensa i no a l’advocat de l’Asociación para la Transparencia y la Calidad Democrática, que va presentar la querella contra ella per suposadament haver concedit subvencions directes a entitats socials pels seus “estrets llaços personals i professionals”. El titular del jutjat d’instrucció 21 de Barcelona, el magistrat Ignacio Sánchez, no li ha fet cap pregunta. La fiscalia considera que la documentació de la querella aportada per l'entitat conté el 99,9% de la informació que va presentar Abogados Catalanes por la Constitución contra Colau a la fiscalia, i que van arxivar l'estiu passat en no veure-hi delicte, segons fonts judicials en acabar la declaració. Per ara, ni fiscalia ni la defensa, exercida pels penalistes Olga Tubau i Àlex Solà, no demanaran l’arxivament de la causa, tot i que insisteixen en el fet que no hi ha delicte de prevaricació ni de malversació de fons públics. S’espera que el jutge citi a declarar com a testimonis l’interventor i el secretari general de l’Ajuntament i llavors es demani tancar aquesta causa, a la que s’han aportat vuit informes.
“Ha anat molt bé. Estic tranquil·la”, ha dit l’alcaldessa Colau als periodistes a la Ciutat Judicial, de la qual ha tornat a marxar per la porta del darrera per qüestions de seguretat, segons fonts municipals. El fiscal ha centrat l'interrogatori a la batllessa en què aclarís el sistema d’adjudicació de les subvencions de forma directa. En aquest cas hi ha dues modalitats, i quan una subvenció està en el pressupost i és recurrent, com té l’Observatori DESC i Càritas, entre altres, l’interventor del consistori va indicar que fossin nominatives, fet que s’ha corregit en el pressupost del 2020 ha explicat Colau al jutge, segons fonts judicials. Colau també ha recordat que aquestes subvencions i convenis bianuals es van començar en el 2014 amb el govern del convergent Xavier Trias, i que el seu govern va renovar des del 2016 a l’actualitat.
Abstenció
Un segon punt conflictiu que el fiscal ha preguntat a l’alcaldessa és perquè no es va abstenir en l’aprovació d’aquestes subvencions, que selecciona abans cada àrea, com la de Serveis Socials, i que vota la comissió de govern, que són els regidors i l’alcaldessa i que no poden ser substituïts. En aquest cas, l’alcaldessa ha contestat que ella pensava que s’havia d’abstenir quan tingués un vincle directe en un tema i que també va preguntar al secretari general de l’Ajuntament si ella s’hauria d’haver abstingut, quan la fiscalia li va retreure aquest comportament, en arxivar la querella el juliol passat. El secretari general li va dir que no s’havia d’haver abstingut, segons fonts judicials, que alhora indiquen que la seva no abstenció no és delicte ni una infracció per la via administrativa.
Des de la defensa s’ha insistit que més que irregularitats, la querella qüestiona les entitats, fet que marca la seva tendència política. Les entitats anomenades en la querella són: l'Observatori DESC (on Colau treballava abans d'assolir l'alcaldia. En la querella es precisa que cinc membres del seu equip municipal també hi van ser); Enginyers Sense Fronteres (ESF), la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH, de la qual l'alcaldessa va ser una de les fundadores el 2009 i portaveu fins al 2014), i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). També cita Ladefe i Ecologistes en Acció. L’alcaldessa ha defensat al jutge la feina “única” que fan aquestes entitats, i els seus advocats han deixat fora de la sala cap pregunta sobre l’ús polític d’aquesta querella.
El 16 de febrer passat, el titular del jutjat d’instrucció 21 de Barcelona, el magistrat Ignacio Sánchez, va resoldre que mantenia l’admissió a tràmit de la querella contra l’alcaldessa Colau per l’adjudicació de subvencions sota sospita en veure “indicis delictius; res més”. Hi aclaria que no es pot presentar recurs contra una resolució d’admissió a tràmit, i que un cop feta la instrucció decidiria si arxivar-la o no. Des de l'Ajuntament es va aclarir que l'alcaldessa no havia demanat que se suspengués la seva declaració, sinó l'admissió a tràmit de la denúncia. Colau ha afirmat en diverses ocasions que vol declarar, tal com ha fet avui. La defensa de Colau també ha indicat que l'advocat de la querella actual és el mateix que va presentar la denúncia a la fiscalia en nom d'Abogados Catalanes por la Constitución, Ernesto Osuna.