La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha qüestionat obertament els dos agents de la policia espanyola que ara intenten reobrir la investigació de Tsunami Democràtic contra independentistes catalans a l’Audiència Nacional, amb els mateixos fets que ja van denunciar el desembre passat. El jutge Manuel García-Castellón va tirar la tovallola i va tancar el cas Tsunami el juliol passat, quan l’Audiència Nacional va aturar-li la investigació fins a l'estiu de 2021 en haver-se passat per un dia la pròrroga de la instrucció, i, per tant, sense poder portar ningú a judici perquè en aquelles dates encara no havia processat per terrorisme ni a Carles Puigdemont ni a Marta Rovira, ni altres vuit persones més. El 9 d’agost passat, l’advocat José María Fuster-Fabra, en nom dels dos policies greument ferits en les protestes del 18 d’octubre de 2019 a la plaça Urquinaona de Barcelona, va tornar a demanar al jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional que investigui aquests fets pel delicte de terrorisme, sense fer cap referència a la investigació anterior.
En un escrit, al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dijous, la Fiscalia hi afirma que els fets denunciats pels dos agents ja van ser investigats en les diligències prèvies 85/2019, i per això, demana a la magistrada María Tardón -que ara ha assumit el jutjat central d'instrucció 6 l'Audiència Nacional a l’espera del titular que substituirà García-Castellón, que s’ha jubilat- què “s’acumuli aquesta denúncia a les diligències prèvies 85/ 2019 “als efectes que resultin procedents”. I, per tant, que es mantingui el seu arxiu.
Els dos policies, jubilats a la força
En la denúncia, l’advocat explica que els agents de la policia espanyola amb el TIP 104440 i 91464 van patir greus lesions quan "defensaven" la Prefectura de la policia espanyola de Via Laietana i que van obtenir “la incapacitat absoluta permanent, jubilant-me de manera prematura, amb la reducció de sou que això comporta, i sense cap indemnització pels
danys soferts en acte de servei.”
Això no obstant, el penalista Fuster-Fabra no fa cap referència que el jutge García-Castellón els va admetre com a acusació particular i que va processar a una desena de persones del delicte de terrorisme, tot i que després va tancar el cas pel seu error en prorrogar la instrucció.
La magistrada de l’Audiència Nacional ha demanat el parer de la Fiscalia, que ara, ha respost que no s’ha d’arxivar la denúncia, sinó acumular-la a les diligències 85/2019, que estan arxivades des del juliol passat.
Fets ja investigats
“L'objecte de la denúncia és la depuració de responsabilitats pertinents enfront dels qui van organitzar, van finançar, van planificar i van executar els actes violents soferts pels funcionaris de l'Estat en data 18 d'octubre de 2019, perquè a conseqüència de la seva experiència professional, s’estima, que van poder ser constitutius d’actes terroristes, a l’estilo kale borroka ( sic)”, afirma la Fiscalia.
El fiscal hi afegeix: “En primer lloc, resulta cridaner, més fins i tot tenint en consideració la funció exercida pels denunciants, d'una part, la circumstància de donar notitia criminis de fets esdevinguts en dates pretèrites, amb posterioritat al 14 d'octubre de 2019. D'una altra, no fer constar en la present denúncia el coneixement que els mateixos van tenir des de la data de la seva comissió la corresponent reacció per part de les institucions de l'Estat, això és, la remissió dels corresponents atestats per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i la incoació del corresponent procediment judicial.”
A més, el fiscal recorda que per aquest motiu es va obrir una investigació el 2019 a l’Audiència Nacional, i es van practicar en les diligències prèvies 85/2019. I per això conclou: “Existint, per tant, identitat de subjectes, fets i fonament als relatats en la present denúncia, s'estima que procedeix la seva remissió a aquestes diligències a l'efecte de la seva acumulació."
La lògica indica, que l'acumulació és per mantenir arxivada la investigació. La magistrada Tardón té ara la paraula.