Un mes i escaig a la presó. La Fiscalia ha demanat que no s’apliqui l’amnistia a Abel Mora, el primer jove independentista i anarquista que va ingressar a la presó el 30 de maig passat, el mateix dia de l’aprovació de la llei d’amnistia pel Congrés dels Diputats i que va entrar en vigor l’11 de juny passat. Mora va ingressar a la presó de Brians 2 per complir una pena de 3 anys i 9 mesos de presó com a coautor de lesions a un home que duia una bandera i una gorra espanyola, quan tornava de participar en una manifestació del sindicat de la policia espanyola Jusapol, al metro de Barcelona, el 10 de novembre de 2018. La seva advocada va demanar l’aplicació de la norma de l’oblit penal un cop va entrar a la presó, i ara la fiscal sosté que el delicte i l’acció no encaixen en els supòsits que fixa la norma perquè "no van ser per reclamar la independència de Catalunya", segons l’escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest divendres. El jutge del Penal 2 de Barcelona, que el va condemnar, ha de resoldre si li aplica la llei i queda en llibertat, o no.
El noi condemnat va negar haver agredit l’home ni haver-li causat lesions, tal com es veu a les càmeres d’enregistrament del metro. El Tribunal Suprem, però, va validar que és coautor del delicte de lesions amb traïdoria i agreujant d’odi perquè “va vigilar l'entorn que va permetre" que un altre jove no identificat empentés l’home per l’esquena escales avall del metro, el qual va caure rodolant, va colpejar-se frontalment i va patir lesions, i al qual ha d’indemnitzar amb 8.5.00 euros. La víctima va trigar a curar-se 12 dies, dels quals cinc va estar incapacitat per a la seva vida laboral, i li van deixar a més com a seqüela un perjudici estètic moderat, segons la sentència.
Cap acció per reivindicar la independència
En l’escrit, la fiscal de la secció d’Odi i Discriminació, Marta Gloria López Catalá, afirma que els fets pels quals es va condemnar Mora “no eren per a reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya”, tal com recull l’article 1 de la llei d’amnistia, malgrat que l’acció passés dins el període de temps que inclou la norma, de l’1 de novembre de 2011 fins al 13 de novembre de 2023. Hi afegeix que la sentència “explicita la voluntat en el condemnat i en el seu acompanyant de menyscabar la integritat física de la víctima a causa de la seva ideologia, i amb l’única finalitat d’ocasionar-li dany corporal el van seguir”, i que l'acció no va passar ni en la manifestació de signe contrari al seu, sinó a l'interior del metro.
La fiscal hi argumenta que el delicte pel qual es va condemnar Mora és perquè "no acceptava les idees de les víctimes", en paraules del Tribunal Suprem en la seva sentència de 2022 -precisa- i "no en iniciatives que, fins i tot podent progressar a agressions físiques, es presenten com a accions que tenen per objecte reclamar o argumentar en favor de la secessió o la independència de Catalunya", segons la fiscal.
A més, la fiscal hi declara que Mora tampoc va ser condemnat pels delictes de desobediència, desordres públics, atemptat, resistència o altres actes contra l'ordre i la pau pública, com recull la llei, i per tant conclou que no se li ha d’aplicar l’extinció de la seva responsabilitat penal.
En aquest temps, el grup de suport de l'Abel Mora ha convocat mobilitzacions i ha compartit una carta seva des de la presó Brians 2 a les xarxes socials.