La Fiscalia de l'Audiència Nacional s'ha oposat a aturar les exhumacions de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura que s'estan duent a terme al Valle de los Caídos, rebatejat com a Valle de Cuelgamuros, tal com demanava l'Associació per a la Defensa de la Valle de los Caídos. En un comunicat, el Ministeri Públic ha argumentat que la suspensió de les actuacions generaria "un evident perjudici al dret de les víctimes a la veritat i a la reparació" i, a més, impediria "el compliment del deure de l'Administració Pública de procedir a la localització, exhumació i identificació de les persones desaparegudes", un mandat recollit a la llei de memòria democràtica.
Aquesta és la segona vegada que la Fiscalia de l'Audiència Nacional, en coordinació amb la Unitat Especialitzada en matèria de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l'Estat, rebutja la petició d'aquesta associació. El 12 de juliol passat es va oposar a les mesures cautelars que va sol·licitar perquè paressin les exhumacions i el jutjat central del contenciós administratiu número 5 de l'Audiència Nacional va desestimar la suspensió en una interlocutòria dictada el 27 de juliol. Ara l'associació ha recorregut aquesta interlocutòria, a la qual la Fiscalia s'oposa. Ha sol·licitat la inadmissibilitat de la demanda principal formulada per l'associació, basant-se en la manca de legitimació i en què l'acte recorregut no és impugnable.
Més de 12.000 víctimes pendents d'identificar
Les exhumacions més destacades del Valle de los Caídos van ser les del dictador Francisco Franco, l'octubre del 2019, i del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, l'abril d'aquest any. El primer va ser reubicat al Cementiri de Mingorrubio, en la cripta on està enterrada la seva dona, Carmen Polo, mentre que el segon es va incinerar i enterrar al cementiri madrileny de San Isidre. Tanmateix, al mausoleu franquista hi ha les restes de 33.800 víctimes de la guerra civil espanyola, de les quals hi ha més de 12.000 pendents d'identificar.