Més pronunciaments a favor de l’aplicació de la llei d’amnistia. La Fiscalia de l’Audiència Nacional respon al jutge Manuel García-Castellón que cal aplicar l’amnistia als deu investigats per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic. El fiscal Miguel Ángel Carballo esgrimeix que “resulta manifest, sense necessitat de cap esforç o desenvolupament intel·lectual”, que les protestes posteriors a la sentència del procés tenen un encaix “clar” en l’àmbit d’aplicació de l’amnistia. Subratlla que no hi ha “cap de les exclusions que preveu la llei” i tampoc “les que, hipotèticament, a efectes dialèctics, podria plantejar-se la seva aplicació als fets objecte del procediment, tal com els va configurar” García-Castellón. “La mort d’un turista a l’aeroport del Prat no té relació de causalitat amb la concentració convocada pel Tsunami i menys encara pot ser imputada a títol de dol a cap dels investigats” donada la seva “absoluta imprevisibilitat”, afegeix.
🔎 El qui és qui de l’amnistia al Tribunal Suprem i a l’Audiència Nacional
Per contra, Societat Civil Catalana (SCC) és la primera acusació popular que ha demanat al magistrat de l’Audiència Nacional que “suspengui” l’aplicació de l’amnistia als deu encausats del cas Tsunami i faci una consulta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè, a parer seu, la norma de l’oblit penal “vulnera principis i disposicions” del dret europeu. En concret, li proposa que faci cinc preguntes al TJUE, segons l’escrit comunicat aquest dijous a les parts. Per exemple, SCC qüestiona que la llei permeti aixecar mesures cautelars, com l’ordre de detenció, tot i que, per ara, no afecta els investigats de Tsunami, sinó el president a l’exili Carles Puigdemont en el cas de l’1-O. A més, el document sosté que la norma afavoreix als polítics independentistes enfront de la societat en general. És previst que la resta d’acusacions, com ara Vox, els dos policies ferits, i entitats espanyolistes, facin el mateix.
Lluny de tot això, la Fiscalia demana que es declari “l’extinció de la responsabilitat penal” per aquests fets i es decreti el “sobreseïment lliure”. Les parts tenen temps fins a la setmana que ve per pronunciar-se sobre “l’aplicabilitat o inaplicabilitat” de l’amnistia i després serà García-Castellón el que haurà de prendre una decisió. A banda dels deu investigats a l’Audiència Nacional, la causa del Tsunami també té una pota al Tribunal Suprem, amb la investigació sobre Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, que són aforats.
“Ni hipotèticament s’aprecia que s’hagin causat intencionadament greus violacions de drets humans”
L’escrit de la Fiscalia, de sis pàgines, tira per terra els arguments de García-Castellón. Torna a contradir la investigació per terrorisme impulsada pel jutge i posa en relleu que “no s’aprecia que els fets hagin, ni hipotèticament, causat de manera intencionada greus violacions dels drets humans”, en particular els regulats als articles 2 i 3 del Conveni per a la Protecció de Drets Humans, que es refereixen al dret a la vida i al dret a no patir tortures ni tractes degradants. Aquesta és just l’excepció que van pactar el PSOE, Junts i ERC per blindar el Tsunami en l’aplicació de l’amnistia. A més, assenyala que “els que van resultar ferits en gran manera van ser els mateixos manifestants a conseqüència de la seva pròpia escomesa”.
El Ministeri Fiscal sosté que “no consta” que els investigats cometessin “actes dolosos que hagin causat mort, avortament, lesions al fetus o pèrdua d’una utilitat d’òrgan, membre o sentit, així com a impotència, esterilitat o greu deformitat”. En relació amb les lesions patides per persones presents a l’aeroport o per policies lesionats en una “manifestació no convocada directament pel Tsunami”, subratlla que “no consta missatge ni cap incitació, inducció o provocació a causar lesions greus a cap persona” per part dels convocants, per la qual cosa no “se’ls pot atribuir de cap manera la responsabilitat dolosa”. El fiscal Miguel Ángel Carballo constata que, des de la providència del 6 de novembre, no hi ha hagut “cap avenç en la investigació ni s’ha imputat persones concretes sobre els fets” i conclou que a les interlocutòries de García-Castellón tampoc no queda acreditada “cap lesió amb les greus conseqüències” que s’estableixen a la llei d’amnistia.
La Fiscalia també demana al Suprem l’amnistia per a tots els encausats de l’1-O i del Tsunami
El posicionament de la Fiscalia de l’Audiència Nacional arriba l’endemà que els fiscals del Suprem també emetessin el seu veredicte definitiu, que va arribar després que la Junta de Fiscals avalés el pronunciament del fiscal general de l’estat. Els dos fiscals del Suprem designats per Álvaro García Ortiz (Ángeles Sánchez Conde, tinent fiscal del Suprem, i Joaquín Sánchez-Covisa, fiscal cap de la sala penal del Suprem) sostenen que totes les causes relacionades amb el procés que l’Alt Tribunal té a sobre de la taula han de ser amnistiades. Això inclou la de Pablo Llarena, amb Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira com a processats, la de Manuel Marchena, amb Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa (condemnats en la sentència del 14 d’octubre del 2019) i Clara Ponsatí (processada), i la de Susana Polo, amb Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg com a investigats per terrorisme pel Tsunami. En els tres supòsits, els fiscals són favorables a amnistiar totes les persones perquè consideren que tots els delictes estan inclosos en el perímetre de l’amnistia.