L’informe definitiu de la Fiscalia del Tribunal Suprem rebutja que s’imputi Carles Puigdemont al cas del Tsunami Democràtic. La tinent fiscal, María Ángeles Sánchez Conde, ha enviat aquest dijous l’escrit a la Sala Penal i la seva conclusió és clara: “No hi ha indicis que permetin afirmar que Carles Puigdemont participés en la fundació o planificació de les accions de Tsunami Democràtic”. La número dos del fiscal general de l’estat argumenta que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón fa “conjectures sense base fàctica” i demana al Suprem que arxivi la causa contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg.
Així mateix, Sánchez Conde és molt crítica amb la instrucció de García-Castellón: “Ens trobem davant de meres conjectures o sospites que no permeten l’atribució de fet delictiu a Carles Puigdemont”, donat que “cap dels fets que s’assenyalen com a indicis, ni examinats en la seva concreta significació, ni presos totalment, permeten inferir de manera raonable la participació” de Puigdemont en la plataforma del Tsunami Democràtic. Més aviat al contrari. La tinent fiscal considera que els arguments que retorça García-Castellón “descarten” la intervenció de Puigdemont.
Aquest pronunciament és contrari als arguments de la majoria dels fiscals del Suprem, que al·legaven que “no hi ha cap dubte que els fets encaixen perfectament en el delicte de terrorisme” i argumentaven que Puigdemont “ostentava el lideratge absolut” de Tsunami Democràtic i portava “les regnes” d’un “grup organitzat de caràcter terrorista”. La majoria dels quinze fiscals de la junta de la secció Penal de la Fiscalia del Suprem van rebutjar fa quinze dies l’informe del fiscal Álvaro Redondo, que seguia la mateixa línia que el fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, i s’oposava a investigar Puigdemont per terrorisme.
Pel que fa a Ruben Wagensberg, també aforat perquè és diputat al Parlament, la tinent fiscal esgrimeix que “l’atenta lectura dels missatges que se li atribueixen posa en relleu que era consultat sobre possibilitats tècniques per contribuir al llançament del moviment, sense que l’extrem que fos consultat permeti situar-lo a la direcció de Tsunami”. Finalment, Sánchez Conde també declara “la falta de competència” de la Sala per la instrucció i l’enjudiciament de la resta de persones no aforades.
Els arguments de la tinent fiscal que desmunten el relat de García-Castellón
En el seu escrit, de trenta pàgines, María Ángeles Sánchez Conde repassa i rebat un per un els suposats indicis que García-Castellón fa servir per vincular Puigdemont amb Tsunami Democràtic i amb un suposat delicte de terrorisme. En una de les converses intervingudes, Puigdemont diu a Josep Campmajó per telèfon que “seria molt dur” que hi hagués un mort. Per García-Castellón, això permet afirmar que Puigdemont “sembla assumir la possibilitat que poguessin haver-se produït víctimes mortals”, mentre que per la tinent fiscal evidencia que “li preocupa la possibilitat que, a causa dels aldarulls, poguessin arribar a produir-se ferits de gravetat o morts”. “És sorprenent, per tant, que a algú que s’expressa temorós dels aldarulls esdevinguts a Catalunya l’octubre del 2019 i es manifesta en contra d’una eventual mort, se li pugui atribuir penalment aquesta”, rebla Sánchez Conde.
D’altra banda, la captura d’una conversa entre Jesús Rodríguez i Josep Lluís en la qual s’assenyala que Puigdemont havia de ser informat dels perfils de la campanya del Tsunami és un “rellevant indicador” de “l’alienitat” de Puigdemont en la constitució de Tsunami i permet inferir que “no liderava ni era integrant” de Tsunami, ja que “si hagués participat en la seva constitució, no hi hauria necessitat de fer-li arribar informació sobre això”.
Sobre la reunió a Ginebra el 30 i 31 d’agost del 2019, la tinent fiscal apunta que hi van participar “multitud de persones pertanyents a partits o moviments socials independentistes” i García-Castellón no infereix la implicació de totes elles a Tsunami. A més, la promoció pública del llançament de la campanya a Twitter no es pot tenir per indici d’integració en l’estructura organitzativa del Tsunami, ja que “aquest impuls també va ser proporcionat per figures destacades de l’espectre polític independentista” (com Oriol Junqueras o Quim Torra).