La Fiscalia del Tribunal de Comptes (TCu) sosté que és insuficient que la llei d'amnistia pel procés hagi estat aprovada inicialment pel Congrés dels Diputats per aturar cap procediment que hi estigui inclòs. Per això, el fiscal ha demanat al Tribunal de Comptes que condemni els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont i al llavors vicepresident Oriol Junqueras, a més d'altres càrrecs dels seus governs, a tornar a la Generalitat 883.695 euros gastats per organitzar l'1-O del 2017 i 2.208.503 euros més per la promoció de Catalunya a l'exterior entre els anys 2011 al 2017, segons l'escrit de conclusions presentat aquest dimarts. En total, 3.092.198 euros, que Societat Civil Catalana eleva a més de 5 milions d'euros.
"La transformació d'una proposició de llei en una norma que extingirà la responsabilitat comptable que aquí es dilucida és un fet futur i no exactament incert, però tampoc dotat d'una certesa plena, en desconèixer la data d'entrada en vigor de la llei i el seu exacte contingut i abast", afirma el fiscal Manuel Martín-Granizo, per mantenir la seva petició de condemna, després que el Tribunal de Comptes reactivés aquesta causa i donés 10 dies a les acusacions per presentar les seves conclusions. Ara les defenses dels 35 demandats de Junts i ERC hauran de tenir el mateix temps per presentar els seus escrits exculpatoris. I després, el TCu haurà de dictar sentència, moment en què la llei d'amnistia podria estar ja en vigor (es preveu a finals de maig), i aquesta reclamació comptable hauria d'anul·lar-se.
Responsabilitat del president Puigdemont
En l'escrit de conclusions, el fiscal afirma que considera "acreditada la responsabilitat comptable del president Carles Puigdemont per la seva condició de responsable màxim de la Generalitat", i dels consellers condemnats pel Tribunal Suprem per malversació de fons en haver aprovat despeses en els seus departaments, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. Hi afegeix que en la demanda al TCu s'ha exclòs els consellers que van ser absolts de malversació per part de l'alt tribunal espanyol; i com el Suprem, també manté la reclamació als dos consellers a l'exili i amb despeses per l'1-O: Toni Comín, a Salut, i Lluís Puig, a Cultura.
Per a l'organització del referèndum, el fiscal declara que ha quedat provada l'existència d'un "menyscapte real i efectiu" de la despesa de 883.695 euros que han de tornar a la Generalitat. Al final, en aquestes despeses suposadament indegudes, el fiscal ha retirat la factura de les obres del call center, en veure que eren anteriors i no només per l'1-O; un milió d'euros en sobres a Unipost, que no van ser pagats, i també la campanya de Civisme, però només la despesa inclosa pels anuncis emesos per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Promoció exterior
Pel que fa a la promoció exterior, el fiscal afirma que la responsabilitat comptable dels presidents Mas i Puigdemont "deriva de la seva participació i direcció de tots els projectes, estratègies i procediments necessaris per a desenvolupar relacions i activitats en l'àmbit internacional, excedint els límits de la promoció a l'exterior dels interessos del conjunt de Catalunya, que l'article 4 de la Llei d'Acció Exterior (LAE) permet a les comunitats autònomes". I en aquests 2,2 milions d'euros reclamats, el fiscal inclou des de la invitació d'experts a les accions de promoció exterior del Diplocat, fins llavors no qüestionades.