La Fiscalia ha demanat al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que apliqui la llei d’amnistia al president a l’exili, Carles Puigdemont, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig i que deixi sense efecte la seva ordre de detenció a l’estat espanyol, segons el recurs presentant aquest divendres. La Fiscalia sosté que no s'ha d'aplicar l'excepció de l'enriquiment personal i que no s'han afectat fons de la Unió Europea per no aplicar l'amnistia, com ha fet el jutge instructor de l'1-O. Llarena va descartar, aquest dilluns, aplicar l’amnistia als tres polítics de Junts, en assegurar que amb el delicte de malversació que se'ls acusa per l’organització de l’1-O van tenir “un enriquiment personal de caràcter patrimonial”, supòsit que la llei exclou per a l’extinció de la responsabilitat penal. Un raonament jurídic no compartit pel ministeri públic ni les defenses dels independentistes. Només el partit ultra Vox comparteix el posicionament del jutge Llarena, al qual ha demanat, a més, que reactivi l'ordre de detenció europea de Puigdemont.
En la seva resolució, el magistrat Llarena argumenta que Puigdemont, Comín i Puig tenien un “afany personal” que “no només era il·legal, sinó completament aliè a les seves responsabilitats de govern” i “van decidir carregar als fons públics aportats pels contribuents el cost d’unes iniciatives o apetències personals que ells mateixos dirigien i van desplegar”, “eludint sufragar els seus desitjos o afanys amb detriment de la seva fortuna personal”, en referència a l'organització del Referèndum d'Independència de Catalunya.
La voluntat clara del legislador
Per contra, l’escrit de la Fiscalia, signat per la tinent fiscal del Tribunal Supremo, María de los Ángeles Sánchez Conde, i el fiscal de sala de Penal, Joaquín Sánchez-Covisa Villa, sosté que “no discuteix que els fets investigats siguin constitutius d'un delicte de malversació, el que discuteix és que existeixin indicis que, en la malversació perseguida en aquesta causa, a més de ser dirigida a la realització d'alguns dels fins assenyalats en la llei d'amnistia, concorri també un ànim superposat i deliberat d'enriquir-se personalment, en el sentit assenyalat en l'article 1.4 de la mateixa llei”.
La Fiscalia hi afegeix que “la voluntat del legislador és clara i la norma que la desenvolupa admet una interpretació absolutament conseqüent i coherent amb aquesta decisió”. Precisa que la llei indica que “no es considerarà enriquiment l'aplicació de fons públics quan no hagi tingut el propòsit d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial, i per tant conclou que “no hi ha una altra opció que l'aplicació de l'amnistia interessada”. Si Llarena no accepta aplicar l'amnistia, els dos fiscals demanen que elevi el recurs a la sala penal del Suprem, presidida pel magistrat Manuel Marchena, i que comparteix que el delicte de malversació no es pot amnistiar als líders condemnats de l'1-O.
Rovira contesta a Llarena que no pot consultar al Constitucional
La secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, també ha presentat aquest divendres un recurs contra la resolució del jutge del Llarena en què preguntava a les parts implicades en el cas que l’afecta per desobediència per l’1-O si cal presentar una qüestió d’inconstitucionalitat. En el cas de Rovira, el magistrat va deixar sense efecte la seva detenció i va aplicar-li l'amnistia pel delicte de desobediència, tot i que preguntava a les parts si calia consultar al Tribunal Constitucional. En el recurs, l’advocat de Rovira, Iñigo Iruín, al·lega “manca de competència de Llarena” per plantejar aquesta qüestió d’inconstitucionalitat, i a més, assenyala “la manca de rigor jurídic del jutge del Suprem”.
El penalista sosté que l’eventual qüestió d’inconstitucionalitat tan sols la pot plantejar el jutge o tribunal al qual li correspongui aplicar la llei d’amnistia i, en aquest cas, i d’acord amb la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim), l’aplicació de l’amnistia només la pot fer el tribunal d’enjudiciament i no el jutge instructor. També li recorda que el tribunal que hauria d’assumir el cas de Rovira és l’Audiència de Barcelona i no el Suprem, en tractar-se exclusivament d’un suposat delicte de desobediència comès a Barcelona.