L’independentisme català, a un pas de tornar a ser jutjat al Tribunal Suprem. La Fiscalia de Barcelona ha demanat que els cinc síndics electorals de l’1-O siguin jutjats al Tribunal Suprem, ja que un d’ells, Josep Pagès, és diputat al Congrés per Junts, i el seu aforament és a l’alt tribunal espanyol. L’Audiència de Barcelona va resoldre, el juliol passat, que el judici contra els cinc síndics electorals de l’1-O s’ha de repetir, tal com demanava la fiscalia en considerar que la magistrada del penal 11 de Barcelona, que els va absoldre, no va interpretar bé les proves. Ara, la fiscal ha demanat al penal 11 de Barcelona que derivi la causa al Suprem. En el seu informe afirma que “s’ha d’enjudiciar tot en la mateixa causa per als aforats i els no aforats, perquè existeix una connexitat material entre els fets atribuïts a les persones aforades i a les no aforades”, segons ha informat la Fiscalia de Barcelona a ElNacional.cat. Després de ser jutjats, Pagès va obtenir l'aforament el 9 de març de 2021, com també Tània Verge, en ser nomenada consellera d’Igualtat i Feminismes, el 25 de maig de 2021. Pel seu nou càrrec, Verge és aforada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però la Fiscalia de Barcelona sosté que tots han de ser jutjats al Tribunal Suprem.
La fiscal demanava dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques a cada un dels cinc síndics. En la sentència, la magistrada sostenia que “no s'acredita que donessin cap instrucció o ordre ni que es tornessin a reunir després de les providències dictades pel Tribunal Constitucional (TC)”, en les que ordenava que no es donés cap impuls per a la realització de la votació del Referèndum. Ara, la magistrada del penal 11 de Barcelona haurà de decidir què fer. Els altres síndics electorals afectats són: el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Matas; el professor de Dret Administratiu a la UB Marc Marsal, i l'advocada gironina Marta Alsina.
Evitar resolucions contradictòries
En el seu informe, la fiscal exposa que els cinc encausats, com a membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya, i com a òrgan col·legiat, estava en les seves mans adoptar i prendre determinades decisions encaminades al bon funcionament del referèndum de l’1-O de 2017, “participant els cinc encausats en els acords adoptats”. I afegeix que si “l’enjudiciament se separa, generaria el risc d’incórrer en resolucions contradictòries i donar respostes heterogènies davant fets idèntics”, si al final es resol que han de fer-se procediments diferents i en òrgans d’enjudiciament diferents. Per evitar aquestes resolucions contradictòries, la fiscalia sol·licita un judici conjunt.
És a dir, els tres no aforats podrien ser jutjats al penal 11 de Barcelona, mentre Verge al TSJC i Pagès, al Suprem. Una divisió, que es va realitzar de forma similar en el judici a la primera Mesa del Parlament: la majoria van ser jutjats al TSJC per desobediència al TC, i Joan Josep Nuet, al Suprem.
Ara, s’hi hauràn de pronunciar les defenses dels síndics de l’1-O, que després de la resolució de la secció 8a de l’Audiència de Barcelona de repetir el judici, es va dividir la seva representació lletrada, que inicialment duia Ramón Setó. Precisament, Setó, que ara defensa a Tània Verge i Marc Marçal, va presentar un darrer recurs a l’Audiència de Barcelona perquè anul·lés la seva resolució de fer repetir el judici. L’advocat Gonzalo Boye es fa càrrec de les defenses de Josep Pagès i Jordi Matas, i el penalista Benet Salellas, de Marta Alsina.