La Fiscalia s’oposa a la citació en qualitat d’investigat del germà de Pedro Sánchez. La decisió la va prendre la setmanada passada una jutgessa de Badajoz, que va citar com investigat a David Sánchez i a nou alts càrrecs i exalts càrrecs de la Diputació de Badajoz, entre els quals hi ha el líder del PSOE a Extremadura, Miguel Ángel Gallardo. Tot ells estan citats a declarar el dimecres 9 i el dijous 10 de gener. Ara, la Fiscalia s’oposa a aquest pas de la magistrada Beatriz Biedma al·legant que la seva interlocutòria “no fa cap exposició dels indicis existents contra cadascuna de les persones a les quals es pretén prendre declaració com investigats” i “ni tan sols indica els concrets delictes pels quals s’investiga a cada un d’ells”. “La genèrica referència que es realitza als «delictes contra l’Administració Pública» investigats no pot curullar satisfactòriament el dret de defensa”, afegeix en un escrit de tres pàgines al qual ha tingut accés ElNacional.cat. “El «fet punible», com a objecte del procés penal, hauria de ser conegut per les persones que declararan”, rebla.
🔎 Les tres claus de l’informe de l’UCO de la Guàrdia Civil sobre el germà de Pedro Sánchez
“No hi ha a la causa, ni per remissió a altres actuacions prèvies, una singularització de comportaments amb transcendència penal per a cada un dels investigats, la qual cosa considerem essencial per a la seva defensa”, esgrimeix el recurs de reforma, que sosté que aquesta “omissió” ha de ser “resolta anteriorment a les declaracions”. La fiscal assenyala que la interlocutòria original es limita a acordar les declaracions dels investigats per «garantir la plena efectivitat del dret de defensa i evitar que puguin produir-se contra ells mateixos situacions materials d’indefensió», a la qual cosa el Ministeri Públic respon que l’investigat “ha de saber des del principi” la “naturalesa i causa” de l’acció exercitada contra ell i dels “fets que se li atribueixen”.
La fiscal posa a sobre de la taula una sentència del Tribunal Suprem del febrer del 2017 que sostenia que les “deduccions o inferències” han d’anar “precedides d’una certa reflexió i valoració perquè no són autoevidents” i corresponen al jutge d’instrucció, que “no pot ni delegar-les ni assumir acríticament les realitzades per altres”. “No desconfiar per sistema de la policia judicial, no hi ha cap raó per a això, no significa abandonar en ella una tasca que és primordialment judicial”, argumentava. “Motivar no significa raonar tot, però sí un mínim d’atribució indiciària d’uns fets rellevants”, concloïa una altra sentència del 2024.
“Conèixer les raons de la decisió del jutjador”
Més arguments. La Fiscalia defensa que la “motivació de les resolucions judicials” és una “exigència derivada” de l’article 24 de la Constitució a fi que “es puguin conèixer les raons de la decisió del jutjador, possibilitant el seu control mitjançant el sistema de recursos” i com a “garantia davant l’arbitrarietat i a la irraonabilitat”. El precepte de la Carta Magna en qüestió estableix que “totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió”. La fiscal menciona una sentència del Suprem del setembre del 2024 que subratllava que “no n’hi ha prou amb una mera declaració de voluntat en un sentit o un altre, sinó que ha de ser conseqüència d’una exegesi racional de l’ordenament i no fruit de l’arbitrarietat o d’un error patent”. La resolució, afegia, ha de contenir els “elements i raons de judici que permetin conèixer quins han estat els criteris jurídics que fonamenten la decisió i que la motivació ha d’estar fundada en Dret”.
La jutgessa va defensar que de l’informe de l’UCO es derivaven “indicis racionals de criminalitat”
La setmana passada, la jutgessa Beatriz Biedma va justificar que, “analitzat el contingut” de l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i “derivant-se’n l’existència d’indicis racionals de criminalitat” relatius als delictes contra l’Administració Pública, era “necessari, pertinent i útil” citar a declarar els investigats per “continuar amb la instrucció de la causa”. Tot i això, la fiscal en recela i lamenta que faci una “remissió no detallada” al document de l’UCO. Què deia la Guàrdia Civil? Tres de les idees clau eren que es va proposar crear el lloc de treball del germà de Sánchez “malgrat el parer del president sobre l’excessiu de la proposta”, tot i que no va aconseguir esbrinar “de qui va partir la iniciativa de la creació del lloc de treball objecte d’investigació”. A més, no ha trobat “cap evidència” que David Sánchez tingui 1,4 milions en accions.