La Fiscalia vol que l’Audiència Nacional torni a jutjar Luis Rubiales pel petó no consentit a Jenni Hermoso. L’expresident de la RFEF va ser condemnat a una multa de 10.800 euros per agressió sexual a la futbolista i absolt de les coaccions a la jugadora i al seu entorn perquè avalés el petó. I ara la fiscal Marta Durántez ha presentat un recurs d’apel·lació contra la decisió del jutge José Manuel Clemente Fernández-Prieto, que també va absoldre del delicte de coaccions Jorge Vilda (exseleccionador femení), Albert Luque (exdirector de futbol de la secció masculina) i Rubén Rivera (exresponsable de màrqueting de la Federació). La principal reclamació del Ministeri Fiscal és repetir el judici amb dos arguments principals: el jutge va mostrar un comportament que “compromet, si més no, l’aparença d’imparcialitat” i va vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva perquè va inadmetre “indegudament” un vídeo de la Junta Extraordinària de la RFEF de l’agost del 2023 i va impedir algunes de les preguntes que la fiscal va voler plantejar. A més, considera que la multa de 10.800 euros pel petó és una “ofensa per a les víctimes d’agressions sexuals” i un “mal precedent”.
“No va concórrer en el jutjador com a mínim l’exigible aparença d’imparcialitat”
El recurs de la Fiscalia és molt dur contra el jutge José Manuel Clemente Fernández-Prieto, que va ser un dels protagonistes del judici. “Es va utilitzar de forma reiterada un to irrespectuós amb les acusacions i amb la fiscal, fent impossible el desenvolupament de la seva funció com a acusació pública. [...] El magistrat no va garantir que el judici es desenvolupés en les millors condicions comunicatives, amb l’empremta de serenitat i equilibri que haguessin estat necessàries”, lamenta Marta Durántez. La fiscal també condemna la “permissió constant d’una actitud de contínua conversa entre uns i altres” per part de les defenses i els acusats i les “rialles i escarafalls diversos, que va fer en nombroses ocasions insuportable l’interrogatori per les acusacions dels testimonis”, inclòs el de Jenni Hermoso, que en un moment de la seva declaració “va dir que no escoltava les preguntes a causa del murmuri constant”.
“Aquesta fiscal va haver de suportar estoicament, davant de la falta d’apercebiment del jutge manifestacions per part de les defenses de Jorge Vilda i de Rubén Rivera durant els seus informes, que excedeixen, sens dubte, el dret de defensa, tals com atribuir a les acusacions la utilització d’un dret penal d’autor (propi de l’Alemanya nazi) i del Codi Penal del 1944 (el Codi Penal del franquisme)”, relata. A més, revela que quan va acabar el judici els acusats van anar a donar la mà al jutge, cosa que qualifica de “fet inèdit” i “mai vist” en els seus 26 anys de trajectòria i que “va causar estupefacció a les acusacions”. Per tot això, creu que “no va concórrer en el jutjador com a mínim l’exigible aparença d’imparcialitat, que ha de tenir el jutge previst a la Constitució, independent de biaixos personals, així com imparcial i respectuós amb els drets processals dels intervinents”.
“Una ofensa per a les víctimes d’agressions sexuals i un mal precedent”
La fiscal carrega amb duresa amb la decisió del jutge d’imposar una multa “irrisòria” de 10.800 euros pel petó a Jenni Hermoso amb l’aplicació del tipus atenuat d’agressió sexual (el jutge ho va justificar atenint-se a la “menor entitat del fet”). “Constitueix una ofensa per a la víctima i per a les víctimes d’agressions sexuals, sens dubte un mal precedent”, lamenta Marta Durántez. “La víctima ni va poder, ni pot, ni podrà mantenir-se en l’anonimat, l’acte va ser públic i notori, la seva llibertat sexual va ser violentada en vista del món sencer i el seu èxit esportiu va ser entelat pel delicte sofert. En definitiva, la revictimització és també conseqüència de l’agressió”, justifica.
I desmunta l’argumentació del jutge, que va donar com provat que Rubiales “va subjectar el cap de la víctima amb ambdues mans”. La fiscal assenyala que, per tant, les possibilitats de reacció de la jugadora per “escapolir-se de l’agressió sexual” quedaven “ja no limitades, sinó anul·lades” i expressa que és “sorprenent” que, en vista d’això, el jutge considerés que no es va produir un context d’intimidació ni violència. “La conducta d’immobilitzar el cap de la víctima amb ambdues mans posa de manifest una situació de vis física i intimidatòria de facto que ha de ser tinguda en compte a l’hora de fer inaplicable, per improcedent en el cas concret, del tipus atenuat”, argumenta. La fiscal torna a demanar un any de presó per a Rubiales, la pena d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant la condemna i la prohibició d’acostar-se a Jenni Hermoso en un radi de 200 metres durant quatre anys.
“Una simple jugadora enfrontada al poder de tota una RFEF manejada de manera clientelar pel seu president”
Sobre el delicte de coaccions, reprova que el jutge “ometi deliberadament algunes qüestions rellevants” per justificar l’absolució. La fiscal reitera que l’activitat duta a terme pels acusats “va portar que la víctima visqués una situació de fustigació que va impedir el desenvolupament de la seva vida en pau, tranquil·litat i lliurement i gaudir i celebrar el triomf aconseguit per la victòria al Mundial” i li va generar una “situació d’ansietat, estrès i tristesa que es va prolongar diversos mesos” amb coaccions que van tenir un “caràcter greu per la seva reiteració i contumàcia”. “Una simple jugadora enfrontada al poder de tota una RFEF manejada de manera clientelar pel seu president”, afegeix.
I dispara un altre dard contra el magistrat: “Entendre que no s’ha donat la violència o intimidació que requereix el tipus de les coaccions és no entendre res de l’esmentat tipus penal. Sorprèn i causa perplexitat que el jutjador s’aparti obertament i de manera no motivada i injustificada de la Jurisprudència de la Sala Segona del Suprem”. Per als quatre acusats, la Fiscalia demana una pena d’un any i sis mesos de presó, inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu i inhabilitació especial per a l’exercici de professió relacionada amb l’àmbit esportiu durant la condemna, la prohibició d’apropar-se a Jenni Hermoso en un radi de 200 metres durant tres anys i sis mesos i una indemnització conjunta de 50.000 €.
Vulneració del dret a la tutela judicial efectiva
Més queixes. Sobre la decisió de no acceptar com a prova el vídeo de l’Assemblea Extraordinària de la RFE de l’agost del 2023, quan Luis Rubiales es va negar a dimitir, la fiscal esgrimeix que la gravació és “rellevant” per l’acusació de coaccions contra els quatre acusats i serveix per “evidenciar el clima de connivència” de Rubiales sobre els seus “subordinats i col·laboradors”, entre ells Jorge Vilda i Montserrat Tomé (que en aquell moment era el segon seleccionador femení), que “ve a redundar en la conducta coactiva desplegada” pels quatre acusats. D’altra banda, denuncia que el jutge “la va privar” de formular nou preguntes a diversos testimonis generant una “indefensió material, constitucionalment rellevant, que afecta el dret a la tutela judicial efectiva”. La fiscal denuncia que la inadmissió es va acordar “sobre la base d’argumentacions insostenibles quan arbitràries per inexistents, sense cap suport legal i en oberta contradicció tant amb les circumstàncies del cas concret”.
La indemnització de 3.000 euros és “insuficient”
Finalment, la fiscal també desaprova que la indemnització que s’ha fixat sigui de 3.000 euros i que el jutge ho faci “sense més argumentació que comparar la conducta jutjada amb altres agressions sexuals de més gravetat” i sense detallar de “manera suficient les raons que justifiquen la decisió”. “La quantitat es considera insuficient atenint a les circumstàncies del cas concret”, argumenta. La fiscal sosté que és “difícilment acceptable” una indemnització de tal quantitat tenint en compte les “conseqüències personals, psicològiques, reputacionals i professionals” per a Jenni Hermoso, el “dany moral que li va produir” en un dels “moments més rellevants de la seva vida” que es va veure “pràcticament anul·lat” i que el petó es va produir “davant del món sencer”.
A més, reitera que és “difícilment reparable” la seva “solitud davant de la situació”, el seu “temor davant de la falta de suport i comprensió per part del seu entorn”, “l’escarni públic sofert en alguns mitjans de comunicació i en xarxes socials” i “passar a ser mundialment coneguda per l’agressió sexual soferta”. “En els delictes contra la llibertat, la integritat i la indemnitat sexual, el dany moral és evident. Afecten sentiments tals com la dignitat, llibertat i autoestima de la víctima que constitueixen interessos constitucionalment protegits la lesió dels quals ha de ser rescabalada”, rebla.