La Fiscalia General de l'Estat ha reforçat l'equip de fiscals que s'encarreguen de la investigació sobre el presumpte pagament de comissions en la construcció de l'AVE a La Meca, en el qual podria estar involucrat el rei emèrit Juan Carlos de Borbón, ara exiliat fora d'Espanya.
El Ministeri Públic ha emès un comunicat on informa de la composició de l'equip que treballa en la investigació i que tractarà de "delimitar o descartar" la rellevància penal dels fets ocorreguts des de juny de 2014, quan Joan Carles I va deixar de ser cap de l'Estat i va perdre la inviolabilitat, segons va explicar la Fiscalia en assumir la investigació. La Fiscalia General de l'Estat destaca que ha encarregat la investigació a fiscals de "la més alta categoria i més especialització" donada la "complexitat tècnica i la transcendència institucional" de la mateixa.
En assumir la Fiscalia del Suprem la investigació, que provenia d'Anticorrupció, el ministeri públic va posar al capdavant de la mateixa al fiscal de Sala en cap de l'àrea penal a l'alt tribunal, Juan Ignacio Campos. La fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, va prendre aquesta decisió en consideració a la "dilatada experiència, extraordinària qualificació i exhaustiu coneixement de la matèria" de Campos, que a més és el fiscal delegat de l'especialitat de Delictes Econòmics.
L'equip de Campos
Però Campos no treballa sol. Sota la seva direcció col·labora també un equip de tres fiscals del Suprem especialistes en dret penal econòmic: Colom Iglesias Morenor, José Antonio del Cerro Esteban i Juan Carlos López Coig.
Recentment, el ministeri públic va decidir que aquest equip comptés també amb el suport de la Unitat Especialitzada de Cooperació Penal Internacional de la Fiscalia General de l'Estat, que dirigeix la fiscal de Sala Rosa Ana Morán, en atenció "a les implicacions internacionals de la investigació".
Aquesta setmana, la Fiscalia ha rebut part de les dades que va reclamar a Suïssa sobre la investigació que ha revelat que el rei Joan Carles I presumptament va rebre, a través d'una fundació panamenya, una presumpta donació de cent milions de dòlars del rei Abdalá de l'Aràbia Saudita, mort el 2015.
Què investiga Espanya?
El que prova d'esbrinar la justícia d'Espanya és si el rei emèrit hauria incorregut en frau fiscal -en no declarar l'ingrés de la donació a Espanya-, ja que per la seva condició d'anterior cap de l'Estat només podria ser jutjat pel Tribunal Suprem per delictes comesos després del 19 de juny de 2014, la data de la seva abdicació.