La reforma del delicte de desordres públics (art.557 del Codi Penal) pactada per ERC, el PSOE i Podem per temperar el càstig contra manifestants -segons van assegurar- no es compleix. Almenys a Catalunya. Inicialment, la Fiscalia va rebaixar la petició de penes a independentistes catalans, en diversos casos en el judici, perquè l’agreujant d’actuar en manifestació ha desaparegut. Ara, però, la Fiscalia substitueix aquest agreujant per un supòsit en vigor -com ara quan “es cometin en multitud”, que es castiga de tres a cinc anys de presó- per mantenir la mateixa petició de pena inicial. Així es va veure en el judici de Dren, un dels primers joves en presó preventiva per les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem als líders catalans, a qui el fiscal només li va rebaixar un mes la petició de pena per desordres, i va demanar aplicar-li el Codi Penal anterior, en assegurar que li era més beneficiós. I ara s’ha comprovat amb el cas del Carles, veí de Sants, a qui la Fiscalia, en una revisió del seu cas, manté la petició de 3 anys i 6 mesos de presó per participar en la protesta per l’empresonament del raper Pablo Hasél, la nit del 20 de febrer de 2021.
L’Audiència de Barcelona jutjarà el Carles de Sants el proper dimarts. La Fiscalia l’acusa d’haver participat en els desordres protagonitzats per un grup de persones que es van ocasionar al centre de la ciutat. Va ser identificat per agents dels Mossos d’Esquadra perquè anava en patins en línia i amb una jaqueta vermella, i va moure tanques new jersey i les posaven al mig del carrer, segons el relat del fiscal. Va estar sis dies en presó preventiva. A més de la pena de presó, el fiscal demana que Carles no pugui anar a la Via Laietana durant dos anys, ni apropar-s’hi uns 200 metres. Una mesura privativa de drets, molt excepcional i que s'ha aplicat a lladres o a autors de furts en el metro.
Les interpretacions del delicte
El març passat, l’advocat de Carles, el penalista Eduardo Cáliz, d’Alerta Solidària, va demanar a la secció 2a de l’Audiència de Barcelona que derivés la seva causa per ser jutjada en un jutjat Penal de Barcelona perquè amb la reforma legislativa, aprovada el desembre passat, la pena màxima del delicte que se li imputa ha passat de 6 a 5 anys de presó. La Fiscalia va dir que compartia aquest canvi legislatiu, però no la competència del tribunal de l’Audiència de Barcelona, i detalla (en una excepcional qualificació fiscal escrita en català) que la jurisprudència del Tribunal Suprem fixa que quan s’ha dictat l’obertura del judici oral no es pot procedir a la modificació de la competència, malgrat que hi hagi una reforma penal com l’actual en la qual desapareixen tipus agreujats. La secció 2a de l’Audiència de Barcelona ha compartit aquest argument, i per això jutjarà el veí del barri de Sants.
A més a més, en l’escrit, el fiscal exposa que “la nova legislació més favorable no afecta la pena demanada”, malgrat la desaparició de l’agreujant d’actuar en una manifestació (art.557 bis), com li aplicava d’inici, sumat a l’article 557.1, que castiga de 6 mesos a tres anys, a qui actuant en grup i amb la finalitat d’afectar la pau pública, faci actes de violència i intimidació. Ara, el fiscal s’adapta al nou redactat i per mantenir-li la petició de 3 anys i mig de presó i li aplica el nou redactat de l’article 557.2 del Codi Penal, que afirma que seran castigats amb penes de 3 a 5 anys de presó quan els desordres públics “siguin protagonitzats per una multitud, que amb un nombre, organització i propòsit; siguin idonis per afectar greument l’ordre públic, i si són autoritat, la pena d’inhabilitació absoluta fins als 6 anys”.
La Fiscalia pot modificar i rebaixar la petició de càstig de Carles al final del judici, com en altres ocasions. Això no obstant, caldrà veure si aquesta interpretació de la Fiscalia és una excepció o la norma per no rebaixar més peticions de càstig.