El Tribunal de Comptes (TCu) celebra aquest divendres una audiència prèvia per preparar el judici contra els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i altres 32 excàrrecs del Govern, a qui la Fiscalia acusa d’haver malbaratat 3,4 milions d’euros públics en l’1-O (1,2 milions d’euros) i en la promoció exterior de Catalunya, del 2011 al 2017 (2,2 milions). La consellera del Departament 2n de la secció d'Enjudiciament del tribunal, Elena Hernáez Salguero, escoltarà les peticions de les acusacions i les defenses, que poden demanar proves i testimonis per al judici, la data del qual es fixarà aviat. La defensa dels càrrecs d’ERC ha avançat que sol·licitarà prova documental, consistent a oficiar la Intervenció de la Generalitat, perquè certifiqui que determinades despeses que es reclamen "mai s’han produït" i, en conseqüència, "no hi ha dany a les arques públiques". La Generalitat ja va comunicar al Tribunal de Comptes que no es considera perjudicada per la despesa realitzada en el marc de l'acció política del Govern.
A més, la Fiscalia ha comunicat recentment una nova rebaixa en la suma de la responsabilitat comptable que reclama als líders independentistes. Són els 332.000 euros de les factures que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) reclamava al Govern pels anuncis de les vies del tren, i la Fiscalia els descompta perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va resoldre l’abril passat que no havia de pagar-les. No obstant això, per aquests anuncis, l’exconseller Jordi Turull va ser condemnat pel Tribunal Suprem i se li va sumar aquesta despesa al delicte de malversació en concurs a la sedició. Abans, la Fiscalia ja va presentar un nou informe en què rebaixava els 9,4 milions d’euros inicials, calculats per l’òrgan fiscalitzador —en un polèmic informe— a 3,4 milions la suposada responsabilitat comptable atribuïda als càrrecs de Junts i d’ERC. Per exemple, descompta 1 milió d’euros, en distintes partides aprovades per diferents departaments del Govern per pagar a Unipost les targetes censals de l’1-O. No es van arribar a pagar i per això, no es comptabilitzen.
La reclamació de SCC és de 5,3 milions
No obstant això, Societat Civil Catalana (SCC), que és acusació en aquest procediment, sí que reclama aquesta partida d’Unipost. A més, en la via penal, hi ha encausats que se’ls acusa de malversació per la partida d’Unipost, com l'exdirector de l'empresa, Pablo Raventós. Caldrà veure si la reforma del Codi Penal, que rebaixa el càstig en l’administració deslleial, afavoreix els encausats pendents de jutjar.
La reclamació per les obres en la nau del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) també va decaure al Tribunal de Comptes, com també en el procediment penal que se segueix al TSJC pels aforats, i que va permetre que la consellera Natàlia Garriga, no sigui acusada de malversació perquè només tenia aquesta partida. En la causa del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, amb una trentena d’excàrrecs de la Generalitat i tres empresaris investigats, la Fiscalia no ha retirat cap partida, tot i que ho detallarà quan presenti l’escrit d’acusació.
Els investigats són 35
Els acusats per part de la Fiscalia i de SCC no coincideixen en aquest procediment del Tribunal de Comptes (el B-180/21), com també passa en les partides reclamades. En concret, el Ministeri Públic va presentar l'abril passat una demanda contra 35 excàrrecs del Govern (on inclou la majoria de delegats de la Generalitat a diferents països), i demanava retirar l’acusació als exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull, així com a 14 càrrecs més. Per la seva part, Societat Civil Catalana (SCC) dirigeix la demanda contra onze ex alts càrrecs del Govern i reclama que tornin 5,3 milions d’euros. En aquest cas, l’entitat espanyolista va retirar l’acusació a l’exconseller d’Economia, Andreu Mas Colell.
Els embargaments i les fiances
La rebaixa en la reclamació de la Fiscalia també va implicar que el Tribunal de Comptes hagués de tornar 2,9 milions d’euros que va aportar la Caixa de Solidaritat, amb donacions ciutadanes per cobrir les responsabilitats comptables de l’1-O. I també els 2 milions que ERC va dipositar per cobrir la responsabilitat comptable reclamada a tots els encausats en la peça d’Exteriors, que finalment es jutjarà conjuntament amb l’1-O. A més, en la causa d’Exteriors, es van poder aixecar els embargaments particulars, ja que la sala va rectificar a la instructora i va acceptar que les fiances es puguin cobrir amb els avals del fons de la Generalitat, a través de l’Institut Català de Finances (ICF) i gestionats pel Departament d’Economia.
Va ser sonada la resolució, del març passat, del Tribunal Comptes, en la qual va revocar el vet que la instructora de les causes catalanes havia imposat als avals de l'Institut Català de Finances (ICF), presentats pels presidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i altres exalts càrrecs del Govern per cobrir els inicials 5,4 milions d'euros fixats com liquidació provisional per l'acció exterior del Govern del 2011 a 2017. I va ser molt crític contra la negativa a acceptar-los de la delegada instructora, Esperanza García. Un fet molt excepcional i més quan el Tribunal de Comptes és acusat de falta de transparència i d'inquisitiu.