La Fiscalia General de l'Estat (FGE) revisarà 82 procediments penals que afecten 486 persones per si es poden acollir a la llei d'amnistia, segons ha informat la portaveu de la Fiscalia aquest dimecres a la tarda. Són procediments que actualment estan en tramitació i, per tant, no hi són tots, com ara les causes amb condemnes fermes, i en alguns casos complertes. Es compten processos al Tribunal Suprem, a l'Audiència Nacional i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a més de les audiències provincials i de jutjats d'instrucció. Amb tot, falten casos. Per exemple, es compta la causa de Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional, però no la del Suprem, que afecta el president a l'exili Carles Puigdemont i el diputat d'ERC Ruben Wagensberg. L'aplicació de l'amnistia l'haurà de decidir el jutge o jutgessa que tingui cada cas o revisi una condemna, però si el representant del ministeri públic n'està a favor, gairebé sempre el magistrat ho respecta.
Aquestes dades de la Fiscalia, però, no s'allunyen de les xifres donades per les entitats independentistes catalanes. Alerta Solidària ha xifrat en 419 les persones (sense comptar polítics) que s'han de beneficiar de la norma de l'oblit penal, que ha entrat en vigor aquest dimarts. Per la seva part, Òmnium Cultural ha afirmat que 1.616 represaliats es poden acollir a l'amnistia, i d'aquest total, unes 697 persones estan en processos penals. L'entitat cultural ha engegat la Sindicatura de l'Amnistia, que, a través del seu web, ofereix documentació i formularis per demanar ser amnistiats. Per exemple, hi ha 919 persones multades per la llei mordassa i el Govern ha assegurat que els tornarà els diners d'ofici.
Causes concretes
Així, en el llistat de la Fiscalia es compta un procediment al Tribunal Suprem per la causa de sedició, malversació i desobediència de l'1-O, tot i que hi ha dos nivells: els processats i pendents de ser jutjats —Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig—, a banda de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, per desobediència, i la dels presos polítics condemnats i indultats parcialment, dels quals Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa tenen en vigor la inhabilitació per delicte de malversació. El posicionament de la Fiscalia en aquest procediment s'espera polèmic perquè els fiscals del Suprem ja han informat aquest dimecres al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que consideren que els set polítics no poden ser amnistiats pel delicte de malversació. El fiscal de l'Estat haurà d'imposar el seu posicionament.
En el cas de l'Audiència Nacional, es comptabilitzen dos processos: el de Tsunami Democràtic, on hi ha 10 investigats per terrorisme, delicte que la Fiscalia no comparteix, perquè assegura que, com a molt, va haver-hi desordres públics, delicte inclòs en la llei, i segurament estarà a favor de l'amnistia. El jutge Manuel García-Castellón ja ha preguntat a les parts si aquests fets investigats encaixen en la norma, com ja han demanat la majoria de les defenses, mentre que s'espera l'oposició de les acusacions dels dos policies i de les entitats espanyolistes. La segona causa és la dels 12 CDR processats per terrorisme en l'operació Judes, als quals la Fiscalia demana elevades penes de presó i el tribunal ha convocat a una vista el 27 de juny, en la qual les defenses tornaran a demanar la suspensió del judici, en aquest cas per l'aplicació de la llei d'amnistia.
Cas de l'ACM, tornat al jutjat
Pel que fa al TSJC, la Fiscalia comptabilitza dues causes vives: el judici pendent als càrrecs d'ERC per l'1-O Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, i un segon sobre despeses de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Aquest cas, però, va ser retornat el febrer passat pel TSJC al jutjat d'instrucció 16 de Barcelona perquè no s'havia interrogat cap dels investigats. I, per tant, serà aquest magistrat qui hagi de resoldre si amnistia els investigats. El TSJC va ser el primer tribunal a aplicar la norma i ja ha preguntat per les causes que té del 9-N i de l'1-O: tres executòries i el judici pendent per l'1-O.
A banda, es comptabilitzen 5 causes a l'Audiència de Barcelona per delictes de desordres públics, prevaricació i malversació, i 18 causes a jutjats d'instrucció i penals de Barcelona, l'Hospitalet, Badalona, Martorell, Sant Feliu de Llobregat, el Prat, Vilanova i la Geltrú, Sabadell i Cerdanyola, Mataró, Granollers i Terrassa. A la demarcació de Girona, es compta una causa a l'Audiència de Girona pel delicte de prevaricació, i 12 causes en jutjats d'instrucció i penals de Girona; 5 a Figueres i 1 a la Bisbal. A Lleida es compten 6 causes i 1 a Solsona. I finalment, a la demarcació de Tarragona hi ha 8 processos penals, 2 a Tortosa, 1 a Reus i 1 a Valls.