La Fiscalia del Tribunal Suprem dóna la raó al president a l'exili, Carles Puigdemont, i defensa que no hauria comès cap irregularitat en la seva gestió d'Aigües de Girona quan era alcalde d'aquesta localitat.

En un informe avançat per El Mundo, el Ministeri Públic es posiciona en contra que la Sala Segona de l'Alt Tribunal obri una causa penal a l'eurodiputat per aquesta qüestió, ja que no aprecia indicis de delicte en la gestió de l'empresa d'Aigües de Girona, Agissa, entre 1998 i 2013 i demana l'arxiu de les diligències. L'escrit el signen el fiscal del Suprem Carmelo Quintana i el de Sala Fidel Cadena, un dels quatre fiscals que va defensar l'acusació de rebel·lió al judici de l'1-O. 

La Fiscalia es posiciona així en contra de la versió de la titular de Jutjat d'Instrucció número 2 de Girona que investiga el cas. El document del ministeri fiscal argumenta que no aprecien ni un delicte de prevaricació, ni de malversació de cabals públics, ni frau a l'Administració ni falsedat.

La jutgessa demanava imputar Puigdemont per dissenyar "una operació per ocultar" que el consistori havia adquirit una col·lecció d'art als hereus de Santos Torroella mitjançant els diners recaptats per l'establiment de l'anomenat "cànon inicial" en la concessió del servei públic de l'aigua a l'Ajuntament de Girona. 

La Fiscalia rebat l'acusació defensant que "la desviació d'ús a altres fins públics només constitueix infracció administrativa per aplicació del principi d'intervenció mínima del dret penal". "L'assignació d'una finalitat pública diferent del cànon municipal de l'aigua, portant a terme transferències de crèdits no consentides per la legislació a altres fins públics, ni constitueix administració deslleial del patrimoni públic amb extralimitació de les facultats de gestió que ocasioni perjudici, ni suposa apropiació o sostracció per a si o per a un tercer, de diners, efectes, valors o qualsevol altres béns públics per part de l'autoritat municipal que distreu la finalitat sense abandonar la seva aplicació al sector públic".

Cap infracció penal

Així doncs, continua l'escrit, l'actuació de Puigdemont quan era alcalde "es redueix a l'adquisició per al Museu municipal d'una col·lecció d'obres d'art" pagant part del cost -1.000.000 euros d'un total de 3.900.000 euros- amb l'import rebut per l'Ajuntament, "amb càrrec als fons obtinguts després de prorrogar els contractes de concessió en favor de l'empresa mixta AGISSA - Aigües de Girona, Salt i Sarrià- per gestionar el cobrament del cànon de l'aigua, i que haurien d'haver-se aplicat al finançament de la despesa municipal relacionat amb el cicle integral de l'aigua".

La fiscalia accepta que podria haver-hi "certa la il·legalitat administrativa" en el fet d'haver utilitzat el cànon de l'aigua "sense respectar els seus límits de finalitat i pressupostaris", però descarten que "la resolució hagi estat dictada per òrgan incompetent, ni que s'hagi prescindit de les normes essencials de procediment, ni que sigui conseqüència de la comissió d'una infracció penal o expressió d'aquesta, sobretot si es té en compte que la desviació de finalitat pública avui constitueix sense més un il·lícit administratiu". En el mateix sentit, els fiscals rebutgen l'existència d'un "artifici" per defraudar l'Ajuntament de Girona.

Un cop rebut l'informe de la Fiscalia, favorable a l'arxivament del procediment, la Sala d'Admissió del Tribunal Suprem haurà de decidir si obre una investigació penal o no a l'aforat.

La investigació

El cas d'Aigües de Girona va arribar a la fiscalia de Girona l'any 2015 a partir d'una querella de la CUP contra la societat Girona SA i Narcís Piferrer, directiu d’aquesta societat i directiu d’AGISSA, denunciant presumptes indicis de corrupció en la concessió del contracte de proveïment d'aigua del municipi.

Un any després, la fiscalia va decidir portar a denúncia al jutjat, que va començar la investigació. L'any 2017 la fiscalia anticorrupció va entrar al cas en lloc de la de Girona. Va ser llavors quan es va començar a investigar la compra del Fons Santos Torroella amb el cànon de l’aigua, un fet que no formava de la querella inicial, i que va ser l'origen de la investigació a Puigdemont.

De fet, la Guàrdia Civil i una comitiva judicial acompanyada del fiscal Anticorrupció van arribar a entrar a l'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa) l'any 2018 sota la premissa d'un suposat desviament de fons públics a l'època en què Puigdemont era alcalde de Girona, càrrec que va ostentar entre 2011 i 2016.