La Fiscalia del Tribunal Suprem ha demanat aquest dimecres la suspensió "immediata" dels diputats Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i el senador Raül Romeva. La fiscalia ha presentat un escrit a la sala que jutja el procés on demana que es comuniqui a les Corts que han de procedir a l'aplicació immediata de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim) i suspendre de funcions als cinc parlamentaris presos que han pres ja possessió del seu escó.

La petició de la fiscalia busca la suspensió de tots cinc sense haver d'acudir a cap interpretació del reglament de la Cambra, que era l'opció que havia apuntat l'alt tribunal en l'ofici que va remetre la setmana passada a totes dues Cambres.

L'article 384 bis de la LeCrim ja va ser aplicat a alguns dels ara parlamentaris quan van ser triats com a representants al Parlament, en els comicis autonòmics del 21 de desembre de 2017 a instàncies de l'instructor del cas, Pablo Llarena. L'article estableix que quan existeixi un processament ferm per delicte de rebel·lió i es decreti la presó preventiva, el processat que ostenti un càrrec públic quedi "automàticament suspès" de les seves funcions. Aquest és l'article que es va aplicar per suspendre els presos i exiliats que van resultar elegits diputats al Parlament a les eleccions del 21-D.

 

El ministeri públic ha elevat aquest escrit abans que es convoquin les meses de les dues cambres per analitzar si és procedent la suspensió dels quatre diputats i el senador que han estat elegits. 

El precedent del Parlament

La fiscalia, en un escrit de signat pels fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, fa seus els arguments que va defensar el magistrat Pablo Llarena quan va acordar la suspensió dels diputats al Parlament. Llarena, afirma l'escrit, no buscava "sinó preservar l'ordre constitucional impedint que persones que ofereixen indicis racionals d'haver desafiat i atacat de forma greu l'ordre de convivència democràtica mitjançant determinats comportaments delictius, entre els quals es troba el delicte de rebel·lió, puguin continuar en l'acompliment d'una funció pública de risc per a la col·lectivitat".

Afegia Llarena que l'aplicació d'aquest article ja compta amb l'aval del Tribunal Constitucional, que el va establir per sentència en 1994. Així la fiscalia sosté que "per a l'efectivitat i compliment de la citada previsió legal, totes dues Cambres parlamentàries han de procedir a l'execució sense més tràmits de la mesura de suspensió en l'exercici de les seves funcions".