Aquest diumenge es compleix el sisè aniversari de la celebració del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya i diferents mobilitzacions al carrer reivindicaran la força política i social que l’1 d’octubre del  2017 va significar al nostre país. Les entitats independentistes centren la seva reivindicació a exigir la fi de la repressió, i amb el lema #AmnistiaTotal insten els dirigents d’ERC i Junts a no oblidar-se dels activistes anònims represaliats, ara que negocien una llei d’amnistia amb el PSOE, a canvi que Pedro Sánchez sigui investit president del govern espanyol.

Precisament, la formació Alerta Solidària, que ha defensat i defensa a la majoria d’activistes denunciats, ha detallat que en els mesos vinents “hi ha 28 judicis polítics contra 79 persones” i ironitza afirmant: “Tot esperant la miraculosa Amnistia ja no recordem que alguns ens prometien la desjudicialització.”

Petició de presó

En aquest 1 d’octubre de 2023, distintes organitzacions de tot Catalunya s’han mobilitzat per donar suport als 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), detinguts —i 7 d’ells empresonats de forma preventiva— en l'Operació Judes. I és que finalment s’ha acabat la investigació —amb constants denúncies de vulneració de drets per part d’Alerta Solidària, que porta a la majoria d’encausats—, i la Fiscalia de l’Audiència Nacional prepara ara l’escrit d’acusació amb el detall de les penes que els demanarà. A tots ells se’ls acusa del delicte de pertinença a organització terrorista, castigat amb penes de 8 a 14 anys de presó; i a vuit d'ells els atribueix també el delicte de tinença, dipòsit i fabricació d'explosius i estralls, amb penes de 4 a 8 anys de presó.

La classificació de l’independentisme català com a grup terrorista es manté a la memòria de la Fiscalia General de l’Estat, malgrat que fruit de les negociacions amb el president a l’exili, Carles Puigdemont, el govern espanyol acaba de demanar a l’Europol que li tregui aquesta etiqueta.

L’amnistia pot beneficiar Marchena

Si els indults als presos polítics catalans va significar “el perdó” del govern espanyol a les iniciatives promogudes al Parlament i al carrer, l’amnistia és “l’oblit de tot el que va passar” durant un període de temps que els polítics han de determinar.  Per a alguns polítics, l’oblit també ha d’anar dirigit a les forces de seguretat espanyoles i les seves excessives càrregues policials a votants l'1-O, enfront de l'oposició d'advocats catalans. Les resolucions del Tribunal Suprem també se'n veurien beneficiades.

Recentment, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès les demandes dels 9 presos polítics que denuncien vulneracions de drets humans i dels drets polítics per part dels tribunals espanyols, i si s’aprova una llei d’amnistia, “hi ha un risc, no una certesa”, segons juristes, el que el tribunal europeu faci decaure les demandes dels catalans perquè tota acció s’esborraria. Per tant, la sala penal del Tribunal Suprem, i el seu president, el magistrat Manuel Marchena, se salvarien d'un exhaustiu examen del TEDH a la seva forçada reinterpretació del Codi Penal per castigar els independentistes catalans. 

La pressió dels tribunals europeus és intensa. L’exvicepresident de la Mesa Parlament Josep Costa ho ha recordat en una piulada: actualment hi ha 15 demandes de polítics catalans contra el Reino d'España admeses pel TEDH:  9 dels presos polítics (que el tribunal ha unificat en una amb el nom Jordi Turull contra Espanya i altres 8 demandants) 3 per vulneració dels drets polítics de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Oriol Junqueras; 1 de Josep Costa, 1 d’Eusebi Campdepadrós, exmembre de la Mesa del Parlament, una de diputats de Junts.

L’Advocacia de l’Estat ha de donar els seus arguments contra la vulneració de drets de Turull i Sànchez al TEDH el pròxim 6 d’octubre, en plenes negociacions sobre l’amnistia. Des de Madrid s’afirma que la negociació està encarrilada i la investidura podria ser a finals d’octubre.

Jornada a la presó Model

Paral·lelament a l’acció política, la presó Model de Barcelona és la seu de la jornada antirepressiva que es farà aquest diumenge i es presentarà la campanya de suport als processats de l’Operació Judes, que, si res no canvia, seran jutjats per terrorisme, malgrat que no se’ls atribueixi cap acció violenta concreta.

Inicialment, la investigació es va dirigir contra tretze persones: Eduard Garzón, Esther Garcia, Sònia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros, Rafael Delgado, Ferran Jolis, David Budria, Clara Borrero, Xavier Buigas i Xavier Duch. El jutge va arxivar l’expedient contra l’últim —Xavier Duch— per motius de salut. Després de seguiments, intervencions telefòniques i escorcolls per part de la Guàrdia Civil, el magistrat sosté en la resolució de processament que hi ha indicis que tots ells "estaven disposats a utilitzar la violència per aconseguir la independència de Catalunya”.

La jornada de la Model començarà a les 12 del migdia, amb una xerrada, on participarà Òmnium Cultural; Jordi Pesarrodona en representació d’ANC, sectorial de persones represaliades; encausades de l’Operació Judes; dels 11 de la Subdelegació del Govern a Lleida;  l’Adrián Sas, condemnat a 3 anys i 6 mesos per manifestar-se i ferir lleument un agent dels Mossos, i si el Tribunal Suprem no accepta el seu recurs hauria d’entrar a la presó, i el Grup de Suport de Xènia Absolució, a qui la Fiscalia demana 2 anys de presó per les protestes contra la sentència del procés el 2019. El seu judici ha estat fixat per a finals de 2025 per una Audiència de Barcelona, col·lapsada. Fins i tot, la Plataforma Antirepressiva de Ponent ha organitzat un autocar per poder assistir a l’acte. Cap a les 6 de la tarda s’ha programat una manifestació cap a la caserna de la Guàrdia Civil a Travessera de Gràcia, on es van concentrar les investigacions i interrogatoris per l'1-O.

“L’esperit d’Urquinaona”

A banda, l’ANC també ha muntat un acte al matí a Barcelona: una manifestació que sortirà de la plaça d’Urquinaona i anirà fins a la plaça Sant Jaume. L’entitat anomena l’acte “l’esperit d’Urquinaona”, per unificar en un mateix acte la commemoració de l’1-O del 2017 i les protestes contra la sentència als líders del procés, l’octubre de 2019, amb les quals Tsunami Democràtic va mobilitzar la ciutadania, però el jovent va centrar les protestes, amb certs aldarulls, contra la Prefectura de la policia espanyola de Via Laietana, i la plaça Urquinaona, era el punt de trobada.

Finalment, a la tarda s’ha convocat un acte institucional unitari a la plaça Catalunya, amb la participació del president a l’exili, Carles Puigdemont, el Consell de la República, l’ANC, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i la Intersindical.

 

En la imatge principal, un moment de la manifestació de la Diada d'aquest any a Barcelona. / Foto: Eva Parey