La Fiscalia Superior de Catalunya es va oposar a concedir l’amnistia a l’exconseller d’Interior Miquel Buch i al sergent dels Mossos Lluís Escolà, condemnats a quatre anys i mig de presó per haver donat protecció al president Carles Puigdemont a l’exili, segons l’escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat, aquest divendres. En l’informe, de 8 planes, el tinent fiscal Pedro Ariche sosté que no se’ls pot aplicar l’extinció de la responsabilitat penal perquè el delicte de malversació de fons pel qual van ser condemnats no encaixa en la llei, ni en la interpretació feta pel fiscal general de l’Estat en el seu decret, que aposta per amnistiar tots els delictes relacionats amb l'1-O, inclosa la malversació si no hi ha enriquiment. En el cas de Buch, el tinent fiscal assegura que “va haver-hi un enriquiment personal i patrimonial”. Escolà va cobrar uns 52.712 euros per fer d’assessor de l’exconseller, però l’Audiència de Barcelona considera que va cobrar aquest sou per fer d’escorta de Puigdemont.
Tot i la posició el fiscal, aquest dimarts la secció d’apel·lacions del TSJC ha dictat l’amnistia Buch i Escolà perquè afirma que era una malversació sense enriquiment. Ara, caldrà veure si la Fiscalia presenta recurs de cassació perquè el Tribunal Suprem tombi l’amnistia de Buch i Escolà o respecta la resolució de l'alt tribunal català, que s’ha convertit en el primer tribunal a executar la llei d’amnistia, pactada pel govern del PSOE amb Junts i ERC.
Sense enriquiment
En la resolució, el tribunal -format pels magistrats Ángels Vivas, Francisco Segura, María Jesús Manzano i Manuel Álvarez – hi sosté que "els actes determinants de malversació de cabals públics no queden exclosos de l'amnistia sempre que tinguin relació amb alguns dels actes generals compresos de la llei, com ara el finançament del procés" i que “no hi hagi un benefici personal de caràcter patrimonial”. Requisits que considera que encaixen en Buch i Escolà i hi afegeix que "resultaria una paradoxa insalvable que qui facilita a un altre l'exercici de funcions de seguretat i protecció de l'expresident de la Generalitat mitjançant el dictat d'una resolució habilitant, pugui ser amnistiat donada la falta de 'benefici personal patrimonial' i qui precisament duu a terme aquestes funcions de seguretat i protecció directament no pugui ser-ho quan la seva conducta es limita a percebre la retribució corresponent pels serveis prestats".
Un sou "molt superior"
Per contra, el tinent fiscal Pedro Ariche, exposa que inicialment el “concert” entre Buch i Escolà entraria en la llei d’amnistia perquè recull que queden inclosos serveis dirigits “a la protecció o seguretat als responsables de les conductes” que recull la llei del procés. Hi afegeix, però, que la disposició de fons públics, declarat provat per la secció 2a en la seva sentència, “no pot quedar abraçada en el nou concepte normatiu de malversació que el legislador introdueix a través de la LO 1/2024” perque la llei precisa que no hagi tingut el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial.
I, fent referència al decret del seu superior, Ariche sosté que “no seria procedent” esborrar la responsabilitat penal i civil a Buch i Escolà. Hi argumenta que del 30 de juliol de 2018 al 13 de març de 2019, Escolà va cobrar d’assessor de Buch, i durant aquests 224 dies, uns 102 va estar fora de l’Estat espanyol perquè Escolà -com indica la sentència- va fer d’escorta del president Puigdemont que “en aquelles dates estava en crida i cerca”. Hi afegeix que els 52.712 euros “van ser directament percebuts per Escolà, que els va incorporar al seu patrimoni i es va lucrar amb aquest import”.
El tinent fiscal sosté que aquestes quantitats percebudes per Escolà “van ser en un import molt superior al que li correspondrien per la seva condició funcionarial en aquella època”, que era sergent dels Mossos. Hi precisa que Buch va aprovar que Escolà cobrés com a funcionari del grup A; el va contractar com el seu assessor, en una plaça de càrrec de confiança ja existent al Departament d'Interior. També li retreu que no s’agafés una excedència o la pròrroga de la seva baixa mèdica, però acusa tots dos que “van optar per idear u artifici que els permetia disposar i percebre una suma més elevada possible amb càrrecs a les arques públiques, fet que revelaria un inherent ànim de benefici patrimonial, de caràcter eminentment personal”. I per això, sosté que no se’ls pot amnistiar.
Les advocades de Buch i Escolà, Judit Gené i Isabel Elbal, van presentar recurs a la condemna en considerar que no van cometre cap delicte, i en la petició de l’amnistia van assegurar que el tribunal de l’Audiència de Barcelona, que els va condemnar pels delictes de prevaricació i malversació de fons, no considera provat cap enriquiment personal ni patrimonial.