Segona reunió de fiscals per la llei d’amnistia. El fiscal general de l’Estat, Àlvaro García Ortiz, s’ha reunit, aquest divendres a Madrid, amb el fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Jesús Alonso Cristóbal, i el del Tribunal de Comptes, i després amb el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, i els caps de les 4 fiscalies provincials i de les 6 fiscalies d’àrea catalanes per "coordinar la unitat d'actuació" dels integrants del Ministeri Fiscal en l’aplicació de la llei d’amnistia del procés, aprovada pel Congrés dels Diputats aquest dijous i pendent que es publiqui en el BOE. Els fiscals de Catalunya no han presentat cap proposta concreta ni escrit contra l’amnistia i s’espera que hi hagi un acord pacífic en el posicionament oficial de la Fiscalia al territori català. A la reunió, que ha acabat a tres quarts de dues del migdia, no s'han abordat casos concrets, sinó que s'ha establert un canal de coordinació per a quan comencin a haver-hi casos a amnistiar, i la consigna ha estat: esperar que jutges i tribunals s'hi pronunciïn, segons fonts properes al Ministeri Fiscal.
Per contra, els quatre fiscals del Tribunal Suprem ja van expressar dijous que la llei de l’oblit penal per promoure la independència de Catalunya és “contrària al dret de la Unió” i no es pot amnistiar el delicte de malversació de fons per organitzar el referèndum. Els fiscals del Suprem estan en les causes de l’1-O que afecten polítics i en la de Tsunami Democràtic, però la majoria de causes, que pot afectar a centenars de persones, estan en jutjats catalans. Si continua la divisió de criteris, els fiscals més bel·ligerants poden demanar que es convoqui una Junta de Fiscals, tot i que la darrera paraula sempre la té el fiscal general.
Reclamen que es publiqui al BOE
Per la seva part, els advocats dels líders catalans de Junts i ERC, Gonzalo Boye i Andreu van den Eynde, respectivament, han criticat el govern espanyol del PSOE per demorar la publicació de la llei d’amnistia del procés en el BOE. Tots dos penalistes han coincidit a demanar que es faci abans de les eleccions europees del 9-J. I és que fins que no es publiqui cap jutge ni tribunal pot aplicar la norma, que ha de suposar l’extinció de tota responsabilitat penal, administrativa i comptable sobre fets relacionats amb Catalunya entre els anys 2011 al 2023.
En aquest sentit, David Aineto, advocat de David Palaques, exresponsable de l’àrea de Tecnologia del Departament de Treball i processat per malversació pels preparatius de l’1-O en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, ha estat el primer a demanar l’aplicació de l’amnistia, segons va informar l’agència Efe dijous, un cop es publiqui la norma. I és que la majoria dels advocats dels condemnats i pendents de judici pel procés tenen els escrits preparats per presentar-los als jutges i tribunals corresponents.
La malversació de fons, el dubte
Pel que fa al delicte de malversació de fons, hi ha consens a la Fiscalia General de l’Estat que el que es va fer l’1-O és una malversació agreujada i no sense enriquiment, malgrat la reforma del Codi Penal acordada pel PSOE i ERC. En el seu informe, els fiscals Consuelo Madrigal, Fidel Cadena, Javier Zaragoza i Jaime Moreno insisteixen que va haver un “benefici polític i patrimonial” dels polítics catalans en organitzar l’1-O i que no es poden amnistiar. Fins i tot, manifesten que si no es pot amnistiar el delicte de malversació, no es pot aixecar la mesura cautelar de detenció a l’Estat espanyol del president a l’exili Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig.
I, davant el que qualifiquen “una contradicció” de la llei d'amnistia amb el dret de la Unió, els fiscals del Suprem demanen que el Tribunal Suprem plantegi una consulta o prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), les causes quedaran frenades. Aquest és el cas dels polítics condemnats pels delictes de malversació i tenen les inhabilitacions en vigor. Són: el secretari general de Junts i exconseller, Jordi Turull, i l’exconseller Raül Romeva, fins al 2030, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras i l’exconsellera Dolors Bassa fins al 2031.
Això no obstant, la llei d’amnistia deixa ben clar que s’han d’amnistiar tots els actes tipificats com a delictes d’usurpació de funcions públiques o de malversació “únicament” quan estiguessin destinades a finançar la consulta del 9-N del 2014 i el referèndum del 2017 i “sempre que no hagi existit un propòsit d’enriquiment”. Per als advocats defensors, la llei és prou clara i empara els acusats de malversació del Suprem, així com els tres càrrecs d'ERC pendents de jutjar en el TSJC i la trentena d’excàrrecs en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona.
A la foto principal, el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, amb el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, i la fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal, en una reunió de fa mesos a Barcelona. / Foto: Pau de la Calle