La majoria conservadora del Consell Fiscal planta batalla a Pedro Sánchez i s’oposa a la creació de la Fiscalia de delictes contra l’Administració Pública que està prevista al Pla d’Acció per la Democràcia que va presentar el govern espanyol fa quinze dies. L’òrgan que assisteix al fiscal general de l’Estat es va reunir aquest dimecres, 2 d’octubre, per debatre un informe sobre el reial decret que crea més de setanta noves places a la Fiscalia, algunes d’elles lligades a dues noves unitats que es creen emmarcades en el pla ‘anti-fang’ que va promoure el president espanyol el setembre: una sobre delictes econòmics i una altra sobre delictes contra l’Administració Pública, amb un fiscal de sala i dos fiscals adscrits a cada una. I la conclusió va ser l’oposició del Consell Fiscal a la creació de la relativa als delictes contra l’Administració Pública, segons ha informat elDiario.es i ha confirmat ElNacional.cat. La posició contrària la van expressar els sis vocals de l’Associació de Fiscals (majoritària a la carrera i de caràcter conservador) i el vocal de l’Associació Professional i Independent de Fiscals (que va rebutjar la creació de les dues fiscalies). Els dos vocals de la Unió Progressista de Fiscals i els tres membres nats (el fiscal general, la tinenta fiscal del Suprem i la cap de la Inspecció Fiscal) van votar a favor d’ambdues. Al final, cinc a favor i set en contra. Això sí, és un posicionament no vinculant, ja que la decisió competeix únicament al govern espanyol.
“Entenem que manca de justificació la creació de la plaça de Fiscal de Sala de Delictes contra l’Administració Pública, juntament amb dos fiscals adjunts” assenyala l’Associació de Fiscals en un comunicat. Al·leguen que aquesta figura “no està prevista” en l’Estatut Orgànic, denuncien que implica “duplicar òrgans de coordinació” perquè s’encavalca amb les competències que té la Fiscalia contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada i assenyalen que “serà en cada cas” el fiscal general de l’Estat qui “valorarà si existeix o no l’especial transcendència” que justifiqui la intervenció d’una fiscalia o una altra. “Aquesta coincidència d’àmbits i la inseguretat jurídica del criteri d’assignació ens porten a entendre que la seva creació allunyarà a la Fiscalia de l’eficàcia en la resposta penal que propugna el projecte”, lamenten. “Semblaria que el Reial decret tracta precisament d’eludir a la Fiscalia contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, desdenyant la tasca que ha realitzat des de 1995, en afirmar que el que es busca ara és la «veritable i efectiva lluita contra la corrupció»”, reblen.
Per la seva banda, Salvador Viada, el representant de l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), va mostrar la seva oposició a la creació de les dues fiscalies perquè donarien “més poder discrecional” al fiscal general de l’Estat, segons assenyala a ElNacional.cat. En lloc d’això, Viada aposta per “regular” el poder legal del fiscal de l’Estat d’assignar assumptes o no a la Fiscalia Anticorrupció segons el seu lliure criteri i “objectivar els criteris d’assignació”. “Penso, per exemple, en el cas de Begoña Gómez: el fiscal general de l’Estat no l’ha donat a Anticorrupció, prefereix que es porti a Madrid. Jo crec que això no pot ser, i menys quan ha sigut freqüent que la Fiscalia General li tregui assumptes als fiscals, fins i tot per informar que s’arxivin”, afegeix el fiscal de l’APIF en declaracions a aquest mitjà.
En canvi, fonts de la Unió Progressista de Fiscals consultades per ElNacional.cat defensen la creació de la fiscalia sobre delictes contra l’Administració Pública argumentant que suposa un “pas” en “l’especialització de la carrera fiscal”, que defensen que és la “millor manera de lluitar contra les noves formes de delinqüència”.
“Avançar en la lluita contra el fenomen de la corrupció pública i privada”
Amb la creació d’aquestes dues unitats especialitzades, la voluntat del govern espanyol és “avançar en la lluita contra el fenomen de la corrupció pública i privada”. Al document relatiu al Pla d’Acció per la Democràcia, la Moncloa subratlla que l’especialització de la carrera fiscal és “imprescindible a fi de millorar l’eficàcia en la resposta penal” davant fets delictius que “soscaven el patrimoni públic i la confiança de la ciutadania en les seves institucions democràtiques”. En concret, davant el frau a la Hisenda Pública i a la corrupció pública. “Això suposarà una especialització més gran en la investigació i enjudiciament d’aquesta xacra criminal, el combat dels quals constitueix una prioritat absoluta”, concloïa el text.
Dues noves unitats sense funcions jurisdiccionals
Segons expliquen fonts de la Fiscalia a ElNacional.cat, les dues noves unitats s’emmarcarien en les àrees especialitzades, que no tenen funcions jurisdiccionals i no van als tribunals, sinó que s’encarreguen d’unificar criteris i coordinar l’actuació dels fiscals de les fiscalies corresponents. Per exemple, hi ha unitats especialitzades relatives a la violència contra la dona, al medi ambient, a la seguretat viària, als menors, a estrangeria, a la seguretat laboral, a la criminalitat informàtica, als delictes econòmics, a les persones grans, als delictes d’odi o als drets humans. En canvi, la Fiscalia Anticorrupció “porta grans assumptes de corrupció que li encomana el fiscal general” i sí que té funció jurisdiccional.
Les mateixes veus de la Fiscalia assenyalen que la Fiscalia sobre delictes contra l’Administració Pública abordaria la corrupció afecta corporacions locals o diputacions. Així mateix, des de la Fiscalia recorden que la creació d’ambdues fiscalies és una decisió que competeix al govern espanyol i subratllen que l’informe del Consell Fiscal és un més dels informes que han d’elaborar els òrgans consultius. És preceptiu, però no vinculant.