Fiscals en rebel·lia contra l’amnistia. Els quatre fiscals del Tribunal Suprem encarregats del judici del procés mantenen la guerra oberta contra els líders independentistes i, com van dir el mateix dia que es va aprovar la llei, ratifiquen la seva negativa total a amnistiar el delicte de malversació. En un dur escrit presentat davant del fiscal general de l’Estat, que ahir els en va fer l’encàrrec, el seu argument és clar: “Resulta indubtable que els processats Puigdemont, Comín i Puig i els condemnats per sentència ferma Junqueras, Turull, Romeva i Bassa, com a receptors de les despeses, van sostreure per si mateixos cabals públics en forma de milions d’euros”, cosa que “implica un enriquiment personal, ja que van poder disposar de fons públics per a les seves finalitats il·lícites”. Esgrimeixen que el seu objectiu era “executar un projecte inconstitucional de desintegració d’Espanya i proclamació d’independència contra les decisions del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”. “Aquests fons no han estat restituïts”, conclouen. L’escrit dels fiscals arriba el mateix dia que l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha confirmat que el president a l’exili tornarà a Catalunya per al debat d’investidura, malgrat l’ordre de detenció de Pablo Llarena.
A la seva justificació, assenyalen que “la malversació de cabals públics va suposar un benefici patrimonial per als autors”, ja que els van destinar a “l’elaboració, desenvolupament i concreció del seu projecte il·legal, que els va produir un indubtable benefici patrimonial”. “Decidits tant sí com no a celebrar el referèndum il·legal, coneixien perfectament la magnitud de despeses i la necessitat d’obtenir-los recorrent, amb clamorosa infracció del deure de custòdia, a la seva sostracció de l’erari públic de tots els espanyols”, apunten. “Amb ànim de lucre es van apropiar dels fons públics i, assumint-ne, extrets de la seva funció pública i legal, facultats de titularitat, els van destinar al pagament d'aquells que ells mateixos havien contractat en contractes públics il·lícits per realitzar les activitats que formaven el procés en la seva globalitat”, afegeixen.
Els fiscals del procés sí que consideren que els delictes de desobediència i desordres públics són amnistiables. Per tant, són favorables a amnistiar Marta Rovira i Clara Ponsatí. A més, demanen al Suprem que plantegi una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.
Demanen al fiscal general de l’Estat que, si no hi està d’acord, ordeni l’aplicació de l’amnistia “per escrit”
En el seu informe, de deu pàgines, els fiscals del procés també s’adrecen directament al fiscal general de l’Estat. Diuen a Álvaro García Ortiz que, si no està d’acord amb llur tesi i considera que l’amnistia s’ha d’aplicar en tots els supòsits, “ho haurà d’ordenar per escrit de manera motivada i fundada” i, seguint el que estableix l’Estatut del Ministeri Fiscal, haurà de convocar la Junta de Fiscals de Sala. Si manté finalment la decisió sobre l’aplicació de la llei a la malversació, “caldrà dictar un decret motivat que acordi l’avocació de la causa per ser despatxada pel fiscal general de l’Estat o qui designi a aquests efectes”.
La cronologia haurà de ser accelerada. La Fiscalia té fins al pròxim dimarts, 18 de juny, per adoptar el posicionament definitiu, que és quan venç el termini de cinc dies que van fixar Manuel Marchena i Pablo Llarena. Ara la pilota és a la teulada del fiscal general de l’Estat, que haurà de redactar un nou informe defensant la seva posició. Totes dues posicions es debatran a la Junta de Fiscals de Sala, tot i que l’última paraula sempre la tindrà Álvaro García Ortiz.
Si es consuma el xoc, no seria la primera vegada que un fiscal general de l'Estat fixa el seu criteri en contra del dels fiscals del Suprem. Ens hem de remuntar al 2018, durant la instrucció de la causa del procés. En aquell cas, l'aleshores fiscal general, Julián Sánchez Melgar, que havia estat designat pel PP, va imposar que el Ministeri Públic demanés a Pablo Llarena la presó provisional eludible amb una fiança de 100.000 euros per a Joaquim Forn. Tot i això, el Suprem la hi va denegar.
Contraris a aixecar l’ordre de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig
Més intents de torpedinar l’amnistia. Els quatre fiscals també assenyalen que “no és procedent acordar l’alçament de les mesures cautelars i ordres de detenció actualment vigents”. Raonen que “és obvi” que el seu aixecament “només es pot acordar en el cas que l’òrgan judicial competent estimi que les conductes imputables als processats i que són objecte de la causa es trobin compreses” al perímetre de l’amnistia, cosa que, a parer seu, “no succeeix en relació amb el delicte de malversació”. Sí que reconeixen que “s’han d’alçar totes les mesures cautelars i ordres de detenció” de Marta Rovira.
Segons la seva opinió, una altra conseqüència és que les penes d’inhabilitació absoluta imposades pel delicte de malversació a Junqueras, Turull, Romeva i Bassa “no es poden considerar finalitzades i extingides”. En el cas de Ponsatí, “l’aplicació de l’amnistia comportarà l’extinció de la responsabilitat criminal”.
El procés “va repercutir negativament en els interessos financers de la Unió”
L’argument dels fiscals del procés per oposar-se a amnistiar la malversació té una segona pota. I arriba a ser una mica peculiar. El seu escrit sosté que la malversació de fons públics per “finançar un procés secessionista” dins d’un Estat que forma part de la Unió Europea suposa un “risc de fractura territorial de la UE i la consegüent disminució dels ingressos i fons que formen part del seu pressupost” i, en conseqüència, “repercuteix negativament en els interessos financers de la Unió”.
A més, recorden que la malversació és un dels tipus penals que la directiva europea sobre la lluita contra el frau inclou entre els delictes que afecten els interessos financers de la Unió. Aquesta directiva, assenyalen els fiscals, estableix que la malversació és “l’acte intencionat realitzat per qualsevol funcionari a qui s’hagi encomanat directament o indirectament la gestió de fons o actius, de comprometre o desemborsar fons, o apropiar-se o utilitzar actius de manera contrària als fins per als quals estaven previstos i que perjudiqui de qualsevol manera els interessos financers de la Unió”.