Nou episodi sobre la guerra bruta contra Podemos. Ens remuntem al 2016, quan les clavegueres de l'estat buscaven draps bruts de Podemos mentre aquests negociaven amb el PSOE la formació de govern. Podemos s'havia presentat per primera vegada a unes eleccions generals el desembre de 2015 i els morats havien aconseguit 69 escons i negociaven amb el PSOE la possibilitat de formar govern. Junts no arribaven a la majoria absoluta, però tampoc ho feia el bloc de la dreta si sumava els diputats del PP i els de Ciutadans. Aquelles negociacions no van ser exitoses i el juny de 2016 es van repetir les eleccions davant la por entre la dreta de la irrupció de Podemos. Davant d'això, el ministeri de l'Interior, dirigit per Jorge Fernández Díaz, va posar en marxa les clavegueres de l'Estat per trobar informació del partit liderat aleshores per Pablo Iglesias.
Ara, elDiario.es, ha tingut accés a set informes inèdits que demostren com el ministeri de l'Interior va implicar en les maniobres contra Podemos un col·laborador de la policia en assumptes de narcotràfic. Es tracta, explica el digital, de l'advocat José Aliste, condemnat per estafa als anys 90 i imputat en diverses causes judicials. Aliste va redactar el 2016 set informes en què trasllada el que li diu qui aleshores era el seu client, l'exviceministre d'Energia Elèctrica veneçolà José Alvarado Ochoa, i també les investigacions que assegura haver fet ell mateix tant a Espanya com en els seus desplaçaments a Miami. La tesi principal d'aquests informes són uns suposats diners que Hugo Chávez va ordenar lliurar a Podemos; es parlaria d'uns 30 milions de dòlars.
El citat digital recorda que aquesta acusació de finançament milionari i d'altres de similars que es recullen als informes, han estat provades i afegeix que els informes segueixen arxivats a la base de dades d'intel·ligència de la policia espanyola.
"Podemos" i "We can"
Els tres primers informes es titulen "Podemos" i es redacten a partir del que explica l'exviceministre veneçolà a l'advocat, els altres quatre, es titulen "We Can" i la font passa a ser 'Last Means' (Últims Mitjans), que en realitat és el mateix José Aliste, qui té al seu nom una societat que es diu igual.
Als informes apareixen acusacions com l'ingrés de 7,1 milions d'euros per la Fundación CEPS, per la qual van passar els fundadors de Podem com a politòlegs, que ja es va destapar fa temps, i noves acusacions. En un altre dels informes, Aliste assegura que "d'aquest suport i finançament veneçolà van aparèixer moviments socials populistes (15-M, indignats, barri de Gamonal de Burgos, etc.) i es va concretar, segons un projecte mesurat i calculat, en el partit polític que avui s'anomena Podem".
El passat d'Aliste
L'advocat José Aliste Martín té 72 i el 1988 va ser detingut quan compatibilitzava el seu càrrec de regidor d'Aliança Popular a la localitat zamorana de Viñas de Aliste amb el lloc de responsable de Divises Estrangeres a la sucursal del Banc Exterior a la capital de la província. Va ser condemnat a vuit anys de presó per emportar-se 600 milions de pessetes del banc. Ell mateix reconeix ser un col·laborador de la policia espanyola.