El govern espanyol condicionarà el pagament del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) al fet que el Govern de la Generalitat no gasti ni un euro per al referèndum d'independència de l'1 d'octubre, segons ha anunciat el ministre d'Educació i portaveu de l'Executiu, Íñigo Méndez de Vigo, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d'aquest divendres. Els departaments de la Generalitat hauran de justificar setmanalment les seves despeses perquè el govern central verifiqui l'ús que en fan. És a dir, que supervisarà la totalitat de les finances catalanes. 

Segons fonts de la Moncloa, la "mesura preventiva" ve motivada després de les accions de les darreres setmanes al "govern de radicals", a l'hora de col·locar al capdavant de les conselleries personalitats presumptament més compromeses amb el referèndum. "Ahir fins i tot va dimitir la número dos d'Ensenyament", recorden les fonts consultades. De Vigo ho ha titllat públicament de "nova purga". En segon terme, es busca collar el vicepresident Oriol Junqueras, en tant que conseller d'Economia. "Busca crear-li un problema molt gros, és una bomba de rellotgeria", afirmen. 

Orgànicament, el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública s'encarregarà de verificar el previst en l'acord, que entra en vigor de manera immediata. Estableix que setmanalment un seguit d'alts càrrecs funcionaris remetin un certificat al ministeri sobre en què inverteixen les partides tant les conselleries, com les entitats públiques. Són els interventors de les conselleries, amb el suport certificat dels màxims responsables dels òrgans gestors, els responsables economicofinancers de les entitats en què no hi hagi intervencions delegades, el director general de Pressupostos i el director general de Política Financera, Assegurances i Tresor. 

A partir d'aquest supòsit, s'obren diversos escenaris. 

Si la informació rebuda conclogués que s'ha finançat el procés referendari, es donarà trasllat a les "autoritats competents" per a l'exigència de responsabilitats. Fonts de la Moncloa ressalten especialment aquest punt perquè l'acord deixa caure el pes damunt dels funcionaris, "que obeiran la llei" per no ser sancionats administrativament, afirmen. Per tant, insisteixen que un conseller no pot fer la tasca del subordinat públic i l'única via amb què el funcionariat no tindrà conseqüències és si envia l'informe amb la informació requerida, sense incloure falsedats, i amb la seva rúbrica, setmanalment.

En segon lloc, i en cas d'incompliment, el Govern central posarà en marxa allò que preveuen els acords. "Podria arribar a retirar-se el FLA, és una línia destinada al progrés i benestar dels catalans", ha reconegut Méndez de Vigo. El total previst per al 2017 és de 3.600 milions d'euros. Per això, els serveis públics de la Generalitat deixarien de ser finançats temporalment, però el portaveu no ha volgut explicar ni durant la roda de premsa, ni entre passadissos, qui els pagarà davant la suspensió del crèdit. És a dir, si els assumirà Rajoy. 

L'acord s'ha aprovat aquest divendres en la Comissió Delegada d'Afers Econòmics, presidida pel president espanyol, Mariano Rajoy, i aquest dissabte es publicarà al BOE. Fonts de la Moncloa asseguren que, durant el Consell de Ministres, Rajoy ho ha posat en coneixement de la resta de ministres, i també, de la vicepresidenta espanyola i ministra d'Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, tot i que aquest òrgan no havia de ratificar-ho. De Vigo desconeix, però, si la Generalitat n'ha rebut una nota informativa, o ho ha sabut per la roda de premsa. 

D'aquesta manera, el portaveu espanyol ha insistit durant la roda de premsa que si a Catalunya es vol fer un referèndum, "ho hauran de pagar ells", els dirigents, i no el diner públic. "És un referèndum sense: sense urnes, sense pressupost, sense garanties, sense...", ha insistit. Fonts del gabinet de Rajoy es burlen aquí de la mesura proposada per Junqueras en un article aquest divendres a El Nacional, on parlava de la possibilitat de crear una caixa de resistència per sufragar multes o altres qüestions. "Aquí estem parlant de coses serioses", afirmen, com descartant-ne l'opció.

No és el primer cop que la Moncloa actua així. Un acord similar es va aprovar el novembre 2015, sobre mesures per garantir a Catalunya la prestació de serveis públics en defensa de l'interès general. Aquest acord també va condicionar el FLA en el seu moment, però la diferència amb l'acord aprovat aquest divendres és que aleshores l'informe s'enviava abans del 15 de cada mes, i no setmanalment. El FLA és de vital importància, perquè des del 2012, ha liquidat a Catalunya 67.000 milions d'euros i ha servit per finançar el funcionament de l'administració catalana, a causa de la crisi i el deute públic.