La legislatura espanyola ha agafat aire aquesta setmana. Pedro Sánchez respira més tranquil des que el coordinador de la mediació PSOE-Junts va frenar l’escalada de tensió provocant que els independentistes retiressin la qüestió de confiança al president del govern espanyol. I, paral·lelament, el líder socialista ha tornat a fer ús de la seva cafetera de 17 tasses per ampliar a totes les autonomies el pacte amb Esquerra Republicana que condona el deute de Catalunya amb el FLA. Això ha dividit internament el PP. El líder del PSOE ha col·locat els populars en una situació tan complicada que el passat dimecres els consellers de les comunitats governades pels populars van haver de fer el paperot i plantar entre escarafalls María Jesús Montero a la reunió del Consell de Polític Fiscal i Financera.
Junts i PSOE van reunir-se el divendres de la setmana passada en plena inflamació del conflicte entre ambdues formacions, a les portes de debatre’s al Congrés dels Diputats la iniciativa dels juntaires sobre una qüestió de confiança a Pedro Sánchez. Els socialistes celebraven el resultat d’aquella reunió només unes hores més tard: l’endemà, l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero —que participa en reunions amb el mecanisme de verificació internacional— assenyalava en un acte del seu partit a Andalusia que “la legislatura durarà fins al 2027”. Tot prenia sentit el diumenge: el coordinador d’aquesta mediació, Francisco Galindo Vélez, va demanar al partit de Carles Puigdemont que retirés la proposició no de llei que instava Pedro Sánchez a sotmetre’s a aquesta prova de foc; i Junts ho va acceptar.
“El que manifesta la intervenció del mediador i la retirada de la qüestió de confiança és que hi ha voluntat de fer les coses bé; ningú vol estavellar-se o caure per cap precipici”, analitza un històric socialista en conversa amb ElNacional.cat al Congrés dels Diputats. Va ser encara més concisa la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, quan aquest passat dimarts se li preguntava en roda de premsa a canvi de què havia retirat Junts la qüestió de confiança. “A canvi de diàleg”, resumia. De la mateixa manera, un destacat membre del grup parlamentari capitanejat per Míriam Nogueras a Madrid apunta que Junts, senzillament, va obeir “el temps mort que ha demanat l’àrbitre”. Els independentistes assenyalen que el gest de retirar la qüestió de confiança és una “concessió”, en cap cas una “cessió”. I destaquen la seva satisfacció amb el comunicat emès pel coordinador del mecanisme de verificador, en tant que és un text que també pica el crostó als socialistes: denuncia que hi ha diversos acords polítics entre ambdues parts que no han acabat de materialitzar-se.
Membres de l’alta jerarquia del Consell de Ministres i de la cúpula de Junts han de respondre constantment sobre les negociacions per la delegació a la Generalitat de les competències en immigració. Ambdues bandes manifesten el mateix en públic que en privat: és complicat arribar a l’acord definitiu, però les converses continuen en marxa. Aquest passat dimarts, malgrat les preguntes dels periodistes, Pilar Alegría no indicava si s’havien produït avenços en aquesta carpeta. Una altra ministra de l’executiu apuntava en conversa informal que l’acord definitiu en aquesta carpeta no arribarà aviat perquè els esculls s’han enquistat. Les fonts de Junts consultades per aquest diari indiquen que, a hores d’ara, les converses continuen encallades al mateix punt que fa unes setmanes: sense entesa en l’expedició de Documents d’Identitat per a Estrangers (NIE), en la tramitació d’expulsions d’immigrants i en la presència dels Mossos d’Esquadra a les fronteres. Els socialistes insisteixen, malgrat tot, que hi haurà acord; li tenen cada cop menys por al desgast electoral que poden produir les seves concessions a l’independentisme: “Aquest cost polític ja el vam pagar el 23-J per negociar amb Bildu i ERC i pactar els indults”.
Sense pressupostos a l’horitzó; sense por d’una nova pròrroga
Malgrat que la legislatura agafi aire, tot indica que s’arribarà a l’equador del mandat trampejant sense pressupostos. “Estem treballant perquè la Generalitat tingui més recursos a través de l'anomenat sostre de despesa” deixava per escrit aquest dimecres Carles Puigdemont al seu compte de Twitter (X). Però fonts de Junts indiquen a ElNacional.cat que tampoc no s’ha produït cap avenç en la negociació de la senda de dèficit, tombada pels independentistes en el primer aniversari de les eleccions del 23-J i retirada de l’ordre del dia el passat setembre pel govern espanyol per tal de no patir una idèntica patacada parlamentària. Es tracta d’un pas imprescindible per presentar uns nous comptes generals. Els socialistes, de totes maneres, tenen coll avall que necessiten tancar abans la carpeta de la immigració per abordar la dels PGE.
Fonts de la direcció d’ERC també expliquen a aquest diari que no tenen cap intenció d’aprovar ni els pressupostos espanyols ni els catalans. Els republicans volen fer-se ara seva l’estratègia del ‘peça a peça’ i traslladen que abans volen veure avenços en la implementació del finançament singular per a Catalunya. Assenyalen que això ja ho tenen assumit a la Moncloa, motiu pel qual ja fa setmanes que des del govern espanyol treuen ferro a un escenari en el qual aquest 2025 tampoc no hi hagi nous comptes. “La sort que tenim és que tenim uns pressupostos expansius; tindríem un problema si s’haguessin redactat en plena crisi econòmica”, assenyala un socialista a aquest diari per tal de desdramatitzar l’escenari d’una nova pròrroga.
El PP, fracturat per la condonació del deute, obliga les autonomies a fer un paperot al Consell de Política Fiscal
L’altra raó per la qual Sánchez ha sortit aquesta setmana reforçat ha estat per la condonació del deute autonòmic. Dilluns, Oriol Junqueras anunciava el pacte amb el govern espanyol per perdonar a Catalunya 17.000 milions d’euros i només uns minuts després el Ministeri d’Hisenda anunciava que l’acord s’ampliava a totes les comunitats autònomes per un valor total de 83.000 milions. Això es tradueix amb què finalment a Andalusia se li entregaran 18.000 milions i se li perdonarà el 50% del seu deute; i només el 20% a Catalunya.
Malgrat tot, Esquerra Republicana es mostra satisfeta amb l’acord i no veu cap greuge en el fet que el PSOE hagi optat per un nou cafè per a tothom. El cert és que tampoc Junts per Catalunya s’hi ha oposat fermament. Puigdemont, en la seva piulada de dimecres, assenyalava que el seu partit no hi està en contra; malgrat que, en tot cas, la seva aposta és que a Catalunya se li perdoni “tot el deute”. Perquè el problema de fons és el sistema de finançament i l’espoli fiscal.
La mesura ha agafat el PP a contrapeu, perquè primer va carregar contra l’acord amb ERC assenyalant que hauria de ser extensible a totes les autonomies, i ara que la proposta de la Moncloa és la que demanava, es defensa amb l’argument que la condonació és igualment una cessió a l’independentisme i que aquesta ha d’anar del bracet d’una reforma del sistema. La direcció del PP va ordenar a les seves autonomies que marxessin de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera i deixessin plantada la ministra María Jesús Montero.
L’endemà del paperot, els populars van començar a patir les seves fractures internes. L’aragonès Jorge Azcón apostava llavors per “llegir la lletra petita” de la llei un cop aquesta —si arriba el cas— sigui aprovada al Congrés dels Diputats. “Ja veurem què és el que s’aprova, ho decidirem en vista d’això i del que implica, ara no ho podem decidir”, reconeixien després des del PP de Galícia. La Moncloa se sent guanyadora d’aquesta batalla perquè veu les comunitats del PP “atrapades” entre els seus interessos comunitaris i les ordres que reben per part d’Alberto Núñez Feijóo.