Tal com mana la tradició, el dia abans de la celebració de la Diada de Sant Joan, la flama del Canigó arriba al Parlament de Catalunya. Enguany, però, la flama ha arribat enmig d'un clima de preocupació per l'amenaça a la llengua catalana que es viu al País Valencià i a les Illes Balears arran dels pactes entre PP i Vox fruit de les municipals i autonòmiques del 28 de maig.

Davant d'aquesta ofensiva contra el català, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat "enfortir la llengua i la cultura catalana" davant l'ofensiva del nacionalisme espanyol i la ultradreta. "Les primeres decisions dels nous governs mostren un clar missatge d'hostilitat cap a la cultura i la llengua que compartim", ha indicat en l'acte institucional de la Diada de Sant Joan, celebrat aquest divendres al Palau. Així, Aragonès ha reivindicat la llengua com "un actiu que estimem i volem compartir" i ha lamentat "l'ofensiva reforçada" contra l'escola catalana i l'ús social de la llengua. 


Al seu torn, la presidenta del Parlament, Anna Erra, ha assenyalat que la llengua catalana està amenaçada arreu dels Països Catalans, i per això ha allargat la mà al País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya del Nord per "salvaguardar els drets lingüístics". Aquest ha estat el primer acte institucional d'Erra com a presidenta del Parlament. "Ens tindreu al nostre costat", ha assegurat.

Erra també ha exigit la "fi de la judicialització" i el "retorn dels exiliats". I ha reivindicat el Parlament com a "seu de la sobirania del nostre poble" i la flama del Canigó com a "símbol de perpetuïtat del nostre país", especialment del català. "Aquest foc representa la llengua que compartim, que ha estat cohibida i reprimida al llarg de la nostra història, i que avui continua sent amenaçada", ha afirmat. I ha conclòs la seva intervenció, tot fent una crida a "salvaguardar els drets lingüístics, també al País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya del Nord".


La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha remarcat que la revetlla de Sant Joan és la demostració d'una comunitat cultural catalana "activa, viva i amb molt de futur". Garriga també ha destacat "el gran plaer" de sentir les múltiples veus i accents del territori. "La cultura no es fa sola, la fem entre tots i totes, i som nosaltres en cada cançó que ballem i en els artistes que aplaudim", ha asseverat. "On hi ha arrels hi ha història pròpia, i on hi ha persones hi ha diversitat, que és sempre una riquesa", ha insistit.


A l'acte institucional també ha intervingut el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, i el diputat i exconseller de Cultura, Lluís Puig, que ha llegit el missatge de la Flama del 2023 en un vídeo enregistrat des de l'exili. Antich, com Erra i Aragonès, ha alertat dels "temps foscos que sembla que venen", amb uns Estats espanyol i francès "implacables atacant la llengua que ens cohesiona a l'escola i els ajuntaments". I ha posat el focus en "l'amenaça de l'extrema dreta, que ja ataca directament els drets humans des dels governs i institucions dels Països Catalans". Per això ha reivindicat la "responsabilitat de la societat civil" per a fer de "dic de contenció contra l'extrema dreta". Antich ha conclòs amb una crida a les entitats i la ciutadania a mobilitzar-se "a cada racó del país" per a fer-hi front.

La flama s'ha encès aquesta matinada al cim del Canigó, a partir del foc permanent que es guarda al castellet de Perpinyà, i que representa la catalanitat.