El Departament de Justícia nord-americà ha anunciat aquest dimecres que ha obert una investigació civil sobre la legalitat de les pràctiques de la Policia de Minneapolis (EUA). Una notícia que arriba un dia després que Derek Chauvin, exagent d'aquest cos, hagi estat declarat culpable de l'assassinat de George Floyd.
"Avui anuncio que el Departament de Justícia ha obert una investigació civil per determinar si el Departament de Policia de Minneapolis té un patró o pràctiques policials que són inconstitucionals o il·legals", ha assenyalat el fiscal general dels EUA, Merrick Garland.
Segons el fiscal general, els investigadors parlaran amb membres de la comunitat "per escoltar les seves experiències amb la policia" i amb els mateixos agents sobre la formació que reben dins el departament policial. "La seva perspectiva [la d'ambdós grups] és essencial", ha assegurat.
Els afroamericans, indignats
La indignació de la comunitat afroamericana de Minneapolis després de la mort de Floyd va desencadenar una onada de protestes tant als EUA com a la resta del món durant les setmanes següents a la seva mort. Unes protestes on es van produir importants disturbis a diferents ciutats de país contra la violència policial front als negres.
Aquesta frustració es va traduir en la crida dels sectors més a l'esquerra de l'espectre polític per posar fi a la policia als Estats Units tal com es coneix fins ara. Aquests sectors aposten per un sistema més ampli, que inclogui psicòlegs i treballadors socials.
Sobre la condemna contra Chauvin, Garland ha admès que "no aborda problemes policials potencialment sistèmics", de manera que aquesta investigació de la Justícia nord-americana revisarà "si hi ha ús excessiu de força, discriminació i altres abusos".
Derek Chauvin, culpable de l'assassinat de George Floyd
El jurat del cas de la mort de George Floyd (també de Minneapolis) ha declarat el policia Derek Chauvin culpable de tots els càrrecs de què se l'acusava.
Chauvin s'enfronta càrrecs per assassinat en segon grau, penat amb fins a 40 anys de presó; assassinat en tercer grau, amb una condemna màxima de 25 anys, i homicidi en segon grau, que comporta fins a 10 anys de privació de llibertat.
Tot i que, com no té antecedents penals, només podria ser condemnat a un màxim de 12 anys i mig de presó per cada un dels primers dos càrrecs i a 4 anys de presó pel tercer.
El president del país, Joe Biden, va celebrar que s'hagi fet "justícia" en el judici i va recordar el famós comentari que va fer la filla de George Floyd, Gianna, durant una de les milers de marxes contra el racisme que va esperonar la mort del seu pare l'estiu passat. "Penso en el comentari de Gianna, que en deia 'el meu pare canviarà el món'. Comença a canviar-lo ara", va assegurar Biden en la trucada, que també van escoltar altres familiars de Floyd.
La incertesa davant el resultat del judici s'ha traduït en tensió als carrers, especialment a Minneapolis. / Arxiu Europa Press
Llibertat sota fiança per la policia que va matar Daunte Wright
Malauradament, el cas de Floyd no és l'únic que malmet la reputació del cos policial. Kimberly Potter, la policia que va disparar mortalment al cap del jove afroamericà de 20 anys Daunte Wright la setmana passada a Minnesota (EUA) va estar detinguda i imputada per homicidi involuntari el passat 15 d'abril. Després d'haver pagat la fiança de 100.000 dòlars imposada pel jutge, l'expolicia va quedar en llibertat a l'espera del judici.
Wright, un jove de 20 anys i pare d'una criatura de 2, va ser disparat dins el seu vehicle mentre fugia d'un control policial de trànsit. Potter tenia la intenció de detenir Wright, ja que tenia una ordre pendent d'arrest.
En el vídeo enregistrat per la càmera corporal de l'agent, se sent a la policia cridar "tàser", una pistola elèctrica dissenyada per immobilitzar, diverses vegades. Segons la seva pròpia versió, Potter es va confondre d'arma i malgrat aquest avís, va disparar Wright amb la seva arma reglamentaria a la part posterior del seu cap.
Imatge principal, protesta contra la violència policial pel cas Floyd / EFE