Foment del Treball no té intenció de limitar-se a criticar les propostes fiscals i d'habitatge del Govern. La patronal catalana ha decidit també passar a l'acció i reunir-se amb els grups parlamentaris per proposar "millores i correccions a les polítiques econòmiques i fiscals" de l'executiu de Salvador Illa. L'entitat que presideix Josep Sánchez Llibre assegura que pretén incidir en el debat públic perquè el Parlament trobi "fórmules i sumes" que ajudin a l'economia productiva "i no la frenin o la redueixin com fins ara". Així mateix, reclama una reacció política i institucional per restablir el respecte al dret fonamental a la propietat i el dret d'empresa.

"Fruit de l'aritmètica parlamentària l'executiu del president Salvador Illa està marcant una agenda amb un fort component intervencionista i mancat del més elemental exercici de diàleg amb els sectors on s'apliquen les mesures", adverteix Foment a través d'un comunicat fet públic aquest dijous en què anuncia que constituirà i impulsarà una comissió de treball amb totes les forces polítiques amb representació parlamentària a Catalunya per "proposar i valorar millores a les polítiques econòmiques i fiscals del Govern".

Decret d'habitatge

La patronal catalana assenyala com a exemples d'"asfíxia premeditada" sobre l'empresariat a Catalunya la duplicació de la taxa turística o la reforma de l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentals —"constitueix de facto una pena econòmica encoberta als propietaris que opten per no llogar els seus immobles, sinó vendre'ls", denuncia. La major part de les crítiques, però, es concentren en el Decret 2/2025 del Govern d'Illa, sobre mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme, que Sánchez-Llibre descriu com "l'atac més gran a la propietat privada i a la llibertat d'empresa que s'ha produït a Espanya des de la restauració de la democràcia". Segons Foment, en comptes de corregir les disfuncions del mercat, aquest Decret criminalitza la propietat privada, bloqueja la llibertat d'empresa i erosiona la seguretat jurídica. 

Aquesta iniciativa del Govern sobre habitatge, aprovada pel Consell Executiu el 25 de febrer passat, va provocar un toc d'atenció del Consell de Garanties Estatutàries, que va advertir que no compleix la "necessitat extraordinària i urgent" per ser aprovada a través d'un decret, per la qual cosa va recomanar la seva tramitació com a projecte de llei. Finalment, el decret va aconseguir l'aval del Parlament el 9 d'abril després d'una negociació in extremis en què l'executiu va acordar el suport d'ERC, Comuns i la CUP a la mesura hores abans que es votés al ple i amb la condició de tramitar el text com a projecte de llei.

Inútil i empobridor

Foment denuncia que les mesures aprovades pel Govern són contràries a la Constitució i a l'ordenament jurídic i constitueixen un greu error, atès que són "inútils i empobridores", per la qual cosa reclamen una "urgent" reacció política i institucional per restaurar el respecte pels drets fonamentals. L'entitat subratlla que entre el 20 i el 25% del preu final d'un habitatge és cost fiscal, entre impostos estatals, catalans i municipals, i que el nou gravamen ho eleva per damunt del 25%, per la qual cosa conclou que per incidir en el preu de l'habitatge n'hi hauria prou a rebaixar aquest percentatge.

Així mateix, el comunicat insisteix a denunciar que en 15 anys s'han produït 47 canvis normatius, que formen una "teranyina normativa" que espanta la inversió i l'entrada de capital estranger i paralitza projectes de construcció d'habitatges; titlla el Decret d'eina d'intervenció política i ideològica i de "violació flagrant del dret de propietat" i l'atribueix a "un populisme legislatiu incompatible amb l'economia social de mercat".