Carme Forcadell i Anna Simó han presentat els recursos contra la interlocutòria de processament que divendres va comunicar el magistrat Pablo Llarena.

En els escrits demanen que s'arxivi el cas.

L'expresidenta del Parlament és a la presó d'Alcalá Meco des de divendres acusada de rebel·lió. Anna Simó està en llibertat provisional acusada de desobediència.

El recurs vol deixar clar que "va ser el ple del Parlament de Catalunya, com a òrgan suprem, el que va acordar la inclusió en l'ordre del dia, el debat, la votació i l'aprovació de les Conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent sense que òbviament la Mesa del Parlament, ni per descomptat la meva representada, tinguessin cap facultat per limitar la potestat del ple d'introduir elements de debat ni determinar el contingut o el resultat d'aquest debat i la consegüent votació".

I el text de Forcadell remarca que si l'expresidenta del Parlament hagués d'anar a judici, ho hauria de fer acusada de desobediència, com la resta de membres de la Mesa. 

Totes dues argumenten la inviolabilitat parlamentària i denuncien que s'han vulnerat els seus drets fonamentals per un procés amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans de prova pertinents per la defensa i a un jutge ordinari, a més del dret a judici just i els drets civils i polítics.

També enumeren les vulneracions sobre el dret a la llibertat ideològica, la llibertat d'expressió, la prohibició de censura prèvia, la llibertat de manifestació i l'exercici de la representació de la ciutadania. 

Els advocats al·leguen que el Tribunal Suprem no és competent en aquesta causa i demanen que Pablo Llarena s'inhibeixi a favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d'on va sortir el cas. El recurs argumenta que tots els fets van succeir a Catalunya.

El recurs també manifesta que hi ha incompatibilitats entre el fiscal i la sala que ha de resoldre el cas: "El fiscal firmant de la querella que dona origen al procediment va ser durant 14 anys membre de la Sala Segona del Tribunal Suprem, l'organisme judicial encarregat de la seva instrucció", i afegeix que "aquest fet comporta que els magistrats cridats a resoldre el litigi han estat durant anys companys de la sala amb una de les parts". 

El text inclou una de les problemàtiques amb què es troben tots els advocats: que els mateixos fets s'estiguin investigant en jutjats diferents general indefensió. "Es generi aquesta situació de diferents procediments paral·lels a propòsit perquè les defenses no puguin participar en absolut de la Instrucció i hagin d'acceptar després la incorporació de multitud de diligències practicades, havent-los estat vetada la seva presència", diu el recurs.

Sobre la rebel·lió

El recurs nega que existeixi el delicte de rebel·lió. Destaca que "en les 55 pàgines de presumptes fets descrits per la resolució no es descriu cap alçament violent i públic" i remarca que "anhelar la independència de Catalunya no és delicte", sinó que és un dret emparat per la llibertat ideològica d'expressió.

Carme Forcadell es juga 30 anys de presó amb el delicte de rebel·lió. La seva advocada, Olga Arderiu, cita les manifestacions en motiu de la Diada Nacional de Catalunya, on participaven més de dos milions de persones, "amb clar ambient festiu i familiar, sense que es produís ni un sol incident". 

I sobre les manifestacions del 20 de setembre durant els escorcolls a la Conselleria d'Economia, remarca que "tampoc es va produir un alçament violent i públic; sinó que es van congregar espontàniament milers de ciutadans amb la finalitat, també, d'exercir el seu dret de manifestació". 

També destaca que "no hi va haver cap alçament públic i violent per declarar la independència de Catalunya" i que la finalitat era "exclusivament i en tot moment, aconseguir iniciar una via de negociació amb el govern central" i remarca que en cap moment es va contemplar la possibilitat de fer servir la violència per aconseguir la independència de Catalunya.