La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha assumit aquest dijous davant del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena l'aplicació de l'article 155 de la Constitució que va comportar la dissolució de la Cambra catalana, la convocatòria de noves eleccions i el cessament del Govern, i ha matisat les conseqüències jurídiques que al seu parer ha de tenir la declaració unilateral d'independència o DUI que va ser aprovada el passat 27 d'octubre.

Davant del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, Forcadell ha manifestat que la declaració d'independència del 27-O va ser "declarativa i simbòlica", segons han explicat a El Nacional fonts judicials. Ho ha dit a preguntes del fiscal, el que podria suposar un punt d'inflexió en l'actuació del Ministeri Públic alhora de demanar les mesures cautelars, i el jutge, a l'hora de decidir evitar-los la presó.

En la mateixa línia han declarat la resta de exmembres de la Mesa del Parlament que han estat interrogats fins al moment, que són Lluís Corominas, Lluís Guinó i Anna Simó.

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va apuntar aquesta setmana que les mesures cautelars que la Fiscalia demanaria contra els investigats pel Suprem dependrien de la seva declaració i, respecte a la presó preventiva per als exconsellers del Govern, va suggerir que si haguessin acatat la Constitució i el 155 "potser alguna cosa hauria canviat".

Forcadell ha estat 2'15h declarant i ha respost les preguntes de tothom. Ha començat a les 9'50h. La presidenta del Parlament ha respost les preguntes de la Fiscalia, segons ha confirmat el mateix Ministeri Públic, i a un interrogatori exhaustiu per part del seu advocat Andreu Van den Eynde, que fa una setmana va demanar l'ajornament per preparar la defensa.

La presidenta del Parlament segueix la seva pròpia estratègia i ha respost totes les preguntes, a diferència dels consellers que la setmana passada es van acollir al seu dret a no declarar.

Forcadell ha defensat que sempre ha permès el debat sense prejutjar el resultat ni controlar el contingut, per tal de preservar el dret a l’activitat parlamentària i el debat lliure. Ha afirmat que evitar un debat parlamentari hauria estat un incompliment de la legalitat aplicable a la mesa del Parlament, de la legalitat internacional i dels principis de l’Estat Democràtic.

També ha defensat que en tot moment ha complert amb les seves funcions com a presidenta defensant la sobirania del Parlament i els drets fonamentals com la llibertat d’expressió i el dret d’iniciativa dels diputats. I ha explicat que com a presidenta no pot fer un control de fons de les iniciatives parlamentàries. La presidència no té reconeguda cap llibertat per impedir votacions.

Carme Forcadell ha defensat que el TC no pot actuar de forma prèvia com a filtre o censura, sinó que en tot cas ho fa a posteriori. I ha explicat que sempre ha defensat el pacifisme en totes les mobilitzacions i projectes polítics. Que la via pacífica és l’única possible per a fer realitat els projectes polítics.

La Fiscalia deixa pel final de les declaracions demanar mesures cautelars. Les vistes on s'ha de decidir si Forcadell i la Mesa van a la presó o no, en funció del que demani el Ministeri Públic, també es faran al final de tot. I no té perquè ser avui, perquè el Tribunal Suprem ha previst avui i demà per fer les declaracions i prendre les decisions.

Lluís Corominas, acusat per les seves votacions i admissions a tràmit per portar a debat i votació la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica quan era vice president primer de la Mesa del Parlament, ha declarat durant 50 minuts. I l'exvicepresident del Parlament, Lluís Guinó, ha declarat durant 45 minuts. Anna Simó ha declarat 1'15h i Ramona Barrufet, 50 minuts.

 

Les arribades

La policia ha retingut un grup d'espontanis que ha estat cridant durant tota l'arribada "independentistes, terroristes" i els ha fet marxar un cop tots els acusats han entrat dins. 

A l'altra banda, un altre grup, cridava "no esteu sols". És el grup de suport de diputats i parlamentaris que ja té cita també amb l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.

Tots dins esperen el moment de declarar. Tot fa pensar que Carme Forcadell, com ja ha fet en les anteriors declaracions al TSJC, respongui les preguntes de les parts, tot el contrari del que van fer el vicepresident, Oriol Junqueras i els consellers, la setmana passada a l'Audiència Nacional.

També és més que probable que la Fiscalia torni a demanar presó, tot i que podria incorporar les fiances per evitar entrar-hi, en funció de la declaració que facin Forcadell i la Mesa. Dins del ministeri públic de l'Alt Tribunal hi ha criteris diferents, si bé el fet més probable és que la petició de mesures cautelars no s'allunyi massa de la presó preventiva que la Fiscalia va sol·licitar a l'Audiència Nacional per als membres del Govern.

Sembla també que la Fiscalia podria aplicar el mateix criteri a Josep Nuet que a Santi Vila i li imposi una fiança no gaire alta per evitar la presó.

Hi ha quatre Fiscals en aquesta causa: Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Jaime Moreno i Fidel Cadena.

I tot pendent de si finalment el Tribunal Suprem mou fitxa per quedar-se totes les causes sobre el referèndum. Això, i en funció de les mesures cautelars que apliqui, marcaria el futur dels consellers i els Jordis entre reixes, des de fa una setmana, els primers, i gairebé un mes, els segons.