Cas excepcional i sense jurisprudència a Europa. Són els dos elements claus de la demanda que la presidenta del Parlament d'XI legislatura, Carme Forcadell, ha presentat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en considerar que la condemna d’11 anys i mig de presó que li va imposar el Tribunal Suprem per sedició li ha vulnerat fins a sis drets fonamentals. “Anuncio amb satisfacció que inicio el camí a Europa per poder obtenir la justícia que no vaig tenir a l’estat espanyol”, ha afirmat avui Forcadell, que juntament amb el seu equip d’advocats, ha anunciat que el 30 de març passat va presentar la demanda al tribunal d’Estrasburg. L’advocat Iñigo Iruin ha estat clar i contundent: “El Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional han vulnerat la inviolabilitat del Parlament català i de Forcadell i no hi ha cap llei que els empari.” L’advocat ha explicat que és previst que el TEDH unifiqui les demandes dels 9 presos polítics, ja que tots van contra la sentència del mateix tribunal, encapçalat pel magistrat Manuel Marchena, i que s’allargui la seva resolució, perquè amb la recent negativa del TC a donar empara als darrers líders independentistes, aquests també presentaran la demanda al TEDH, i tenen un termini de quatre mesos per fer-ho.
Forcadell, acompanyada de la seva advocada al Suprem Olga Arderiu i els advocats Raimon Tomàs i Iruin ha enumerat les sis vulneracions que considera han comès els tribunals espanyols: inviolabilitat parlamentària, en castigar-la per permetre el debat a la cambra catalana; parcialitat dels tribunals, des del Tribunal Constitucional, primer advertint-la que no podia permetre el debat, després deduint testimoni contra ella fins a dur-la als jutjats, i finalment no admetent el seu recurs d'empara; el dret a la representació política, en decretar la seva presó provisional i condemnar-la; no permetre que el jutge predeterminat per la llei, és a dir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la jutgés; el dret de reunió i manifestació vulnerat, ja que considera que els actes de la tardor del 2017 van ser “sempre pacífics”, i finalment el dret al principi de legalitat, fent referència al delicte de sedició, del qual tres magistrats del TC consideren que no compleix els paràmetres davant la seva impredictibilitat.
“Ho he dit diversos cops: em van condemnar més com a activista, per haver estat presidenta de l’ANC, perquè als meus companys de Mesa només els van inhabilitar. Defensar la independència i l'autodeterminació de Catalunya és un projecte democràtic i pacífic i mai renunciarem”, ha afirmat Forcadell. Abans, la vicesecretària general de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva d’ERC, Marta Vilaret, ha afirmat que la causa contra l’independentisme català és “una causa general” dels tribunals espanyols, i que “ERC és el partit amb més represaliats, amb 50 persones afectades a diferents jutjats”.
Llei a mida
Iruin, que també defensa a l’exconsellera d’Agricultura i diputada d’ERC Meritxell Serret, ha reconegut, com diuen els vots particulars del TC, que és una “causa complexa” i “també singular”. En concret, l’advocat ha exposat, que un diputat i més una presidenta d’un Parlament tenen en els sistemes democràtics “un nivell superior de protecció” per garantir la divisió de poders, entre el judicial i el legislatiu, i que com el cas de Forcadell “no hi ha cap precedent a Europa, no hi ha jurisprudència del TEDH vers la ingerència en un Parlament”. Ha precisat que el cas Atutxa, on el Suprem va condemnar la Mesa del Parlament Basc per no dissoldre el grup de Batasuna, té “similituds”, però, ha afegit que el tribunal de drets humans no ha debatut mai la relació de la inviolabilitat parlamentària amb la llibertat d’expressió. En el cas Atutxa, el TEDH va resoldre que se’ls havien vulnerat drets perquè l’alt tribunal espanyol no els va escoltar en canviar la seva absolució per una condemna.
“Quan el govern espanyol té un problema crea una llei ad hoc, això els bascos ho sabem molt bé”, ha declarat Iruin i ha afegit que la llei orgànica 15/2015, que dona competències executives al Tribunal Constitucional, és per aturar el debat parlamentari català. “La LO 15/2015 desborda la separació de poders i el govern espanyol va enganyar a la Comissió de Venècia quan va dir-li que no l’aplicaria a càrrecs electes”, ha afirmat.
Sense jurisprudència europea, Iruin ha detallat que se centraran en quatre categories generals recollides en sentències del TEDH. La primera, que el Parlament és un fòrum de debat polític principal; la segona, que aquest parlament ha de poder funcionar de forma efectiva; la tercera, els fonaments de la democràcia de separació de poders; i la quarta, de les prerrogatives parlamentàries, en les quals hi ha dues inviolabilitats: la del Parlament i la de la diputada Forcadell. “Tot això ho recull l’Estatut de Catalunya també i els tribunals espanyols no ho han respectat”, ha indicat l’advocat, tot assegurant que en cap país europeu hi ha la ingerència que provoca la LO 15/2015. “No hi ha jurisdicció dels tribunals vers la cambra del Parlament”, ha reblat Iruin.