La revista nord-americana Foreign Affairs analitza en un reportatge com el nacionalisme espanyol ha entrat en un període de crisi i de forta agitació després de la declaració d'independència de Catalunya, i de la decisió del govern de Pedro Sánchez d'exhumar el cadàver de Franco del Valle de los Caídos. Segons la revista, en una aprofundida reflexió, tot això està comportant "una batalla per la identitat nacional" espanyola, i mostra que el país té una "consciència nacional dèbil" i no gaire coincident amb l'europea.
"La controvèrsia al voltant de Franco ha avivat les flames d'un nacionalisme espanyol militant que va resorgir l'any passat, després de l'intent de Catalunya de declarar la independència. Tot i que no tots els nacionalistes espanyols tenen nostàlgia de Franco, el nucli radical de la dreta sí que en té. Al mes de juliol, l'ultradreta del Movimiento por España va organitzar un "pelegrinatge" a la tomba de Franco per protestar contra les intencions del govern. "La meitat d'Espanya s'oposa a l'exhumació de Franco i a la profanació i saqueig del Valle de los Caídos", van advertir els dirigents del moviment. Les imatges de la trobada mostren grups amb banderes franquistes, amb les mans alçades fent la salutació feixista. El Codi Penal espanyol, a diferència del de molts altres països europeus, no prohibeix enaltir la ideologia feixista", indica la revista.
Segons Foreign Affairs, a la UE hi ha preocupació per aquesta agitació de signe ultra a Espanya. "Fets com aquests han preocupat els dirigents de la UE a Brussel·les. A finals d'octubre, el Parlament europeu va aprovar una moció contra l'increment de la violència neofeixista a Europa, que incloïa diversos incidents a Espanya", assenyala, mentre recorda que qüestionava l'existència de la Fundació Francisco Franco.
La revista es pregunta si la transició espanyola va ser tan modèlica com diuen els polítics espanyols. "Ho va ser? Sota l'aparent ruptura amb els 40 anys d'autoritarisme hi havia una gran continuïtat. Gràcies a l'amnistia general, els que havien vulnerat la llei lluitant contra Franco van quedar en llibertat, però també hi van quedar tots els membres del règim. De fet, la majoria dels franquistes al govern, a la policia, a l'exèrcit i al poder judicial es van mantenir als seus llocs de feina. Fins i tot el Rei va ser nomenat per Franco", apunta la publicació.
Segons Foreign Affairs, el moment de més èxit d'aquest model va ser el 1992, quan Madrid va obtenir la capitalitat culturat d'Europa, Sevilla va ser escenari de l'Exposició i Barcelona va organitzar els Jocs Olímpics. "Durant dècades, les empremtes del franquisme van quedar per tot arreu", afegeix no obstant. I tot se n'aniria per l'aigüera.
La crisi del procés català -motivada pel fracàs de la reforma de l'Estatut- i els nous intents de superar el passat franquista per part del govern de Pedro Sánchez fan que ara la identitat espanyola estigui en discussió, i es trobi desorientada, també en el context europeu. "L'Espanya moderna segueix essent, en certa manera, una anomalia a l'Europa occidental. Com va escriure l'historiador Tony Judt al seu llibre Postguerra, la identitat col·lectiva d'Europa després del 1945 es va fonamentar en l'orgull d'haver lluitat col·lectivament contra el feixisme", apunta, recordant que el projecte espanyol té moltes dificultats per acoblar-s'hi. "Es van fer actes oficials de constricció i penediment. Els Estats van construir museus i monuments, van adoptar mesures judicials, i van treballar per proporcionar reparació econòmica o moral a les víctimes del feixisme", recorda.
Espanya és tota una altra història. "L'Espanya postfranquista, que es va incorporar a la Comunitat Europea el 1986, mai ha vinculat la seva identitat nacional a l'antifeixisme ni al sentit de responsabilitat col·lectiva. Encara que molts espanyols havien lluitat contra el feixisme a la Guerra Civil, els governs democràtics moderns d'Espanya mai han intentat convertir aquest fet en una font d'orgull nacional. Tampoc han acceptat la virtut europea de la capacitat de parlar amb franquesa sobre un passat violent i vergonyós", afegeix.
La revista posa com a exemple el que passa amb l'afusellament del president Lluís Companys, del qual les autoritats espanyoles es neguen a demanar perdó, a diferència de la pràctica europea. Cita per a això el cas de la líder de Cs al Parlament, Inés Arrimadas, per les "contorsions per encobrir la història". "L'any 1940, Companys va ser detingut per la Gestapo a França, i després va ser executat pel règim franquista. No obstant això, Arrimadas afirma que no va ser assassinat per l'Estat espanyol, com si la dictadura de Franco fos d'alguna manera diferent d'aquest Estat", indica sorprès Foreign Affairs.
Tot plegat mostra, segons la revista, que la consciència nacional espanyola "és dèbil".