La revista americana Foreign Policy, una de les més influents en política internacional, ha dedicat un reportatge a la monarquia espanyola, i considera que és a un pas de la desaparició pels escàndols de Joan Carles I. La revista es pregunta directament al títol: "És el final de la família reial espanyola?".

"Les acusacions de corrupció contra el rei emèrit l'han obligat a exiliar-se i aquest darrer escàndol podria ser per a la monarquia el clau del taüt", ha afegit sense embuts.

Foreing Policy

Segons la revista, la carta en la qual Joan Carles I anunciava el seu exili ha estat el darrer pas d'una "espiral descendent" que dura des de fa 8 anys. I afegeix que ara ja no es tracta de "protegir la reputació de la institució" sinó també d'autoprotegir-se davant el risc judicial. "No és la primera vegada que un membre de la Casa de Borbó recorre a aquestes tàctiques en moments de crisi", recorda en al·lusió a Alfons XIII i Isabel II.

Foreign Policy recorda que el fiscal suís Yves Bertossa va iniciar el 2018 una investigació sobre Joan Carles I, pel "regal" de 88 milions d'euros (104 milions de dòlars) que va rebre del rei d'Aràbia Saudita el 2008, i sobre les suposades comissions irregulars per un contacte de 6.700 milions d'euros per construir una línia ferroviària d'alta velocitat entre Medina i la Meca.

La revista indica que Felip VI intenta superar aquesta cursa descendent, tallant tota relació amb Joan Carles I, com abans també ho va haver de fer amb la seva germana Cristina.

Mentrestant, un grup d'ajudants de camp que van estar al servei de rei Joan Carles li han enviat una carta mostrant-li el seu suport davant de la seva recent sortida d'Espanya, segons ha avançat Voz Populi. No se sap el contingut de la carta ni, cosa que potser és més important, on l'hi han enviat, ja que l'emèrit està des del dilluns 3 d'agost en parador desconegut.

De fet, en parador no divulgat, ja que el govern espanyol li ha assignat escortes, però ni des de la Moncloa ni des de la Zarzuela no s'informa respecte a aquesta qüestió.

La missiva la firmen els ajudants de camp de Joan Carles, és a dir, els que han treballat a la Zarzuela durant el regnat de l'anterior cap de l'Estat. Es tractaria, doncs, d'un grup de militars d'alta graduació —coronels, tinents coronels, capitans de navili i capitans de fragata en el moment de prestar el servei— la majoria dels quals ja retirats, encara que també n'hi hauria a la reserva i en queda algun en servei actiu. La missiva de suport seria de caràcter privat i ja se'n va fer una de similar en ocasió de l'abdicació de Joan Carles.