La dimissió de Juan García-Gallardo, un dels líders més destacats de l'última era de Vox, ha tornat a obrir la capsa de pandora de la crisi interna al partit d'ultradreta. Aquest dilluns García-Gallardo va presentar la renúncia a totes les seves funcions dins de la formació, és a dir, president de Vox a Castella i Lleó i portaveu a les Corts regionals, així com la direcció nacional. La decisió del líder a Castella i Lleó s'ha gestat en només 72 hores i, seguint la línia d'altres figures destacades del partit, García-Gallardo s'ha acomiadat amb retrets, de nou, cap a la cúpula d'Abascal, acusant-los d'evitar "pluralitat de lideratges i carismes" i, segons apuntava en la seva carta, per "ocupar cada vegada més espais en detriment dels altres".
La dimissió de García-Gallardo es va començar a gestar el passat divendres, quan Vox va anunciar l'expulsió de dos procuradors de la comunitat que liderava per haver carregat contra el partit exigint més democràcia interna i tornar al grup de Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), liderat per Giorgia Meloni (ara pertanyen als Patriotes per Europa, de Viktor Orbán). Vox va afirmar que la decisió venia del grup parlamentari a Castella i Lleó, però realment venia avalada per una directriu del vicepresident de Vox, Ignacio Garriga, el qual va exigir a García-Gallardo que havia d'acatar l'ordre. Tot i que Gallardo no s'hi va negar frontalment, el punt més àlgid de l'enfrontament va arribar diumenge. Segons relata l'ABC, va tenir una discussió telefònica amb "crits i amenaces" en la qual Garriga va deixar-li clar que o signava l'expulsió dels dos procuradors o seria substituït com a portaveu.
Discrepàncies amb la cúpula de Vox
Durant el cap de setmana, García-Gallardo va meditar quina decisió prenia. Amb aquest enfrontament amb la cúpula nacional sobre la taula, es va posar en contacte amb part del comitè executiu nacional de Vox que també han abandonat Abascal durant els últims anys, i segons apunta El Mundo, van estar aconsellant García-Gallardo fins a última hora del diumenge. Aquest dilluns havia de presentar formalment l'expulsió dels procuradors i hi havia convocada una roda de premsa a les 10:15 hores que, finalment, Vox va haver de desconvocar sense donar explicacions. García-Gallardo havia decidit no signar el document i, per tant, desobeir les ordres des de la seu de Bambú i abandonar tots els seus càrrecs a Vox. Poc abans de fer l'anunci a través de les xarxes socials va comunicar la seva decisió a la seu nacional.
La sortida de García-Gallardo és conseqüència d'una relació desgastada amb la cúpula de la formació, especialment després que Abascal l'obligués a sortir del govern autonòmic, on ocupava la vicepresidència. Tanmateix, des de la direcció nacional justifiquen la seva dimissió a conseqüència d'una crisi interna a Castella i Lleó prèvia al trencament amb el PP. Segons assenyala El Mundo, a García-Gallardo li va costar assumir ocupar el càrrec de "només" líder parlamentari i les "formes brusques" amb els seus companys feien l'ambient irrespirable. La majoria del grup es va distanciar de García-Gallardo, que fins i tot va plantejar a Ignacio Garriga una remodelació del grup, i promocionar precisament, els dos procuradors que l'obligaven a expulsar: Ana Rosa Hernando i Javier Teira. La direcció nacional va negar-li la petició i li va demanar esperar a la configuració de la llista electoral de cara el 2026. Així doncs, segons assenyalen diverses fonts, el darrer enfrontament amb Garriga ha estat només la gota que ha fet vessar el got. El mateix García-Gallardo criticava en la seva carta la gestió interna: "Vaig entrar en un projecte unit, però ample, en el qual existien i cabien pluralitat de lideratges i carismes. Aquesta situació ha canviat. La direcció del partit ha anat ocupant cada vegada més espais en detriment dels altres".