Un nou escàndol esquitxa l'emèrit. Segons ha avançat el diari Público, Joan Carles I va aconseguir forjar la seva fortuna a través del tràfic d'armes a països Àrabs. Un frau perpetuat al costat del que va ser el seu administrador privat, Manuel Prado i Colón de Carvajal. 

El text es remunta a l'any 1977, quan va nomenar Prado senador per designació reial, "així com administrador solidari al 50% de tots els seus negocis, començant per la venda d'armes". Va ser llavors quan, en una visita a Riad - la capital i principal centre de negocis de l'Aràbia Saudita -, Joan Carles va iniciar els negocis per a la fundació d'una empresa "per canalitzar el comerç entre els dos països":Alkantara Iberian Exports. 

El príncep Fahd va nomenar delegat saudita d'Alkantara el magnat Adnan Khashoggi, un traficant d'armes que posseïa un conjunt d'empreses (Triad International), mentre que Joan Carles I va designar Manuel Prado com a president de la companyia. 

És important destacar que, segons assenyala l'article, la meitat d'Alkantara va ser "finançada amb fons públics". "L'Institut Nacional d'Indústria (INI) posarà un 25% i Focoex (Foment del Comerç Exterior, que forma part del Banc Exterior d'Espanya, però opera des de Panamà) l'altre 25%". 

L'elecció de càrrecs a dit va continuar amb el fitxatge del fill del soci del rei, Borja Prado Eulate, com a part d'Alkantara. Ho farà treballant per Focoex, "de l'any 1980 al 1988", assenyala el rotatiu espanyol. En la mateixa liniea, el president de l'INI en aquells anys, Francisco Jiménez Torres, acabarà convertint-se en advocat de Khashoggi en operacions comercials internacionals. 

Informació "classificada"

S'ha de destacar també la falta de transparència en totes les operacions internacionals de vendes d'armes en aquells anys, atès que "eren considerades matèries classificades". En tractar-se d'"assumptes, actes, documents, informacions, dades i objectes el coneixement per persones no autoritzades pugui danyar o posar en risc la seguretat i defensa de l'Estat", estaven emparades per l'article 2 de la llei 9/1968, de 5 d'abril, sobre secrets oficials.

Per aquest fet, atesa la vigència d'aquesta llei, no es pot "obtenir els documents d'aquests contractes gestionats per Alkantara", denuncia el Público. 

La trama continua quan el 13 d'agost de 1982, quan Prado i Khashoggi van registrar la companyia al paradís fiscal de Xipre. Aquest fet evidència la seva intenció de fer negocis opacs de tràfic d'armes, ja que podien "operar fora del control tant del govern saudita com de l'espanyol" - en aquell moment, liderat per Leopoldo Calvo-Sotelo -. 

El govern espanyol, conscient del frau

L'any 1985 (ja amb el president socialista Felipe González) el govern espanyol va fer el seu primer informe oficial sobre les més importants companyies de venda d'armes espanyoles. En el text, es va situar Alkantara al capdavant de la llista, tot i admetre que ni la mateixa Moncloa "no controla el destí final de les exportacions de material bèl·lic espanyol" ni les comissions d'aquesta. 

Khashoggi, imputat pel cas Iran-Contra 

Khashoggi va ser imputat pel cas Iran-Contra - quan va vendre armes a Iran  per finançar els mercenaris que combatien al Govern de Nicaragua (1985-1986). 

Abans, però, el magnat va decidir passar-li la patata calenta al traficant d'armes  Abderramán El Assir, que va acabar introduint-se en el cercle de poder fins que es va casar amb María Fernández-Longoria, "germana de l'esposa d'Adrián de la Joia (soci i padrí del comissari Villarejo, al seu torn, amic d'un altre traficant d'armes, Monzer al Kassar)". 

D'aquesta manera, el negoci de venda d'armes de la filial a Xipre d'Alkantara va continuar dos anys més, fins que finalment es va dissoldre el 14 de novembre de 1990. 

12.500 milions de pessetes en comissions

Fins llavors, tots els moviments d'El Assir i els seus socis, entre ells Prado que, recordem, actua en nom de Joan Carles I, van aconseguir quantitats milionàries en comissions per venda d'armes. Un exemple és el cas del Marroc, negoci pel qual van aconseguir un import total de 570 milions de dòlars (més de 62.000 milions de pessetes). 

"Aquesta operació és la venda més gran d'armament del govern espanyol al Marroc de l'època i les comissions que es reparteixen els mediadors sumarien uns 12.500 milions de pessetes", explica el Público. 

Tanmateix, asseguren que "els comissionistes que treballaven amb Alkantara feien tràfic d'armes amb tots els països que podien, aprofitant totes les guerres i conflictes d'aquells anys", segons declaracions d'un dels amics del rei consultats. 

El frau, també a Suïssa

Amb els anys, Manuel Prado - per amagar els moviments fraudulents - va fundar a Suïssa la companyia Trèvol SA amb l'altre soci íntim de monarca, Tchokotua, l'any 1983. Des d'allà, va poder "evadir fiscalment els beneficis de l'holding Trèvol a Espanya", això sí, mantenint estretes relacions amb la Zarzuela. 

"Tot i això, el 1984 Alkantara Iberian Exports Ltd és ja la major exportadora d'armes d'Espanya i el seu millor client acaba sent Egipte", assegura l'article. Ara bé, "en 1985 Egipte suspèn pagaments en plena crisi financera internacional i mai retorna aquells crèdits a Espanya".

Comissions pagades amb fons públics

El resultat pel rei i els seus socis va ser el mateix: "Les empreses fabricants espanyoles cobren la totalitat del facturat i els socis d'Alkantara s'embutxaquen les seves comissions milionàries íntegres, a compte d'aquests préstecs de l'Estat". 

"Deu anys després, Espanya haurà finalment de condonar a Egipte 18.800 milions de pessetes, amb els quals s'han finançat aquests negocis. Per tant, tota l'operació, incloses les comissions del rei i els seus socis, es paguen amb fons públics, segons l'obra ja citada de Díaz Herrera i Tisores", denuncia el rotatiu.

 

Imatge principal, el rei emèrit Joan Carles I / Europa Press