Vox, Ciutadans i el PP han vist com fracassaven tot un seguit de mocions que han presentat al Parlament aquest dijous i que, entre moltes altres coses, pretenien que el Govern impedís les protestes dels CDR i els talls de l'avinguda Meridiana de Barcelona o que es tornés a fer la defensa jurídica dels Mossos des de la Conselleria d'Interior. Tot i que les mocions englobaven diversos temes que tenen a veure amb la seguretat pública, alguns dels punts anaven encaminats a minvar les mobilitzacions independentistes i endurir encara més les conseqüències penals sobre elles. 

Així doncs, en l'escrit presentat per Ciutadans, hi havia un punt que instava el Govern a "revisar el procediment de concessió d’autoritzacions administratives per a mobilitzacions i, si escau, sancionar administrativament les manifestacions que siguin convocades per grups organitzats dels quals se’n desconeix la identitat dels seus representants, com sembla ser el cas dels autoanomenats CDR".

A parer del partit taronja, aquesta proposta que atempta greument contra el dret a la manifestació es justifica perquè "massa sovint han acabat amb aldarulls i incidents violents que afecten directament la seguretat i l’ordre públic i provoquen lesions, en ocasions greus, destrucció de mobiliari urbà i actes vandàlics i robatoris contra establiments industrials i comercials".

Aldarulls en la manifestació dels CDR el passat 1-O / Foto: Miquel Muñoz

Meridiana i manifestacions davant d'edificis oficials

El text també demanava "desautoritzar, per part de la Direcció General d’Administració de Seguretat, els talls que s’estan produint de forma sistemàtica a l’Avinguda Meridiana de Barcelona i a l'Avinguda de Roma de Tarragona, des de fa gairebé dos anys, i limitar les reunions i concentracions convocades en aquesta via principal de la ciutat a l’espai annex a la calçada, per tal de mantenir oberta en tot moment la lliure circulació de vehicles i persones per aquesta artèria urbana".

365è tall de l'avinguda Meridiana / Foto: Sergi Alcàzar

El partit taronja també volia que es desautoritzessin les manifestacions "que es convoquin davant d’edificis, instal·lacions o dependències de les Forces i Cossos de Seguretat, siguin de l’Estat, autonòmics o locals", "sempre que els convocants siguin o pertanyin a grups organitzats, associacions i entitats que hagin convocat prèviament manifestacions que hagin acabat amb incidents o aldarulls, com ara l’assetjament, els insults i les agressions cap als membres de les Forces i Cossos de Seguretat".

Tots els punts han estat rebutjats per la majoria de la Cambra. Només el PSC ha votat a favor del que parlava d'acabar amb els talls a la Meridiana.

Curiosament, un dels únics tres punts de la moció de Cs que han estat aprovats ha provocat discrepàncies d'aquest grup amb Vox i el PP. El punt aprovat defensa que el Govern exerceixi les competències en seguretat i disposi dels Mossos d'Esquadra com a "policia integral del país per garantir el manteniment de la seguretat pública".

L'extrema dreta i els populars han votat en contra perquè no estan d'acord que la moció inclogui la paraula "país" per referir-se a Catalunya, després que aquesta expressió s'inclogués en aquest punt de la moció a petició dels grups d'ERC i Junts, que han transaccionat aquest punt amb Cs.

Vox i PP també fracassen

Vox també ha vist com les seves propostes més ultres eren rebutjades. Com la que demanava que el Govern reivindiqués mantenir la Prefectura Superior del Cos Nacional de la Policia a la Via Laietana o una altra que feia referència a "combatre l'elevada delinqüència protagonitzada per menors estrangers no acompanyats (MENAS)". 

Com ja va passar en la Comissió d'Interior fa unes setmanes, tampoc avui ha prosperat la seva demanda d'augmentar la plantilla de la Brigada Mòbil i les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO).

Pel que fa al PP, la Cambra catalana ha rebutjat punts que demanaven "retornar de forma immediata la defensa jurídica dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra als serveis jurídics del Departament d’Interior" o "retirar el recurs d’apel·lació presentat pels serveis jurídics de la Generalitat contra la sentència de l’Audiència provincial de Barcelona en la que es condemna a Marcel Vivet".

 

Imatge principal: els CDR es manifesten en el primer aniversari de la sentència del procés / Foto: Sergi Alcàzar