Més problemes per a Ciutadans, on últimament les notícies sempre són dolentes. El que era secretari general dels taronges, Fran Hervías, publica un llibre aquest dimecres 'Ciudadanos. La historia jamás contada', on estripa la realitat de la vida política del partit i en especial, el gir polític de l'expresidenta, Inés Arrimadas, d'ençà que tot eren flors i violes fins a l'autèntic desastre que és avui dia. Hervías acusa Arrimadas de convertir Cs en "un més de la banda", amb la qual Pedro Sánchez va governar en la primera part de la legislatura. A més, crítica durament el canvi de tarannà d'Arrimadas després de la sortida d'Albert Rivera arran del primer gran fracàs de Ciutadans el 10-N.
Hervías, que va ser qui va descobrir Arrimadas, la definia com "una noia tímida i humil" que es va afiliar el 2011 al partit després d'una intervenció de Rivera en un programa de la televisió. D'aquest moment destaca que "va sorprendre que, malgrat fer uns pocs dies que estava afiliada, es postulés per estar a la junta directiva de l'agrupació de joves". Ho va tenir clar, només una setmana més tard va explicar al president de Cs i la seva mà dreta, José Manuel Villegas, que "hi havia una afiliada nova amb molt de potencial" a Barcelona, segons explica Hervías al seu llibre i publica The Objective.
Ascens d'Inés Arrimadas a Ciutadans
Fran Hervías va ser el que va demanar la incorporació d'Arrimadas al Comitè Executiu. Segons relata en el llibre, dues de les persones més pròximes a ella actualment, Carlos Carrizosa i José María Espejo, van qüestionar l'aposta, ja que no estaven gaire confiats. L'ascens d'Arrimadas va ser espectacular fins a convertir-se en "una heroïna nacional" amb la victòria de Ciutadans a les eleccions catalanes al desembre 2017. En aquest moment, ja es van evidenciar les primeres diferències a la formació. Per una banda, Hervías volia que es presentés a la investidura, tot i que, no donaven els números. A l'altra cara de la moneda se situaven Arrimadas i altres membres de la direcció nacional de Cs, que consideraven que era un error començar legislatura amb una derrota parlamentària.
"Aquí va venir un nou episodi de confrontació, ja que va començar a evidenciar-se que alguns pensaven més en la seva pròpia imatge i trajectòria personal que en el bé comú. Finalment, els partidaris que Inés no es presentés a la investidura van guanyar el debat. Ho tenien bastant estudiat, perquè pocs mesos després Inés va començar a dissenyar, i executar, el seu full de ruta personal cap a Madrid", revela en el llibre l'exsecretari general. El canvi d'actitud més destacat d'Inés Arrimadas el situa després de la moció de censura de Sánchez contra Mariano Rajoy el maig de 2018, un cop que va agafar fora de joc a Ciutadans, que liderava les enquestes nacionals. "No esperàvem un moviment així i menys que Rajoy, en veure la possibilitat real que prosperés la moció, no convoqués abans eleccions. En tot just un mes baixem cinc punts, alhora que pujaven el PSOE i el PP. En poques setmanes vam veure esfumar-se, de la nit al dia, el somni d'arribar a La Moncloa", explica. En aquest context situa els moviments per fulminar-se Albert Rivera després que a l'àrea d'organització arribés que des de l'equip de Toni Roldán s'estava sondejant a càrrecs intermedis i diputats sobre la situació del partit, tot i que, apunta que no li van fer gaire cas. A l'estiu de 2018, torna a observar-se un canvi d'actitud d'Arrimadas.
Canvi d'actitud d'Arrimadas
En aquest punt del relat, Hervías detalla que l'actitud d'Arrimadas ja comença a ser molt estranya "després de les accions que des de Cs, comencem a dur a terme a Catalunya, trobem el rebuig d'Inés i part del seu equip en considerar que estàvem provocant als separatistes amb les nostres accions, gairebé el mateix argument que donava el PSOE davant els mitjans. Alguna cosa havia canviat i no sabíem el què. El 29 d'agost de 2018, vam haver de convèncer-la perquè anés a retirar llaços grocs a Alella, un municipi de Barcelona" explica. No és l'única mostra de rebuig per part d'Arrimadas que s'assenyala en el llibre, on també relata que no va voler assistir a un miting en la plaça de Sant Jaume de Barcelona, "que omplim de banderes espanyoles i catalanes", perquè Rivera donés un discurs "molt emotiu". La llavors portaveu taronja en el Parlament demanava en aquells dies que les intervencions les poguessin fer en català i no en castellà, "alguna cosa que també va cridar molt l'atenció".
L'èxit de Ciutadans es va constatar en les eleccions generals de l'abril de 2019 amb 57 escons al Congrés. Hervías assenyala que l'alegria envaïa la seu del partit, però no per tothom, ja que segons explica diversos càrrecs del partit sembla que tenien altres plans. "Jo és que soc més d'Arrimadas que de Ciutadans", va dir un dels convidats. A partir d'aquest moment, va començar la guerra oberta per aconseguir la presidència de Cs. "Semblava que es portava temps buscant substituir a Albert i alguns estaven esperant el moment oportú per a això. La persona triada per a substituir-li havia de ser Inés Arrimadas, que s'havia mostrat en diverses ocasions reticent a l'estratègia política que es marcava", indica l'autor del llibre. "Personalment, m'agradaria creure que ella mai va ser coneixedora de tot això, encara que just durant aquestes mateixes setmanes en les quals a (Juan Carlos) Girauta li arribava la informació va ser quan, pel que sembla, va forçar la seva sortida de Catalunya per a anar-se'n a Madrid".
Dimissió d'Albert Rivera, esclata Cs
En el llibre també narra com es va viure la dimissió d'Albert Rivera. "No aguanto més, dimiteixo", van ser les seves paraules de Rivera en començar la reunió del Comitè Executiu l'endemà de la derrota del 10-N. Immediatament, es van començar a elaborar llistes amb els qui havia de marxar amb Rivera i com es podien repartir els càrrecs. Només uns dies més tard, el 21 de novembre de 2019, va arribar el primer enfrontament entre Hervías i Arrimadas, quan li va comunicar que deixava el càrrec, tot i que, va oferir la seva ajuda. La resposta d'Arrimadas el va deixar noquejat. "Tinc tot molt més controlat del que et penses. No soc una dona florer. No li tinc por a res ni a ningú. No necessito que ningú m'ajudi. No li tinc inclinació a cap cadira", va afirmar. Hervías apunta que era una actitud "fanfarrona, desafiadora i arrogant, fins i tot diria que fregant la mala educació". Quatre dies més tard va recular i li va demanar que no marxés, i va aguantar fins a febrer de 2020.
En maig de 2020 es va produir una primera rebel·lió interna. Juan Carlos Girauta i Carina Mejías, eren les primeres baixes, que van seguir Pablo Cambronero i Marta Martín. Des de l'equip del govern d'Arrimadas s'advertia que "cal ser moderats amb el govern espanyol, que estem aconseguint acords amb ells". En diverses votacions, es va canviar "a última hora el sentit del vot per a fer picades d'ullet al govern espanyol". Consideraven que l'estratègia de Rivera era dolenta, i per això configuraven un altre camí. Arrimadas va aprovar els pressupostos i volia retirar el veto a la llei Celáa. "A molts ens resultava deplorable i humiliant veure com, a poc a poc, convertien a Cs en un partit polític més al servei del poder i del sanxisme", es queixa Herviás. "Van calcigar, sense immutar-se, els valors i principis d'un projecte que ens va costar suor i llàgrimes construir en tota Espanya", sentència. Finalment, va deixar Cs per incorporar-se al PP "sense càrrec polític".