El ministre d'Interior de França, Gérald Darmanin, ha picat el crustó a Espanya per la seva gestió de la crisi migratòria viscuda en els darrers dies a Ceuta i , en una entrevista al diari francès Le Parisien, ha revelat que, quan el seu país assumeixi la presidència de la Unió Europea l'any que ve, prioritzarà l'establiment d'"un veritable control de les fronteres".
Una problemàtica europea
Tot i que ha admès que la qüestió migratòria "és una problemàtica europea", ha subratllat que "els espanyols o italians, que són els que estan més a prop de la vora sud de la Mediterrània, afronten una immigració important que controlen malament".
Per aquest motiu, ha explicat que, en els 6 mesos de lideratge de la UE que li correspon a París, a partir de l'1 de gener de 2022, "els països membres hauran de registrar sistemàticament els immigrants presents al territori europeu i uniformitzar les sol·licituds d'asil”, com a mesura per a mantenir les fronteres.
Impactat per les imatges
Quant a la seva reacció davant les imatges dels milers de persones intentant entrar al territori, Darmanin ha assegurat sentir-se impactat per al moment què un agent de la Guàrdia Civil va salvar un nadó de morir ofegat.
Per la seva banda, l'executiu espanyol ha denunciat que, arran de la decisió del govern francès l'any passat de reforçar el control de les seves fronteres per evitar així l'entrada de persones de forma irregular atesos els nombrosos atacs terroristes, el territori està rebent el doble de migrants respecte al mateix període de l'any 2020.
Marlaska minimitza la crisi
Mentrestant, ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha volgut minimitzar la problemàtica i ha explicat que s'han "retornat la majoria dels adults que van travessar la frontera d'una forma indeguda". S'ha negat a fer servir el terme "devolucions en calent", que tant havia criticat el PSOE en el seu moment, i ha preferit parlar de "rebuig en frontera". Com altres membres del govern, també ha desmentit que sigui una "crisi migratòria", sinó un "atac a les nostres fronteres".
Així, en una entrevista a la cadena COPE, Marlaska ha defensat que en ser un "atac a les fronteres" la resposta ha de ser "diferent i no en els mateixos termes". També ha contraposat que als menors d'edat, que són un "col·lectiu vulnerable", sí que se'ls ha aplicat la normativa. I que estan treballant per a retornar aquests menors als familiars que ho han requerit, de forma conjunta amb les autoritats marroquines. La majoria, ha insistit, tenen "sol·licitud de repatriació". Malgrat aquestes afirmacions, les ONG des del terreny denuncien que també s'ha procedit a devolucions en calent de nens i adolescents.