El Govern de França i els màxims responsables de l'exèrcit volen sancionar durament els militars que van firmar un manifest on es plantejava realitzar un cop d'estat al país. El document alertava del perill de "desintegració" de França i fins i tot de l'inici d'una guerra civil. Això, per a les autoritats franceses, suposen uns fets inadmissibles i plantegen fins i tot l'expulsió d'aquests membres del cos, a diferència del que ha passat en ocasions similars a Espanya.

Sense mirar massa enrere, s'han produït diversos casos en què l'estat espanyol s'ha quedat de braços plegats davant els llaços de l'extrema dreta amb l'exèrcit. Són exemples la carta que un grup de militars retirats va enviar al rei Felip VI criticant al Govern de Pedro Sánchez, que qualifiquen de "socialcomunista avalat per filoetarras i independentistes", o el xat dels comandants retirats de l'Exèrcit de l'Aire que parlen, entre altres coses, bombardejar la ANC o organitzar un cop d'estat. Res d'això no va rebre la mateixa resposta que s'ha vist a França.

De fet, també el govern alemany recentment ha dissolt una unitat de forces especials arran dels seus vincles amb l'extrema dreta.

La Comissió Europea, pel seu costat, lluny de condemnar les amenaces de violència i d'elements d'extrema dreta infiltrats en l'exèrcit espanyol, ha decidit mirar cap a un altra banda argumentant que és una "qüestió interna".

El cas francès

En canvi, el cap d'Estat Major francès, el general François Lecointre, en una entrevista a Le Parisien va condemnar durament els signataris de la carta oberta que es va publicar a la revista ultraconservadora Valeurs actuelles .

La majoria de militars que van donar suport al manifest es tractava de soldats de "segona acció", militars retirats però que poden ser cridats per al servei si existeix necessitat. Entre ells hi ha també uns vint exgenerals i militars jubilats. Però la investigació oberta sobretot se centra en els 18 membres que estan actius (inclosos quatre oficials) i que també van donar suport a aquest manifest.

Segons Lecointre, els càstigs seran majors o menors segons la seva implicació i situació dins del cos, però en alguns casos podria comportar l'expulsió per vulnerar els principis de neutralitat. Unes sancions amb què el Ministeri d'Interior també s'ha mostrat d'acord.

La carta donava per inevitable, si les coses continuaven empitjorant, una "sagnant intervenció de l'exèrcit per restablir l'ordre i protegir la població". A més, va comptar amb el suport públic de la ultradretana Marine Le Pen, presidenta del Reagrupament Nacional (RN) i candidata presidencial, qui va donar la raó als militars descontents i els va demanar que s'afegissin al seu projecte polític.

Imatge principal: El president Macron en una visita amb l'exèrcit / EFE