Amnistiats. La titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona ha amnistiat l’exconseller Francesc Homs, a qui la Fiscalia acusava d’haver aprovat tres despeses, que sumen 58.000 euros, el 2012 per promocionar la independència de Catalunya. Homs estava pendent de judici per aquest procediment perquè la Fiscalia va insistir dos cops a tirar endavant la causa pels delictes de prevaricació i malversació de fons, malgrat que la magistrada Carmen García l’havia arxivat en no veure cap irregularitat en aquestes despeses incloses en un informe del Tribunal de Comptes. Ara, la Fiscalia no s’ha oposat a amnistiar Homs, tal com ha demanat la seva advocada, Judit Gené. La magistrada afirma que ni Homs ni el llavors secretari d'Exteriors, Senén Florensa, no es van enriquir amb aquestes aprovacions, i per tant se’ls pot aplicar la norma de l’oblit penal, segons la resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, aquest divendres.
En la resolució, la magistrada declara que els tres fets investigats en aquesta causa "queden emparats" per la llei d'amnistia. Hi precisa que la finalitat de les despeses aprovades "no van motivar un enriquiment patrimonial personal, sinó que es van destinar a sufragar viatges i activitats de tercers, vinculades a la promoció de la independència de Catalunya, a través d'organitzacions catalanes que operaven internacionalment, i per tant aquestes accions queden amnistiades", com també l'encàrrec d'un informe.
Les tres despeses investigades
Tot aquest procediment ha estat criticat perquè la Fiscalia va presentar una nova querella contra excàrrecs del Govern de Junts i ERC, després que la titular del jutjat d'instrucció 13 va concloure la causa de l'1-O. Ara, però, hi ha una desena d'imputats per la despesa Exterior, on inicialment també estava Homs, pendent de ser amnistiar, després d'unificar-se a la causa del jutjat d'instrucció 13. Inicialment, la Fiscalia va atribuir aquestes despeses al procés d'independència i després va indicar que eren irregularitats de contractes.
La primera despesa qüestionada és que l'exconseller Homs va aprovar el pagament d’un viatge i allotjament per als assistents de la trobada mundial de comunitats catalanes a l’exterior, el maig del 2012 a Barcelona, que es van abonar amb dos expedients de contractes menors de 17.850 euros cada un. La defensa d'Homs va aportar el conveni amb les agències de viatges amb què treballa el Govern, i la magistrada va considerar que la llei recull aquesta representació a l'exterior.
El segon fet és que Homs va adjudicar, el novembre del 2012, un estudi al despatx d’advocats Manubens, amb un cost de 14.520 euros, per la realització d’un assessorament jurídic per a un projecte de dinamització internacional en matèria de propietat industrial. La magistrada tampoc hi va veure cap irregularitat, perquè l'adjudicació va ser consensuada amb altres entitats com el Port de Barcelona, on hi ha representants del Govern i del govern espanyol. Per aquestes dues adjudicacions, també s'ha investigat al llavors secretari d'Exteriors, Senén Florensa.
I el tercer fet és que el desembre del 2012 Homs va adjudicar una subvenció de forma directa de 7.400 euros a CatDem (Fundació Catalanista i Demòcrata). En aquest cas, la defensa exposa que es van donar subvencions a una trentena més d'entitats perquè es va suspendre la convocatòria general, i la magistrada va argumentar que la llei també permet aquestes subvencions directes, segons fonts jurídiques. L’Audiència de Barcelona, però, veia indicis delictius en tots tres, com el Ministeri Públic.
Finalment, la magistrada ha donat capertada a la causa amb l'aplicació de la llei d'amnistia del procés.