L'únic cop que efectivament Catalunya va buscar el suport de Rússia va ser amb Francesc Macià durant la dictadura de Primo de Rivera. Macià s'havia exiliat i va fer una ronda per diversos països per buscar suport per al seu projecte d'Estat Català i d'una revolta independentista.
Segons expliquen Enric Ucelay-Da Cal i Joan Esculies al llibre Macià al país dels soviets, a la tardor del 1925 el futur president català va viatjar a Moscou per establir contactes, que va facilitar el posterior dirigent del POUM, el traductor Andreu Nin. Hi va anar acompanyat del seu secretari, Josep Carner Ribalta.
Quan Macià va arribar a Moscou feia poc més d'un any que havia mort el fundador de l'URSS, Vladímir Ílitx Lenin, i s'havia format una troika convulsa amb Grigori Zinóviev, Lev Kàmenev i Ióssif Stalin per dirigir el país. Lev Trotsky començava a caure en desgràcia.
Macià es va reunir per separat amb Zinóviev, contrari a Stalin i que moriria executat, i amb Nikolai Bukharin, proper a Stalin i que també moriria executat. El dirigent català també havia de trobar-se amb Trotsky, de qui Andreu Nin era seguidor, però la trobada no va ser possible, per la convulsa situació política.
Nin desapareixeria a Barcelona el 1937 en mans dels estalinistes. I Trotsky seria assassinat a Mèxic el 1940 per un militant del PSUC, llavors aliniat amb Stalin.
El futur president català va trobar els polítics russos preocupats només per repartir-se l'herència de Lenin i sense interès pel que passava al Mediterrani. I no va aconseguir gran cosa de Rússia.
El 1926, però, un any després, Macià va protagonitzar el complot de Prats de Molló, que va fracassar, però que va donar-li l'impuls per proclamar el 1931 la República catalana, posteriorment reconvertida en Generalitat de Catalunya.