"Bon dia, bos días, buenos días, egun on", així ha començat el seu discurs la presidenta del Congrés, Francina Armengol, qui ha introduït totes les llengües cooficials de l'estat espanyol en la jura de la Constitució d'Elionor de Borbó. Si bé la major part del seu discurs ha estat en castellà, Armengol ha citat tres poetes, un valencià, un gallec i un basc. Així ha cobert totes les llengües cooficials que des de fa poc se senten sense penalitzar al Congrés. Les paraules en català d'Armengol han parafrasejat un dels poemes més coneguts de Vicent Andrés Estellés: "Allò que val és la consciència / de no ser res si no s'és poble". 

🔴 Jura de la Constitució de la princesa Elionor, DIRECTE | Última hora dels actes

Es tracta d'un poema recollit a Llibre de les meravelles (1971) i que amb els anys ha esdevingut un dels més populars de l'autor dins i fora del País Valencià, sovint considerat el renovador de la poesia valenciana. Les seves obres reivindiquen la llengua i la cultura valenciana, així com la identitat del poble valencià, soterrada després d'anys de franquisme. Justament, el poema escollit per Armengol fa referència al poble valencià, tot i que Armengol ha emprat la cita estenent-la a tot l'Estat. El poema complet és el següent:

Assumiràs la veu d'un poble,  
i serà la veu del teu poble,  
i seràs, per a sempre, poble,  
i patiràs, i esperaràs,  
i aniràs sempre entre la pols,  
et seguirà una polseguera.  
I tindràs fam i tindràs set,  
no podràs escriure els poemes  
i callaràs tota la nit  
mentre dormen les teues gents,  
i tu sols estaràs despert,  
i tu estaràs despert per tots.  
No t'han parit per a dormir:  
et pariren per a vetlar  
en la llarga nit del teu poble.  
Tu seràs la paraula viva,  
la paraula viva i amarga.  
Ja no existiran les paraules,  
sinó l'home assumint la pena  
del seu poble, i és un silenci.  
Deixaràs de comptar les síl·labes,  
de fer-te el nus de la corbata:  
seràs un poble, caminant  
entre una amarga polseguera,  
vida amunt i nacions amunt,  
una enaltida condició.  
No tot serà, però, silenci.  
Car dirà la paraula justa,  
la diràs en el moment just.  
No diràs la teua paraula  
amb voluntat d'antologia,  
car la diràs honestament,  
iradament, sense pensar  
en ninguna posteritat,  
com no siga la del teu poble.  
Potser et maten o potser  
se'n riguen, potser et delaten;  
tot això són banalitats.  
Allò que val és la consciència  
de no ser res si no s'és poble.  
I tu, greument, has escollit.  
Després del teu silenci estricte,  
camines decididament. 

Més poetes, Xohana Torres i Felipe Juaristi

A més de les paraules d'Estellés, Armengol ha citat els versos d'altres poetes d'arreu de l'estat espanyol. Després del valencià ha estat el torn del poeta basc Felipe Juaristi. "Bihotz zintzoa bezain zabala (tan ample com un cor honest)", ha declamat en referència a la convivència, la diversitat i l'estabilitat de l'Estat. Finalment, ha entonat les paraules de la poeta gallega Xohana Torres: "Eu túmó navegar" (Jo també vull navegar). Mai oblidem que aquest vaixell necessita totes les mans per arribar a un bon port".