Primer compromís de la flamant presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, al discurs inicial de la sessió constitutiva de la quinzena legislatura espanyola. En consonància amb els pactes firmats amb Junts i Esquerra per a la seva elecció, Armengol permetrà des d'ara mateix que es pugui parlar en català, euskera i gallec —al marge del castellà— al Congrés dels Diputats, “des d’aquesta sessió constitutiva”. “Espanya sempre avança quan se’n reconeix la pluralitat i la diversitat”, ha assegurat Armengol aquest dijous.
🔴 Votació de la Mesa del Congrés, DIRECTE | Constitució de les Corts Generals
"Per avançar en aquest camí, vull manifestar el meu compromís amb el castellà, el català, l'euskera, el gallec i la riquesa lingüística que suposen", ha asseverat Armengol als diputats, a qui ha animat a "defensar la democràcia parlamentària" i "preservar i respectar la diversitat". La nova presidenta del Congrés ha pronunciat aquest discurs inicial, que significa una declaració d'intencions i que entronca amb l'impuls del català a les institucions espanyoles que s'ha acordat a les últimes hores. Després de gairebé 50 anys en què no es podien emprar les llengües cooficials a la cambra baixa per impediment exprés del reglament —s'havia de fer servir el castellà—, Armengol garanteix el català des del primer dia. Per fer-ho, caldrà retocar el reglament i dotar la cambra de mecanismes per assegurar una correcta traducció dels tres idiomes també reconeguts per la Constitució espanyola. En aquest sentit, Armengol ha defensat que la pluralitat lingüística s'ha de traslladar al ple. "I aquesta pluralitat s'ha de reflectir a la cambra per apropar-se molt més a l'Espanya real, que és diversa, plena de colors i carregada de matisos".
A la primera intervenció, la mallorquina, que ha recordat l'expresident del Congrés Fèlix Pons (1986-1996), ha llegit un passatge del poema "La pell de brau" de Salvador Espriu: "Recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills". Una altra picada d'ull als independentistes, que veuen satisfeta, així, una de les seves reivindicacions històriques de poder expressar-se en la seva llengua durant les sessions plenàries. El PSOE ha explicat que el fet d'utilitzar el català "no hauria d'espantar". "Fer servir les llengües cooficials ens enriqueix", ha assegurat el portaveu socialista, Patxi López. Des del PP, Cuca Gamarra s'ha mostrat a favor de la proposta d'Armengol sempre que "es permeti la comprensió entre tots els diputats".
Albares confirma la petició de Junts
En acabar la sessió constitutiva, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha confirmat la notícia avançada pel Nacional.cat, segons la qual el govern espanyol ha registrat aquest matí la petició perquè el català, el basc i el gallec siguin considerades llengües oficials a la Unió Europea. El titular d’Exteriors ha explicat que ha enviat una carta a la presidència de la UE —que ostenta Espanya fins a finals d’any— i ha sol·licitat que es debati com a punt de l’ordre del dia al primer Consell d’Assumptes Generals que tindrà lloc el 19 de setembre. “No representa cap anomalia, tal com hem consultat als serveis jurídics”, ha puntualitzat Albares sobre el fet que Espanya es faci a si mateixa la petició. Per continuar negociant per la investidura, ha explicat Carles Puigdemont, Junts vigilarà que es compleixi l’acord al peu de la lletra.