"Si un Estat viola els drets fonamentals no és un estat de dret". Ho ha afirmat la professora de Dret Internacional de la Universitat de Girona, Francina Esteve, en el Primer Congrés Català en Defensa de l’Estat de Dret que es celebra aquest dissabte al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Es tracta d'un espai de trobada amb experts nacionals i internacionals del món jurídic i dels drets humans.

El Congrés consta de tres taules on es tracten diferents temes; Esteve ha parlat sobre la crisi dels drets fonamentals a Catalunya i ha advertit que l'actuació policial durant el referèndum de l'1 d'octubre pot suposar una violació de l'article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans, el qual prohibeix "tractes inhumans i degradants". En la mateixa línia, la professora i doctora en Dret ha cridat l'atenció sobre els requisits d'admissió de les demandes davant del TEDH: "el 90% de les demandes són inadmeses".

Per la seva banda, la professora de Dret Penal a la UPF, Mariona Llobet, ha començat la seva ponència recordant les "nombroses interpretacions inconstitucionals de tipus penals per part de tribunals espanyols" i ha exposat que la imputació del delicte de terrorisme als Comitès de Defensa de la República (CDR) vulnera la legalitat.

Una altra de les interventores ha estat l'advocada Ana Stanic, que ha treballat per a prestigiosos despatxos de Londres i és fundadora del bufet E&A Law. Stanic va assessorar el govern eslovè en qüestions de dret internacional i Unió Europea (UE), i el seu pare va ser un dels responsables de l'organització del referèndum d'independència d'Eslovènia el 1990.  

Stanic ha explicat les normes europees i internacionals de drets humans que l'Estat espanyol ha violat en el cas català i ha assegurat que "les accions judicials contra el Parlament i la seva presidenta són actes inaudits en les democràcies occidentals”. Finalment, l'advocada ha conclòs que les accions del govern espanyol i del Tribunal Constitucional violen els articles 3, 6 , 10 i 11 de la Convenció Europea dels Drets Humans i que si es porten davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, aviat es pronunciarà en aquest sentit. En aquest Congrés, que acabarà a les 7 de la tarda, hi participen 400 juristes de diverses nacionalitats.