Francisco Camps Ortiz (València, 1962) va ser president de la Generalitat Valenciana entre el 2003 i el 2011. Va guanyar tres eleccions per majoria absoluta i el juliol del 2011 va dimitir després que el jutge l’enviés a judici per la causa dels vestits vinculada a la trama Gürtel: va assegurar que era “innocent”, però va optar per fer un pas enrere per no suposar el “mínim obstacle” per a les aspiracions de Mariano Rajoy d’arribar a la Moncloa. Finalment, el 2012 va ser absolt. Dotze anys més tard, el maig del 2024, va ser absolt en l’última causa que tenia pendent, una altra branca de la trama Gürtel. En quinze anys, se l’ha relacionat en deu investigacions, entre les quals hi ha el finançament il·legal del PP valencià, el cas Nóos, la visita del Papa Benet XVI a València el 2006 o la construcció del circuit de Fórmula 1. Però totes han acabat amb arxivament o absolució.
Rep ElNacional.cat al seu despatx a València, el mateix en el qual fa gairebé un any va verbalitzar que, després de l’última absolució, li agradaria tornar a la “primera línia política”. Tanmateix, no aclareix com es pot traduir aquesta declaració d’intencions. “Déu dirà”, verbalitza. De moment, ha multiplicat la seva agenda pública i mediàtica i està treballant en un “projecte d’il·lusió i d’esperança” per “revitalitzar” el PP valencià. I ell, al costat d’un grup de militants, demana a Gènova que no posposi el congrés del PP valencià previst per al juliol. En una conversa de més d’una hora, parlant majoritàriament en castellà, evita “jutjar” la gestió de Carlos Mazón de la DANA, però reconeix que no hauria pogut negar-se a ser vicepresident per a la Recuperació si li ho hagués demanat. “Cap valencià pot dir que no”, reconeix.
Dispara contra “l’absència absoluta, escandalosa i irresponsable” de la Moncloa després del temporal i responsabilitza Pedro Sánchez de “no haver posat en marxa l’emergència nacional”. Crida a aconseguir una majoria absoluta perquè el PP “no depengui de ningú ni de res”, tampoc de Vox, tot i que considera que l’aliança per a l’aprovació dels pressupostos valencians és “molt legítima”. Així mateix, creu els postulats en matèria econòmica és la “miqueta de seny” que queda a Junts i considera que dir “País Valencià” és “absurd, caspós i prehistòric”. “És com dir ‘Conglomerat Valencià’”, afegeix.
On es veu Francisco Camps d’aquí a un any?
En aquest camí i en aquesta línia de treballar a favor del Partit Popular. A favor de la dinamització de la militància del PP al nostre territori, que és molt important per al present i al futur, i en la idea d’intentar trobar, de nou, un projecte que entri directament al cos dels valencians.
Des del primer moment, vostè s’imaginava i s’esperava que l’Audiència Nacional l’absoldria?
Sempre he tingut el convenciment que al final la justícia sabria perfectament discernir l’ambient que s’havia creat de la realitat de les coses que havien passat. I, al final, cada una de les qüestions van ser favorables a la meva opció de veracitat i de realitat: que el que s’havia fet es va fer de manera correcta. Per tant, jo tenia la il·lusió i l’esperança legítima que en aquesta desena i última causa també hi hagués una absolució.
El PSOE no va tenir mai de la vida ni una sola paraula que semblés que estava pensant en la presumpció d’innocència, van fer servir aquestes causes de persecució i demolició contra mi
A què atribueix que hagi estat investigat en deu processos judicials? Creu que hi ha hagut una persecució contra vostè?
Sempre hi havia la Fiscalia Anticorrupció darrere de cada una de les causes, agafada de la mà del Partit Socialista. Vostè podrà analitzar d’on pot venir tot això que m’ha passat quan mai hi ha hagut res, com vaig dir des del principi.
Creu que la Fiscalia ha actuat amb mala fe?
Jo crec que la mateixa Fiscalia General de l’Estat ha d’analitzar què ha passat aquí i com és possible que la Fiscalia hagi posat sobre la taula tantes vegades i de manera tan reiterada acusacions contra la meva persona. Estem parlant de més de 600 persones que han passat por diferents jutjats d’Espanya per ser preguntades per si havien tingut algun tipus de relació amb mi. Totes van dir que no. Han estat 100 jutges, magistrats o jurats els que han pres decisions respecte de la meva persona. Tot això que va estar incentivat, potenciat i proposat per la Fiscalia ha acabat com ha acabat.
Els quinze anys que vostè ha viscut des de la primera investigació fins a l’última absolució li han fet replantejar-se com s’afronten mediàticament, políticament i públicament les investigacions judicials?
Sí, per descomptat. Jo penso que cal fer una reflexió general des dels mitjans de comunicació i els partits polítics de repensar de quina manera hem d’abordar qüestions d’aquestes característiques perquè és una llàstima. Les persones pateixen moltíssim. Hem patit moltíssim a casa, jo mateix, i moltíssima gent que conec també ha passat per aquests processos tan durs.
La il·lusió està dipositada en els actuals dirigents, però també en persones com jo perquè torni a la primera línia de l’activitat política
Pensa que hi ha certa relació o paral·lelisme entre aquests quinze anys que ha viscut vostè i les investigacions que hi ha sobre la taula de l’entorn de Pedro Sánchez?
En cada cas cadascú sap el que té entre mans. Jo sabia el que tenia, que era res, i si aquestes persones pensen que estan en absoluta i legítima disposició del que han de defensar, que ho defensin. Jo he defensat sempre la presumpció d’innocència. L’he defensat i la defensaré sempre. Amb mi, el Partit Socialista de Pedro Sánchez no va tenir mai de la vida ni una sola paraula que semblés que estaven pensant en la presumpció d’innocència. Ells, des del primer minut, van utilitzar aquestes causes de persecució i demolició contra mi. És una realitat incontestable que el Partit Socialista utilitza i ha utilitzat els processos judicials per treure rèdit polític. Jo vaig demanar presumpció d’innocència per a mi i demano exactament el mateix tracte per a tothom.
I vostè no creu que el Partit Popular, avui dia, ha fet una mica també aquesta estratègia, ara amb les tornes canviades?
En aquests moments, tenim un president que no ha anat a contestar els jutges, que es passa el dia intentant, des del seu govern, assetjar mediàticament els jutges, que anomena “fang” als processos judicials i que ha decidit indultar o amnistiar els dirigents polítics de Catalunya. Crec que la comparativa és bastant, com a mínim, interessant. Tenim un president que té un fiscal general de l’Estat que està imputat per, sembla ser, destruir proves contra si mateix, quan ha de ser el garant de tot el procés judicial penal a Espanya. Això és el que tenim.
Les últimes setmanes vostè està presentant el seu llibre Reenfocando España. Què li diuen i què li demanen els militants del PP?
La majoria de la gent em diu que torni a la primera línia de l’activitat política, que estan molt contents del que vaig fer en el seu moment com a president de la Generalitat. Que la il·lusió i l’esperança està dipositada en els actuals dirigents, però també en persones com jo perquè torni a la primera línia de l’activitat política. I, entre altres coses, jo estic en aquesta situació de suport permanent al carrer de moltíssima gent. M’ho diuen amb una claredat i intensitat absoluta.
Amb el meu esforç i la meva convicció, tinc la possibilitat de fer que el Partit Popular torni a guanyar les eleccions amb majoria absoluta
Quan un militant li diu “President, torni”, vostè què contesta?
És molt emocionant. És el més emotiu que li pot passar a qualsevol polític. Els dic que moltes gràcies i que jo ja estic en la feina de fer possible la meva contribució que el nostre partit continuï sent el partit central, de moderació, de vertebració i de cohesió a tot el territori.
Com pot arribar aquesta contribució que vostè vol fer al PP? Com es tradueix?
De moment, sens dubte, donant suport als líders del partit, a Alberto Núñez Feijóo com a president nacional i al govern de la Generalitat Valenciana. Per tant, sempre com a lleial i disciplinat militant. No haurà sentit mai ningú cap paraula o reflexió pública sobre això que no sigui donar suport a les polítiques del Partit Popular. D’altra banda, crec que tinc una obligació com a militant d’aportar al partit la dinamització, la força i la potència que aquest partit ha tingut sempre a la Comunitat Valenciana. I jo crec que tinc, amb molta més gent, la possibilitat de fer que el Partit Popular torni a ser el partit central de tots els valencians amb el meu esforç, la meva feina, la meva il·lusió, la meva dedicació, la meva convicció i la meva entrega. I torni a guanyar les eleccions amb majoria absoluta.
Per tornar a guanyar amb majoria absoluta, vostè vol presentar-se com a candidat?
De moment, estem en la feina des de la base amb els meus companys de partit com un militant més. Després, Déu dirà. Les coses que han de passar en el futur s’han d’anar construint en el present. El que estem construint en el present és un discurs de força, de potència i de vida col·lectiva per fer possible que aquest partit sigui el partit central de tots els ciutadans de la Comunitat Valenciana.
La construcció d’un projecte polític al PP de la Comunitat Valenciana per revitalitzar la vida del meu partit
Es presenta com un militant més del Partit Popular, però vostè va dir en aquest mateix despatx que volia tornar a la “primera línia política”.
La primera línia de l’activitat política és el que estem fent vostè i jo: parlant de política i no del passat, no amb nostàlgia o en termes generals, sinó en termes reals del que és l’activitat diària. Per tant, primera línia ja és això. I després veurem exactament on correspon el desenvolupament que a mi em vindria de gust seriosament i veritablement, com a compromís personal, d’aquesta primera línia en la vida institucional de govern i de gestió. Soc un polític de gestió, des del 1991 he estat gestionant en la política.
Quan prendrà la decisió sobre com es transforma aquesta responsabilitat?
La decisió ja està presa, estic treballant. En política, la decisió es pren i és involucrar-te personalment en una tasca política d’una intensitat determinada. Estic cada dia reunit amb companys de partit de nord a sud del territori.
Però hi haurà un moment que haurà de prendre una decisió sobre si torna i com torna a la primera línia política.
Quan la circumstància correspongui. Encara estem a dos anys de les eleccions. Primer, la construcció d’un projecte polític al PP de la Comunitat Valenciana per revitalitzar la vida del meu partit. I després, quan passi el temps, exactament veuré com es van succeint les coses.
Tem que les deu investigacions judicials, malgrat que acabessin en res per a vostè, siguin un llast per a les seves expectatives futures i que no es pugui desprendre d’aquesta ombra?
Jo crec que just al contrari. Una persona que ha tingut aquest procés de quinze anys d’investigació judicial, ara té molta més força i molta més capacitat de demostrar la seva honorabilitat, tot i que no calia passar per aquí. Però, en qualsevol cas, ja que ha passat el que ha passat durant aquests anys, jo crec que és una demostració evident que la feina va ser honesta i honorable.
És bo que els valencians decideixin quatre anys després quina direcció i quin discurs polític volen per al partit
I el fet que hi hagi hagut membres que formaven part dels seus governs o de la direcció del PP quan vostè estava al capdavant que sí que han acabat condemnats?
Aquesta és una qüestió que contesto amb tota la radicalitat: cada qüestió és personal, no és col·lectiva. La Constitució Espanyola, entre altres coses, va dir que les responsabilitats són personals, no col·lectives. Estem parlant de responsabilitats personals, que ja han sigut estudiades per part de qui correspon, que no és ni vostè ni jo. Sé el que està preguntant i jo li estic contestant. La responsabilitat és la que és de cada persona i punt. Perquè si no, això és un embolic.
Hi ha hagut un corrent de militants del PP valencià que ha difós un manifest reclamant que el congrés del partit, que s’hauria de celebrar el juliol, sigui llavors i no es posposi.
El congrés és revulsiu i els revulsius són molt importants per a la vida interna d’un partit. És bo que els valencians decideixin quatre anys després quina direcció i quin discurs polític volen per al partit. Els congressos han de ser una combinació extraordinària de projecte polític i de persones que han de dur-lo a terme. Em sembla que és molt important renovar el discurs, mirar cap al futur i posar a sobre de la taula les qüestions que en aquests moments són les que preocupen els valencians de l’any 2025. A més, crec que soc en disposició, com altres persones, de parlar als valencians del futur. Soc en disposició de posar en marxa un projecte d’il·lusió i d’esperança sobre la base del que han fet alcaldes, regidors, presidents de Diputació Provincial i membres dels governs del Partit Popular. Tinc la il·lusió de mirar cap al futur de la Comunitat Valenciana i d’Espanya. El nostre discurs és de futur. I els discursos de futur els elabora la militància als congressos.
Carlos Mazón ha d’estar preocupat o inquiet en veure el seu retorn públic i mediàtic i la seva aposta per treballar amb la militància de base?
El president Mazón està treballant molt bé en la recuperació de la zona afectada i en la resta de les qüestions que tenen a veure amb la Comunitat Valenciana. No hi ha cap problema.
Sánchez és el responsable de no haver posat en marxa l’emergència nacional i de no haver fet el que havia de fer amb la DANA
Però entén que a Mazón li pugui preocupar el fet que un expresident s’activi i es pugui estar erigint en una possible alternativa a la seva figura?
Si jo fos el president del partit i veiés que un expresident del partit està treballant per dinamitzar la militància, jo li donaria les gràcies i li diria que m’està fent un gran favor perquè és bo que els que hem tingut algun tipus de lideratge dins del partit estiguem dinamitzant la gent i anem amb els discursos de defensa del projecte. Com més veus, molt millor.
Per tant, vostè considera que no està fent oposició a Carlos Mazón, sinó que està ajudant en el seu projecte.
Aquí el meu adversari polític es diu l’esquerra de la Comunitat Valenciana, que està absolutament fora del nord. És a la muntanya des de fa un munt d’anys. I és l’oposició no només al Partit Popular, sinó a la Comunitat Valenciana. Són una catàstrofe absoluta sense cap pal·liatiu perquè és una suma del no-res que es passen el dia fent i dient coses que no tenen cap mena de sentit. Tinc l’obligació personal, el compromís i la il·lusió de treballar perquè el PP continuï governant i ho faci per majoria absoluta. No vull que el Partit Popular depengui de ningú ni de res, excepte dels ciutadans.
Si hagués estat president el mes d’octubre passat, amb la DANA, hauria demanat la declaració d’emergència nacional?
Independentment de si hauria d’haver-la demanat el president de la comunitat autònoma, qui havia d’haver-la dictaminat, sense cap dubte, és qui té la competència de fer-ho, que és el Govern d’Espanya. Qui té la competència exclusiva té la responsabilitat absoluta. Per tant, Pedro Sánchez és el responsable de no haver posat en marxa l’emergència nacional i de no haver fet el que havia de fer en aquell moment. L’emergència, a ulls de tothom, no cal que ho digui un jutge o un parlament, va ser una emergència de caràcter nacional i depenen exclusivament del Govern d’Espanya.
Però el govern autonòmic pot sol·licitar-ho.
També. Però la competència és del govern espanyol, que és el que ha de dictaminar l’emergència.
Com a president, vostè ho hauria demanat?
És que això és desviar l’atenció de qui no ho va fer, que és qui té la competència per fer-ho. Qui havia d’haver-ho fet? El Govern d’Espanya. Qualsevol altra cosa són opinions, situacions, circumstàncies i decisions.
Cada persona actua en cada moment segons les circumstàncies, jo no he de jutjar el president de la Generalitat
Però més enllà de les opinions, així com Alberto Núñez Feijóo va demanar l’emergència nacional, és un fet que el govern de Mazón no la va demanar.
Sí, però no voldria desviar la qüestió perquè llavors sembla que la responsabilitat és d’un tercer. I la responsabilitat és de l’únic que té la capacitat de poder prendre la decisió.
Vostè creu que Carlos Mazón no té cap responsabilitat en la tragèdia?
Això és una qüestió que han de dirimir els tribunals. Ell sens dubte ha dit que no la té. Si ha dit això, estic convençut que té prou dades per poder dir-ho.
Vostè hauria actuat de la mateixa manera si hagués estat al capdavant de la Generalitat?
Cada persona actua en cada moment segons les circumstàncies. Ja està. He estat jutjat durant quinze anys, jo no jutjaré ningú. Jo jutjo qüestions que tenen a veure amb les decisions polítiques i, en aquest cas, els meus conciutadans han patit una tragèdia brutal, de les més grans mai viscudes a tot Espanya, i el govern espanyol ha fallat estrepitosament als valencians.
I el govern valencià no ha fallat als ciutadans?
És que el govern valencià està ara en la recuperació del territori fent les coses que ha de fer: posar en marxa, amb les seves mínimes capacitats econòmiques, tot allò que correspon a la recuperació de la zona. Per exemple, hi ha un vicepresident que està dedicat a aquests menesters, que és el general [Francisco José] Gan Pampols.
Hi va haver una absència absoluta, escandalosa i irresponsable del govern espanyol, que va fallar estrepitosament als valencians
Més enllà de la reconstrucció, el convencen les explicacions que ha donat Mazón sobre el dia de la DANA i els seus canvis de versió?
Jo no he de jutjar el president de la Generalitat. Ell ha dit el que ha dit i si ho ha dit, serà perquè ell sap que havia de dir en cada moment això.
Però vostè ha estat molt crític amb el president del govern espanyol.
L’Administració General de l’Estat, el Govern d’Espanya i el president del govern espanyol, no com a persones, sinó com a govern espanyol, no van estar a l’altura de les circumstàncies. En aquesta emergència nacional, obligatòriament, el govern espanyol hauria d’haver coordinat totes les administracions, cosa que no va fer. Per tant, de part de la descoordinació o de la falta d’eficiència d’algunes instàncies administratives també té responsabilitat qui hauria d’haver-ho liderat des del primer minut.
Alberto Núñez Feijóo va dir fa unes setmanes que “cap de les administracions” va estar a l’altura.
Això ho diu el president nacional del partit. I jo, òbviament, com a disciplinat i lleial militant del partit, estic d’acord sempre amb el que diu el president nacional del partit, lògicament. En qualsevol cas, jo abordo la qüestió des de València: la devastació del territori brutal dels valencians i l’absència absoluta, escandalosa i irresponsable del govern espanyol.
Si Mazón l’hagués trucat fa cinc mesos oferint-li ser vicepresident del govern valencià per a la Recuperació, hauria acceptat?
Jo crec que cap valencià ni cap espanyol pot dir que no a un encàrrec d’aquestes característiques.
Per tant, li hauria agradat ser la seva mà dreta?
Vostè ha preguntat si jo hauria acceptat. Una altra cosa és el que vostè ha tornat a preguntar després. Jo, sens dubte, estaria al servei dels valencians on calgui, i més en aquesta situació.
També sent vicepresident de Carlos Mazón?
Bé, li dic que, per a mi, qualsevol tasca que signifiqui ajudar en una zona tan brutalment devastada, poder aportar tot el que jo pugui en experiència, en coneixement i en esforç personal, sense cap dubte. Qualsevol valencià i qualsevol espanyol estaria disposat a posar-se al servei dels valencians que tant han patit i tant continuen patint.
Vostè aspira que el PP tingui majoria absoluta, però això no és la tònica general en l’actualitat. D’aquí a dos anys, després de les eleccions, vostè seria partidari de tornar a pactar amb Vox?
Vull clarament llançar el missatge que és fonamental que el Partit Popular guanyi per majoria absoluta. No vull cap hipòtesi de feina que no sigui majoria absoluta. Per molts motius: perquè som un partit central, perquè és molt important que hi hagi estabilitat i perquè som l’únic partit que li diu el mateix als espanyols visquem on visquem. A més, no tenim agendes ideològiques. Jo no crec en les agendes ideològiques, que destrueixen, separen i generen crispació. L’esquerra està implementant la seva agenda ideològica i el populisme de l’altre costat està rebatent l’agenda ideològica. Què ha provocat aquesta agenda ideològica? Una contraagenda ideològica. Què ha de fer el PP? Guanyar per majoria absoluta i posar en marxa un discurs general, no un discurs parcel·lat, petit, de tensió i de ruptura.
Avui en dia, a les Corts Valencianes no hi ha majoria absoluta del PP i, per aprovar els pressupostos, el president Mazón ha pactat amb Vox assumint el discurs ultra de la immigració i contra el Pacte Verd europeu. Vostè se sent còmode veient una aliança com aquesta?
L’explicació de l’aprovació dels pressupostos em sembla molt legítima: calen pressupostos per abordar la circumstància tràgica dels meus conciutadans. Per tant, tampoc entro a valorar-ho perquè estem en una situació extraordinària.
Independentment del preu?
Aquí l’únic preu és com afrontem entre tots que els meus conciutadans afectats per la riuada puguin tirar endavant com més aviat millor. Això és l’important i és el que ha dit el president de la Generalitat.
Vostè hauria fet una consulta a les famílies perquè decidissin en quin idioma volen que s’escolaritzi els seus fills?
És una qüestió que fa molt temps que es parla. És una manera més de fer les coses, no ho sé. S’ha decidit per part del Govern de la Generalitat, imagino que serà una bona decisió. Jo no vaig prendre aquesta decisió ni quan vaig ser conseller d’Educació ni quan vaig ser president de la Generalitat. Ara s’ha decidit que sí, pel que sigui. En el meu moment, no vam fer aquesta consulta. És una qüestió que ha d’explicar i comentar l’actual administració autonòmica.
De Junts, queda una miqueta de seny, que és la matèria econòmica, la resta és una catàstrofe
En les últims mesos, hem vist una aliança parlamentària al Congrés entre el PP i Junts en temes sobretot econòmics (per exemple, per tombar l’impost a les energètiques). El PP a nivell espanyol ho ha defensat, però Alejandro Fernández ha estat molt crític amb aquests pactes. A vostè li agrada que el PP tingui certa complicitat amb Junts?
De Junts queda una miqueta de seny, que és la matèria econòmica. La resta és una catàstrofe. Vostè no sap fins a quin nivell de desastre. Tinc la sensació que aquí queda una miqueta d’esperança per al dia de demà. El nacionalisme català va tenir una mica de sensatesa fins a l’extrem de saber contribuir a la Constitució Espanyola. Tot allò va desaparèixer del mapa, no sé gaire bé per què. El meu partit el que fa és votar sobre aquelles qüestions on hi ha similitud. Sembla ser que en l’econòmic encara queda una mica de sentit comú a Junts respecte del que va ser Convergència i Unió. Benvingut sigui.
Encara pensa que dir “País Valencià” és un “insult”?
És un absurd absolut. És com dir a això “Conglomerat Valencià”. Per què ho anomenem “conglomerat”? Un absurd. És ahistòric, extraautonòmic, extralegal. És del passat, és caspós. Quan diuen “País Valencià”, em sona a la prehistòria, al plistocè. No té res de modern, mai no ho va tenir. Perquè la terminologia “país” ens ve de la França il·lustrada, quan França decideix dir “país” als territoris diferents per treure’ls qualsevol mena de simbologia de privilegi nobiliari. Llavors es crea un terme que és “país”. Quan de sobte hi ha un grup de gent que decideix dir “País Valencià” a la Comunitat Valenciana sempre em va sonar a la prehistòria més prehistòria.
Però vostè sap que el preàmbul de l’Estatut parla de “País Valencià”.
Fixi’s, vostè mateix parla del preàmbul. Diu que en un temps determinat, quan estaven els socialistes governant, aquí van decidir anomenar a la preautonomia d’aquesta manera. Però ràpidament va desaparèixer. És que va durar 48 hores. Em sembla una cosa tan antiga... Més que antiga, perquè antiga encara és una cosa elegant, tan casposa. L’esquerra valenciana no s’ha modernitzat per a res, continua parlant del mateix que parlava als anys setanta. És una cosa antiquíssima.
Dir “País Valencià” és absurd i caspós, em sona a la prehistòria i al plistocè, és com dir “Conglomerat Valencià”
Durant la Transició, entre l’aprovació de la Constitució i que es va constituir l’autogovern de la Generalitat Valenciana, entre el 1978 i el 1982, existia el Consell del País Valencià.
Per això li dic, que va ser una cosa que va durar 48 hores.
Quatre anys.
No, una miqueta menys. Quan va venir la llei, es va aprovar. Els valencians diem que això es deia “Comunitat Valenciana”, ja està. Per què han de continuar traslladant-se a una època determinada de la història de la Comunitat? Allà ells. Que els valencians, a més, no diuen a això “País Valencià”. No hi ha cap valencià normal [que ho digui]. Baixi vostè al carrer.
Li volia parlar de la coneguda com a Clàusula Camps. És un article de l’Estatut que estableix que el govern valencià pot reclamar qualsevol augment de transferències que es doni a una comunitat autònoma. Vostè voldria que s’activés en cas que s’aprovi el finançament singular per a Catalunya?
No s’aprovarà perquè és impossible de tots els impossibles. Aquesta clàusula és una clàusula de l’any 2006, estem a l’any 2025, quan estàvem en ple procés de reformes d’estatuts d’autonomia. Aquesta clàusula és totalment vigent per a competències de funcionament normal de l’administració i la seva descentralització. Però és que això que vostè em diu és il·legal i no es produirà mai. No s’aprovarà mai de la vida.
I li agradaria que es delegués al govern valencià les competències d’immigració, com ha pactat el PSOE amb Junts?
Aquesta qüestió també és il·legal. I si es transfereix, estan enganyant greument els catalans. És Brussel·les qui va marcant les estratègies en matèria d’immigració perquè els moviments són internacionals. Les migracions són un moviment planetari, està passant a tot arreu. Són qüestions de dimensió tan global que és absurd posar portes al camp si no s’ordena d’una manera seriosa i assenyada per part de tots. I em sembla gravíssim que el Partit Socialista estigui jugant a xenofòbia, jugant a “Jo vull un immigrant si és així i no el vull si és aixà” i col·laborant amb Junts en aquest menester. Què significa això de jugar amb les persones? A mi sembla una cosa gravíssima. Jo 25, tu 47. Aquests m’agraden, aquests no m’agraden. El que ve d’aquí, sí, el que ve d’allà, no.
Això no és el que ha fet Carlos Mazón quan va pactar amb Vox els pressupostos i va dir que no acceptaria més menors estrangers?
No, el que diuen els governs del PP és que és una política nacional que requereix recursos nacionals. El que cal és tenir un pla, que no n’hi ha, i no fer política amb això. I el que està fent Sánchez és fer política amb això. Dona’m vots a canvi d’aquesta decisió que tu em dius i m’exigeixes per a Catalunya. Això és el greu. I el que està demanant el govern valencià són recursos, planificació, projecte, instal·lacions i saber exactament què fem després.
Vostè criticava que la Generalitat de Catalunya tingui les competències d’immigració. Per què carrega contra això quan les té la Generalitat, però la mateixa decisió és vàlida si la pren el govern espanyol?
Perquè és política nacional. Les polítiques d’immigració són nacionals i és legislació nacional, com el Dret Penal o el Dret Mercantil. Parcel·lar aquestes qüestions és un absurd perquè, a més, ens debilita com a nació. I quan es debilita la nació, es debilita els ciutadans de la nació.
Ha dit que el finançament singular i les competències en immigració són il·legals. I la condonació del deute?
Aquest tema és un tema molt important. El govern espanyol, des de fa molt temps, hauria d’haver liderat amb força (i no pot perquè no té cap força i depèn de tercers) una reorganització del sistema de finançament espanyol. Per exemple, per a Catalunya, València o Múrcia és un sistema que és clarament i evidentment deficitari. L’ingrés que tenim a la comunitat autònoma per ciutadà està molt per sota de la mitjana del que tenen altres comunitats autònomes. El model de finançament ha de ser modificat, òbviament, però no a base de condonacions, sinó amb una reorganització del sistema. No pot ser “Jo et condono aquí, jo et condono allà” en funció del que t’interessa en cada moment. Forma part d’un enorme projecte nacional on tot ha d’estar perfectament ben taxat i no de manera arbitrària.
Ni al casino més atrotinat del món es veu un joc d’aquestes característiques
I mentre aquesta reforma integral no arriba, condonar el deute no és un petit baló d’oxigen?
Però no arriba perquè no el lidera el Govern d’Espanya. Qui l’obliga a no posar a sobre de la taula un model de finançament? Per què no arriba la ministra Montero, en comptes d’atacar els jutges, i diu quin és el model de finançament per als pròxims quinze anys? El model de finançament és un model que ha de proposar-se i liderar-se des del govern espanyol. Però això no existeix perquè ningú està liderant res al nostre país. Bé, sí: Puigdemont des de Waterloo. Ningú no està liderant res i és una pena molt gran.
Ara el mencionava. Què li sembla el rol d’influència de Carles Puigdemont en la política espanyola actualment?
Em sembla un escàndol. A part d’innecessari, no té sentit. És un senyor fugit de la justícia. Jo vaig donar la cara, ell no ha donat la cara, fixi’s la diferència. Jo no vaig fugir de la justícia, cada vegada que vaig ser cridat, vaig anar-hi i vaig declarar. Ni Pedro Sánchez declara i aquest senyor no només no declara, sinó que se’n va. És una vergonya que, estant a Waterloo fugit de la justícia espanyola, sigui el que mana del Govern d’Espanya, que al seu torn és el que mana del Govern de la Generalitat de Catalunya, perquè depèn d’Esquerra Republicana, de qui, al seu torn, depèn el PSOE. Ni al casino més atrotinat del món es veu un joc d’aquestes característiques: tots agafats de la mà, a la rotllana de la patata. El galimaties. No és seriós.