A la darrera entrevista de Pablo Casado després d'esclatar la guerra amb Isabel Díaz Ayuso ja ho va deixar clar, una vegada més: "Els problemes que em preocupen són Catalunya i Bildu", en declaracions a la Cadena Cope. Aquesta ha estat la seva obsessió fins al final per a un Casado que va voler presentar-se com l'aire fresc que renovaria el partit allunyat de Mariano Rajoy i dels escàndols de corrupció que continuen embrutant el PP. Però Casado no és la renovació explícita que pretenia. De fet, va ser la nineta dels ulls de José María Aznar, que va esforçar-se perquè el seu aprenent, i qui va ser cap del seu gabinet quan ell era president, aspirés al màxim dins el Partit Popular. Casado venia de presidir Nuevas Generaciones entre el 2005 i el 2013 però quan va irrompre Ayuso, es va quedar abandonat. També pel mateix Aznar, que tantes confiances li havia donat i veia com, a banda d'una nova líder, a ell li faltava carisma.

Malgrat tot, és evident que va seguir el dictat de la ultradreta més forta i les consignes marcades pel seu mestre. Així doncs, després del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, Casado es va dedicar a no oblidar una mena de càstig permanent que ha demanat a crits contra l'independentisme català i ha interpel·lat, en aquesta súplica, el mateix president Pedro Sánchez per, en aquest tema de forma excepcional, anar de bracet. El diputat de la CUP al Congrés Albert Botrán ha repassat alguns dels titulars que ha protagonitzat Casado en el seu lideratge al capdavant del PP. Podríem trobar molts exemples però n'hi ha quatre de destacats.

"Puigdemont pot acabar com Companys"

El 9 d'octubre de 2017 ja va donar tota una declaració d'intencions. Mentre l'aleshores president espanyol Mariano Rajoy avisava que "es prendrien totes les mesures necessàries per evitar la secessió", Casado ho rematava: "Puigdemont pot acabar com qui va declarar fa 83 anys la independència, és a dir el 1934", en referència al president Lluís Companys, detingut i empresonat per aquells fets. El portaveu va buscar més tard corregir que no parlava del final tràgic de Companys el 1940 –l'afusellament–, però posteriorment es va desfer en desqualificatius a l'independentisme denunciant que els "únics feixistes són els separatistes" i que "Puigdemont s'ha convertit en un ocupa a la Generalitat i la CUP en uns ionquis de la postveritat", assegurava sobre la legitimitat per mantenir el seu projecte. Posteriorment, el desembre de 2018, va exigir a Sánchez un càstig indefinit al Parlament de Catalunya: "S'ha d'aplicar l'article 155 a Catalunya, una intervenció que haurà de ser immediata i sense límit en el temps que permeti que el govern espanyol nomeni el govern de la Generalitat”. També va afirmar que si Sánchez s’havia de reunir amb l'aleshores president Quim Torra hauria de ser únicament per comunicar-li l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya.

"No deixen anar al lavabo els nens que parlen en castellà"

Una altra de les obsessions que el mateix Botran ha recordat de Casado és il·legalitzar partits com el seu, la CUP, o Bildu. "A Catalunya no es pot aguantar més la kale borroka”, va afirmar per demanar l’aplicació de la llei de partits per “il·legalitzar Arran, la CUP i totes les formacions independentistes que hagin animat” qualsevol tipus de “violència”. Per acabar, una de les més sonades darrerament ha estat la seva declaració sobre l'ensenyament a les escoles catalanes. El passat 17 de desembre de 2021, des de Galícia, va afirmar: "Hi ha professors amb instruccions de no deixar anar al lavabo a nens perquè parlen en castellà". A més, va afegir que "als fills de policies nacionals i guàrdies civils se'ls assenyala a classe i es diu que no poden estar integrats" o que hi ha nens a qui s'ha castigat "posant pedres a la motxilla" per haver parlat en castellà al pati de l'escola. "Es pot tolerar que es demani apedregar i aïllar a classe un nen de cinc anys?", va dir arran del famós cas de la família de Canet de Mar, que va ser la punta de llança per carregar-se la immersió escolar i aplicar el 25% de les assignatures en castellà. L'hemeroteca recorda que, al capdavall, l'única cosa que li ha faltat a Casado ha estat empatitzar amb l'electorat però ha complert, amb escreix, amb el discurs més demanat pels extremistes.