Les eleccions que es van celebrar a Espanya el 12 d'abril de 1931 van donar un resultat que va portar a la proclamació de la II República i a l'exili del rei Alfons XIII. Sempre s'ha sabut que, en aquelles eleccions, que eren locals i van ser convocades per les acaballes d'un règim dictatorial trontollant —l'anomenada dictablanda—, els guanyadors van ser els partits monàrquics, però el fet que els republicans guanyessin a les grans ciutats va portar a interpretar els resultats com una evident pèrdua de confiança en una monarquia sustentada per una dictadura militar cada vegada amb menys suports.

Amb tot, els resultats detallats d'aquelles eleccions no van arribar a conèixer-se en tota la seva extensió, ja que el canvi de règim va portar amb si una onada d'alteracions, entre les quals es va incloure la repetició de les eleccions en alguns llocs i la reconversió de molts monàrquics en republicans a roda dels esdeveniments.

Gairebé noranta anys més tard, un llibre arriba a posar una mica de llum en aquells esdeveniments. Es tracta de De las urnas a la república. Las elecciones municipales de 1931 en Sevilla (Diputació de Sevilla), l'autor de les quals és el professor Julio Ponce Alberca, del Departament d'Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Sevilla.

Resultats exhaustius a Sevilla

Segons avança ABC, l'estudi revela de forma exhaustiva els resultats de les eleccions municipals a totes les localitats de la província de Sevilla i els districtes de la seva capital, amb dades com que els candidats monàrquics van obtenir 966 regidors davant els 329 republicans.

El diari citat assegura que això suposa acreditar "el frau en les eleccions que van provocar l'exili d'Alfons XIII", encara que, de fet, la mateixa peça periodística no insisteix en això des del punt de vista clàssic de la tupinada, i si fos així, hauria estat a favor de l'opció monàrquica, que va guanyar clarament les eleccions en aquesta demarcació.

En tot cas, la novetat de la investigació és la pormenorització dels resultats, molts d'inèdits fins al dia d'avui, a la qual cosa cal afegir la crida a realitzar investigacions similars fins a completar el resultat.

Amb tot, defensar que les eleccions per si mateixes van ser un frau no sembla acreditat en la investigació, sinó en la interpretació que li dona el mitjà citat, conegut per la seva filiació monàrquica, i que publica l'esmentada peça a la secció 'Casa Reial'.

En tot cas, el que va poder ser fraudulent, en el sentit de no ser conforme a la llei, va ser la cadena d'esdeveniments que van portar a proclamar la República i la consegüent fugida a l'estranger del monarca, uns fets que convé contextualitzar en el marc social del moment i no exclusivament en els resultats electorals.

Una monarquia desacreditada

A inicis de 1931 la monarquia estava completament desacreditada pel seu suport a una dictadura militar que no va dubtar a afusellar els capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández després d'un intent insurreccional a Jaca. Alhora, el republicanisme gaudia cada vegada de més simpaties en tant que significaria el final de la dictadura. Tot això va comportar que les eleccions municipals de 1931 —les primeres autoritzades des del cop militar de Primo de Rivera— fossin enteses com un plebiscit sobre el futur règim polític a Espanya.

En aquest sentit, la investigació citada aporta una visió gairebé amb lupa de la votació a Sevilla, subministrant dades sobre algunes irregularitats, com que la votació es va interrompre en el municipi de Gerena entre crits de "Visca la República" i "Mori el Rei", que a La Puebla del Río uns agitadors van trencar les urnes a l'hora de l'escrutini o que a la ciutat de Sevilla hi va haver meses que no es van constituir i es van ajornar al dimarts següent.

Amb tot, acreditar aquestes irregularitats no significa donar per fet que les eleccions fossin un frau, ja que, de fet, van guanyar els monàrquics. El que legalment va ser dubtós va ser la voràgine de fets que es va succeir després de la votació i que van acabar amb la proclamació d'un sistema de govern republicà i l'exili del monarca.

 

Imatge principal: Bandera republicana en una imatge contemporània / Emilio J. Rodríguez Posada