El Govern i el Parlament faran front comú al Tribunal Constitucional (TC) amb l’objectiu de defensar la llei del català a l’escola després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi presentat una qüestió d’inconstitucionalitat. Aquesta qüestió d’inconstitucionalitat qüestiona que el que estableix aquesta llei s’adeqüi a la Constitució i a l’Estatut i és l’as a la màniga del tribunal després de diverses sentències que obliguen diverses escoles a oferir un 25% de les assignatures en castellà.
El Govern ha decidit en la reunió del consell executiu d’aquest dimarts personar la Generalitat i exposar al·legacions a la causa oberta per la Llei sobre l’ús i aprenentatge de llengües oficials en l’ensenyament no universitari i pel Decret dels criteris d’elaboració, aprovació, validació i revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius.
La decisió del Govern s’ha pres en paral·lel a la mateixa que ha pres la Mesa del Parlament, que també es personarà en aquesta causa presentant al·legacions, segons han indicat fonts de la cambra catalana citades per l’agència ACN. El Parlament ja havia presentat la setmana passada al·legacions per protegir la llei i el decret. Aquelles al·legacions, però, eren contra el recurs d’inconstitucionalitat que havien presentat davant del TC el PP i Cs.
En aquelles primeres al·legacions, els serveis jurídics del Parlament van adduir que les dues normes no busquen “modificar substancialment” el règim lingüístic, sinó “adaptar-lo als canvis socials” i agregaven que s’hi reconeix el castellà com a llengua d’aprenentatge i que a més té el tracte de “llengua docent”. En aquest sentit, creuen que d’acord amb les normes el castel·là també és “vehicle de comunicació” a l’educació.
Un text polèmic aprovat amb l'acord de 106 dels 135 diputats del Parlament
Els nous textos legals es van aprovar amb els vots de PSC-Units, ERC, JxCat i En Comú Podem. Tots els grups sumen 106 dels 135 diputats del Parlament. L’aprovació del text va ser rebutjada per amplis sectors socials en considerar que no es protegia prou el català i s’obria la porta a més presència del castellà a les escoles catalanes. La voluntat dels legisladors era evitar la imposició de percentatges.
La llei del català ha format part de la reunió de la Mesa no només pel debat al Constitucional sinó també per l'admissió a tràmit de la reforma presentada pel Consell General d'Aran per tal de garantir l'aprenentatge i l'ús curricular de l'occità als centres aranesos. Es tracta d'una proposició registrada per la síndica d'Aran, Maria Vergés, que es podrà esmenar i es tramitarà com qualsevol proposició de llei. És la tercera vegada que les institucions araneses fan ús de la seva capacitat legislativa al Parlament.
D’altra banda, l'òrgan rector del Parlament també ha aprovat aquest dimarts l'augment salarial de l'1,5% als treballadors i funcionaris de la cambra, en la línia del que el Govern va decidir la setmana passada seguint el pacte del govern espanyol amb els sindicats sobre els empleats públics. Fonts parlamentàries han indicat que l'increment retributiu és exclusiu per a funcionaris i treballadors públics i "en cap cas" suposarà un augment de sou dels diputats.