Junts per Catalunya ha reunit aquest divendres, de forma telemàtica, uns 200 alcaldes i caps de llista d'arreu del país per debatre sobre la iniciativa que presenta el partit de Puigdemont sobre la multireincidència que es tractarà i votarà el pròxim dimarts 17 de setembre al Congrés dels Diputats. Tal com informen els juntaires en un comunicat, la reunió, liderada per les diputades a Madrid Marta Madrenas i Míriam Nogueras i que ha durat unes dues hores, ha servit per desgranar el contingut de la proposició de llei i que, apunten, dona resposta a una de les demandes més actuals del món municipal, com és la problemàtica de la multireincidència delictiva. El Congrés haurà de votar el pròxim dimarts si accepta la tramitació d'aquesta llei, per tal que la cambra l'estudiï i els grups parlamentaris hi puguin presentar esmenes i fer-ne canvis en ponència i comissió.
Més eines als ajuntaments i augmentar el nombre de jutges
De fet, aquesta proposició de llei va ser presentada per Junts per Catalunya el passat mes de març amb l'objectiu de liderar una de les carpetes que el partit de Puigdemont ha abanderat, sobretot, des del món municipal amb alcaldes com el de Calella, Marc Buch, el mateix cap de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí Galbis, o el batlle de Figueres, Jordi Masquef. La proposta de Junts per Catalunya consisteix a impulsar canvis en els delictes relatius als furts (article 234 i 235 del Codi Penal) per penalitzar més la multireincidència; condemnes d'un a tres anys de presó per al robatori de mòbils; que el nombre de jutges d'adscripció territorial a Catalunya passi de 35 a 70 o dotar els ajuntaments de la capacitat de poder actuar penalment contra els delinqüents sens perjudici de la que li pertoqui a la Fiscalia.
Segons el partit liderat per Míriam Nogueras al Congrés dels Diputats, en els mesos s’ha “aguditzat” la percepció d’inseguretat i impunitat entre la població davant de delinqüents multireincidents que cometen petits furts de forma reiterativa. "Aquest fet es detecta amb especial claredat des de l’àmbit local, de màxima proximitat a la ciutadania", apunten els juntaires, que asseguren que és una llei que respon a "una feina sostinguda i treballada amb experts de l'àmbit i col·legis professionals". Precisament, apunten, que també està treballada amb el món municipal, que, en la reunió d'aquest divendres, ha reiterat la "preocupació que existeix" sobre aquest tema.
La proposta de Junts
Cal recordar que l'agost de 2022 ja es va fer una reforma del Codi Penal per "donar solució a la insuficient resposta davant els furts multireincidents no superiors a 400 euros, perquè els altres ja tenien pena de presó", però Junts creu que "la situació als carrers continua empitjorant gradualment". "El treball policial, en molts casos, no és efectiu fins que una sentència ferma condemnatòria amb pena de presó obligui a l'ingrés dels delinqüents a presó, procés que pot durar anys o, fins i tot, pot no produir-se", afegeixen.
En aquesta línia, el canvi que proposen és que el furt sigui castigat amb la pena de presó d'un a tres anys quan el culpable hagi estat condemnat executòriament per "tres delictes menys greus o greus", de manera que es puguin incloure els que no superen els 400 euros. En paral·lel, proposen incloure entre els delictes que es condemnen amb un a tres anys de presó els qui robin "objectes que siguin dispositius mòbils informàtics o de comunicació, o dispositius electrònics o tecnològics".