El Front Nacional de Catalunya ha decidit presentar-se a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.
La formació forjada a Ripoll -va presentar llista electoral per primera vegada a les municipals del 26-M a la capital ripollesa- ha avisat en un comunicat que la independència de Catalunya "no es decidirà al Congrés dels espanyols", sinó que "es farà efectiva al Parlament dels catalans".
És per aquest motiu, han explicat, que centren "tots els esforços" a presentar-se "a les properes eleccions nacionals al Parlament de Catalunya". El partit liderat per Sílvia Orriols ja va deixar clar que no participa a les eleccions espanyoles perquè "són eleccions estrangeres" i fer-ho seria "legitimar l’estat espanyol participant en la seva farsa".
El FNC reivindica també la llibertat de vot dels seus militants al 10-N, però, en la mateixa línia, considera que l'abstenció és sinònim de "desconnexió amb el Regne d'Espanya" i donar suport a qualsevol formació que s'hi presenta fomenta el "blocatge" del conflicte.
L'origen del Front Nacional es remunta a un grup de ciutadans de Ripoll que, moguts pels atemptats del 17-A, van presentar-se als comicis municipals "rescatant" la formació política creada el 1940 per lluitar contra el franquisme i que es va dissoldre ja fa gairebé fa tres dècades.
Amb la seva dissolució el 1990 la gran majoria dels seus militants van integrar-se a ERC. Ara, el partit ha tornat a l'esfera política aplicant diversos canvis en la línia ideològica i conservant -malgrat que no hi té cap lligam- el nom de l'anterior organització.
La cap de llista, Sílvia Orriols, afirmava en el primer míting electoral de la campanya de les municipals que "era pertinent rescatar el partit davant l'ofensiva de l'estat espanyol que ha adoptat la seva faceta més repressiva i colonialista". En el primer acte de la refundació van assegurar que "actualment no hi ha cap partit que defensi el catalanisme i el nacionalisme".
En l'últim ple de Ripoll -el FNC va aconseguir representació al consistori el 26-M- Orriols va presentar fins a quatre mocions que l'oposició va tombar directament sense debatre-les. JxCat, ERC, el PSC i la CUP van votar en contra de penjar la bandera negra de la resistència catalana a l'ajuntament i que se'n retiri la bandera europea. Tampoc va tirar endavant una moció per fer efectiva la declaració d'independència de Catalunya ni la Moció en suport a la lluita del poble kurd per a l'agermanament amb la ciutat de Kobane.